No hauria estat possible arribar al punt que ens trobem, si abans no hagués estat dissenyat un sistema educatiu destinat a l’adoctrinament i la destrucció absoluta del discerniment i del pensament crític. Aquest procés destructiu de la intel·lectualitat humana, que és l’origen de la vida social, dels principis ètics i dels avenços científics, fou imposat aleshores de l’ensenyament obligatori, que és la manera més eficaç de controlar una població i de sotmetre-la a criteris preestablerts, i sobre els quals, la multitud no tindrà res a dir. Així com els animals són ensinistrats, els homes són educats en ‘l’ensenyament obligatori’. L’educació, estrictament parlant, és el codi de comportaments, d’expressions, de costums i maneres d’actuar, que el nen aprèn a casa seva. Essent educat, havent estat ben educat, és possible una vida plena; tot dependrà de les decisions del subjecte. En canvi, si l’educació és donada des de fora, per una Institució no natural com l’Estat, el codi de comportaments, d’expressions, de costums i maneres d’actuar estan dissenyats amb una finalitat ‘estatal’, amb la qual cosa l’individu ja no pot tenir una vida plena, perquè la seva vida ha d’estar irrevocablement unida a la Institució. Per això és obligatori que tothom estigui ensinistrat i castrat emocionalment per l’Estat, i una vegada que ets un titella que ja no és capaç de concebre una vida plena, la Institució resol el teu problema i t’anima a ‘estudiar’ (aprendre les ordres de l’Estat en el ram que sigui) i a ‘esforçar-te’ (sotmetiment que es reflecteix en les titulacions) per servir l’Estat i així comptar amb uns ingressos i una reputació que han de ser la teva vida plena: Has de tenir i grimpar. Ja no pots ser, només. La vida plena es demostra, segons la nova indigència intel·lectual, en la satisfacció dels capricis i en el fet de despertar admiració i respecte. Adéu a una vida plena que se satisfaci en ella mateixa i en el fet d’estar en pau i amb plena consciència.
Per això tenim el considerable nombre de babaus ignorants que es creuen que han descobert la pólvora. Per això els veiem satisfets i somrients de saber-se admirats i respectats perquè l’Estat així ho mana, i de gaudir dels capricis que tota servitud inconscient i regalada, ofereix. Han construït un temple en la Universitat, quan la Universitat el que és, és una casa de meretrius. Primer, s’encarregaren d’esquarterar qualsevol indici d’educació natural; després, procediren a descossolar la consciència, mitjançant la progressiva aniquilació de les Humanitats, o sigui, dels coneixements que al costat de l’educació integren l’home de la família en la societat. I finalment, han assolit de convertir les escoles infantils en camps de concentració on els nens s’han de comportar com a animals, emmordassats, atemorits pels pastors i privats de la més mínima expressió de llibertat i consciència, del joc i del compartiment d’emocions amb els companys. Així es destrueix el brot de la generació vinent. Els criminals saben molt bé què fan.
