OH, VES, QUE INTERESSANT !

 

Documental Arte-Thema, 2009. En emissió alemanya, subtitulat per Carlos, dels companys de guerra: ‘counterpropaganda’.

Qualsevol semblança amb l’actualitat és una accidental coincidència.

https://lbry.tv/@counterpropaganda2020:a/beneficiarios-del-miedo-marketing-de:d

Sense dubte, l’any 2009, el tret els va sortir per la culata perquè no havien acabat de nuar bé els fils que els calien. Des d’aleshores van comprar els diferents partits polítics (per això cap ni un no té res a dir quant a la pandèmia, llevat que l’Organització Mafiosa de la Salut sempre té raó) i conclogueren l’antiga pretensió de controlar tots els mitjans de comunicació massius, sobretot els televisius. Una dècada després, havent assolit el sotmetiment voluntariós i agraït dels paràsits polítics, que val a dir, que sempre estan a la seva disposició ja que són els seus empleats, i la doctrinària acceptació de les mentides interessades dels amos per part de la premsa, moment que els converteix en lloros menjacacauets; deu anys després, han abordat la tasca de la ‘solució final’.

Només cal observar què passa al món des d’una altra finestra que no sigui la manipulació televisiva i periodística oficial en general, per adonar-se que estem en guerra i la guerra l’estan guanyant ells. És cert que hi ha lleugeres protestes i manifestacions de disconformitat, més arreu del món que no pas a Soroslàndia, però els nassos i els seus sequaços estan assolint els propòsits d’acord amb l’agenda.

A la xarxa, corre el darrer vídeo dels psicòpates de l’ONU, l’Organització de Narcisistes per a la Utopia (NOM), en el qual surt gent gran fent propaganda de l’eutanàsia, tot dient que ‘ells ja han viscut una bona vida’ i recomanant de no ser un obstacle per a les noves generacions; amb la qual cosa, els propagandistes de l’ONU, manifesten obertament que són una organització genocida, farcida de nans tan inútils com orgullosos, com ho és miserable del secretari general, per a la instauració de la Distòpia; i no cal dir que els nassos fan servir la tècnica orwelliana de dir les coses a l’inrevés: La guerra és la pau, la llibertat és l’esclavatge i la ignorància és la força. No hi ha perversió més diabòlica que tergiversar i distorsionar el sentit i el significat de les paraules, ja que el desconeixement comporta la ignorància, i això, els nassos ho saben molt bé, perquè són els experts, ells sí que són experts!, en la mentida, l’engany i el frau. Fixem-nos que han aconseguit el robatori sistemàtic i planetari de la riquesa amb el frau absolut dels Bancs Centrals, que tenen la mateixa solidesa i garantia de valor que els diners de la Banca del joc de taula ‘Monopoli’; al mateix temps, han aconseguit fer-nos culpables de ‘frau’ si no els paguem el deute que ells ens reclamen com a víctimes del seu monumental frau; per a finalment, anul·lar qualsevol animadversió o sospita per les seves actuacions, amb la cantarella de l’eterna persecució del poble més bondadós i solidari del planeta, víctima entre les víctimes, destí d’un odi injustificat, assenyalat com a usurer, fals i professional del robatori legal i de guant blanc, quan ells, els pobres asquenazites de nassos generosos, no fan usura, sinó que afavoreixen amb els seus préstecs el creixement dels pobles i que la gent surti de la misèria; quan els pobres asquenazites han hagut de patir un ‘holocaust’ que per llei és l’holocaust que ells han convertit en història, sense que s’hi pugui afegir ni treure res, i, molt democràticament i al servei de la llibertat d’opinió i d’investigació, per això, qualsevol manifestació contrària a la voluntat històrica judaica és delicte de negació, i segons el seu ‘just criteri’, digne de persecució i punició per criminalitat, ells, que com tots sabem, MAI NO HAN PROVOCAT CAP GUERRA NI CAP MORT A CAP GENTIL, que tot el que passa a Palestina i a l’Orient Mitjà són bordes escenificacions dels enemics del pobre poble d’Israel, màrtir entre els pobles màrtirs, sempre al marge de la història, ignorats, menystinguts i MAI AMB EL PODER ‘REAL’ PER A RES. I a més a més de tot això, d’aquestes injúries sense fonament, els enemics del poble bo, els acusen d’usurers i falsos, de subtils lladres que mai no s’embruten les mans, de pèrfids manipuladors que obtenen el benefici sempre des de darrere de les cortines de l’escenari del crim. S’ha de ser poca cosa per a menystenir un poble pel color de la pell, per la llengua, pels costums, per les tradicions, pel que sigui, com per arribar a odiar els amics dels gentils, als quals ells ens diuen goyim, per simpatia. O no coneixeu ningú que a la seva parella la identifiqui simpàticament i amorosa com a ‘rateta’, ‘ets la meva rateta, xata’, o ‘esquiroleta’, o ‘cabreta’, o ‘marteta’, o ‘escurçoneta’ o... en fi, tot d’animalons que són el receptacle al·legòric del nostre amor i passió envers la parella. Doncs ells ens diuen ‘goyim’, animals, trossos de carn amb potes, amb estimació, amb tendresa, què cony