No és casualitat i menys encara veritat que tenim la generació més preparada de la història, ni que la ciència està més avançada que mai (no ho està quan és una severa amenaça per a l’home i sobretot per a la seva llibertat i dignitat), ni que els nens estan més desperts que en qualsevol altra generació, com tampoc que el rei d’Espanya és el rei més preparat per al càrrec. I podríem continuar. Tot són mentides: no tenim la generació més preparada de la història, sinó la més indolent, incapaç i orgullosa, la generació dels experts en la ignorància i l’urc, tot, certificat pels amos que mouen els Estats. La ciència avui és una enganyifa absoluta que respon als interessos dels poders econòmics, sense l’aproximació a la realitat que la ciència és com a coneixement pur; que no per altra raó, un llec com jo pot saber més de medecina que un imbècil degudament certificat com a expert en epidemiologia. El títol és el compromís d’obediència i cobrament, no pas, el certificat del pensament lliure i crític. Tot just, això és tot el contrari del que certifica un títol. I no diguem res dels nens, majoritàriament formats en famílies descompostes i amorfes, on ha desaparegut l’autoritat, la convivència matrimonial habitual, la relació natural intergeneracional, i als quals se’ls ‘ensinistra’ contranaturalment mitjançant instruments informàtics que aconsegueixen que els nens abjurin de la naturalesa i es desnaturalitzin motu proprio, mentre els inculquen unes assignatures i uns coneixements que en qualsevol altra moment de la història, en una societat civilitzada, els responsables d’aquest sistema educatiu, haurien estat penjats sense miraments. Però avui als nens se’ls ensenya educació sexual de ben jovenets, quan fins i tot ignoren què és el sexe, la qual cosa és una perversió i una violació flagrant del dret intrínsec a la innocència. Se’ls ensinistra en el respecte, la multiculturalitat i els valors polítics de la democràcia, mentre la realitat és el menysteniment absolut dels d’amunt envers els de baix arreu de l’escala social, i també la destrucció del darrer vestigi de cultura pròpia, d’idiosincràsia, de patrimoni ètnic, que tot ha de ser sotmès al multiculturalisme del pensament únic; i finalment, l’enganyifa de fer creure que la tirania esclavitzant del sistema és política i, en el súmmum de la idiotització organitzada, fer-los creure que això és una democràcia. I si algú es creu que el rei d’Espanya és el ‘preparau’, perquè mai no hi ha hagut rei més capacitat i educat, més atractiu i intel·ligent que ell en la història hispànica, que cerqui el telèfon d’un psicòleg o psiquiatra, perquè la descomposició neuronal és greu, sincerament; que consulti, que per bé que de res no li servirà visitar els professionals, tot i així, l’acte de reconèixer la descomposició, és el pas més important que farà per recuperar l’enteniment. Es debades comentar que de no res li serviran els professionals per a resoldre cap problema, que prou en tenim de veure quina és l’actitud de defensa de la integritat individual d’aquests especialistes, enmig del crim més brutal executat contra la Humanitat en aquest experiment sociopolític i que els pobres psicòlegs i psiquiatres no perceben. No en va, tots han sortit de la Casa de meretrius, i són els orgullosos ignorants que esgrimeixen el títol acadèmic com a justificant del seu coneixement, això sí, essent del tot incapaços d’enllaçar dos pensaments seguits no apresos, però que per tal de demostrar la raó de la seva insensatesa són capaços d’escampar indiscriminadament barbaritats científiques i incongruències conceptuals i lògiques, que són la prova indiscutible de la indigència intel·lectual.
D’aquella pols, vénen aquests fangs:
https://t.me/laquintacolumna/3659
‘Aquest insult’ ha estat votat per una colla de delinqüents reus de delictes de lesa humanitat, i els que hi han votat en contra, ho han fet perquè els nassos necessiten fingir l’oposició, ja que si tots els animals del zoològic gallec voten igual, potser algú, no us penseu que gaires tampoc; però potser algú s’ensumaria que la llei és un atemptat contra els fonaments de la vida humana. Però, els que van rebre l’ordre de dissimular i votar en contra, així ho feren; i els que, com gossos obedients, votaren que sí per a major glòria de l’amic dels narcotraficants, van representar el teatre. Ja que si els qui van votar en contra de ‘l’insult al gènere humà’, ho haguessin fet per principis, ens els trobaríem en tots els mitjans de comunicació advertint la població del crim del delinqüent que dirigeix la Xunta i els seus sequaços a les ordres de l’amo Soros, a les ordres del general de Schwab, que és el cap estrateg del BIS. Però els que votaren no, votaren no, i han callat, perquè el seu silenci és com el silenci dels mata-sans, dels lloros mejaclofolles, principalment, de cacauets; i el repugnant silenci dels voltors amb toga, els menjacadàvers i netejacorruptes, els qui creuen en una justícia sense ètica i amb molt de dret passat per aigua i per l’engonal de qui els mana, els qui absolen la corrupció criminal més iniqua i sòrdida, mentre empresonen homes lliures per respirar sense la humiliació del morrió o preserven els seus fills d’aquesta tortura, i que callen com putes ben pagades en veure el crim que s’està perpetrant contra qualsevol principi constitucional, contra qualsevol fonament de dret positiu i contra l’essència del dret natural. Els menjacadàvers i netejacorruptes són avui ja, els màxims responsables del crim contra la Humanitat, perquè ells són l’autoritat màxima que garanteix la llibertat, la dignitat i la propietat i independència dels homes que viuen en societat.
I he escrit les línies anteriors perquè només amb la lectura en diagonal del text de la reforma gallega, algú no dotat del privilegi actual de la indigència intel·lectual, que val a dir que és la qualitat superior dels voltors amb toga, sap que tot l’escrit és un CRIM DE LESA HUMANITAT, i els responsables de l’admissió a tràmit del delicte, han de ser jutjats per l’atemptat inoït que pretenen cometre amb una supèrbia i un grau d’intolerància tals, que els desqualifica per sempre per a l’exercici de qualsevol responsabilitat. Insisteixo, la sola redacció d’aquesta diarrea amb el propòsit de fer-la llei, exigeix la immediata detenció de tots els promotors, dels votants a favor i la presentació davant de l’autoritat judicial... Potser, com no hi ha autoritat judicial, sinó voltors plens d’excrements amb toga, potser per això no poden ser detinguts i presentats davant d’una autoritat que fa vergonya d’altri i provoca la més de les irritants indignacions. Tot i això, els terroristes de facto contra la humanitat, han de ser arraconats de la vida pública i social, excretats per la societat, assenyalats i posats en evidència i esborrats de l’escena política. Fins i tot, jo els tatuaria el front amb el lema: «Auschwitz-Galiza, Si». La gent ja sabrà de què va. De fet, cal protegir la gent d’aquests psicòpates amb càrrecs públics i un exèrcit de sicaris de crani buit a disposició i que actuen sota les ordres i l’efecte de les drogues.
Fixem-nos què pretén el tirà psicòpata, l’indigent intel·lectual, el terrorista narcotraficant amic dels nassos amics dels terroristes i narcotraficants, que els nassos són molt amics de tot allò que és perniciós per a la salut i la vida humanes. El govern gallec de Soros proposa i el zoològic dels goyim aprova:
Violacions de la DIGNITAT:
- SOTMETIMENT (que així està escrit) a la vacuna obligatòria.
- SOTMETIMENT (que així està escrit) a l’hospitalització forçada.
- SOTMETIMENT (que així està escrit) als tocs de queda.
- SOTMETIMENT (que així està escrit) al tractament mèdic i a l’autoritat política i sanitària.
Violació de la propietat privada o independència, AUTONOMIA INDIVIDUAL:
- TANCAMENT arbitrari d’empreses.
- CONFISCACIÓ de béns.
Violació de la llibertat:
- DETENCIÓ EN CAMPS DE CONCENTRACIÓ I EXTERMINI (anomenats amb l’eufemisme de Camps d’aïllament).
Quatre sotmetiments, un tancament, una confiscació i una detenció, tot absolutament arbitrari, sense cap justificació científica, sense cap autoritat política per a fer-ho i sense cap garantia judicial. En aquests criminals no se’ls ha detenir ‘abans d’ahir’, ja?
I totes aquests humiliacions d’esclau, a més a més, amb la coercitiva amenaça de sancions que poden anar dels 1000 euros als 600000, perquè així ho ha determinat l’amic dels narcotraficants i dels nassos, l’enemic dels gallecs, dels espanyols i de tot allò que s’identifiqui amb el gènere humà. La pregunta que és forçosa, veient això, és: Com és possible que una ‘cosa’ pugui arribar a tenir alguna autoritat?
Cal agafar la cosa i llençar-la a les escombraries. I, escolteu-me bé, si la cosa, a més a més, molesta, amoïna i amenaça, doncs, jo sóc del parer que el millor és quatre cops ben donats i, quan estigui trencada, a les escombraries. A les coses cal tractar-les com a coses i als homes com a homes, i als nassos com a nassos. Fins que no comprenguem això, ells guanyaran.
LA INSOLÈNCIA EN EL CRIM
DENIGRA EL DELINQÜENT:
EL DESHUMANITZA.
COM SIGUI QUE VOL IGNORAR L’ÈTICA,
NO CAL, DONCS, TRACTAR-LO COM A HUMÀ.
LA RECIPROCITAT, PER PRINCIPI,
ÉS FONAMENT DE JUSTÍCIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada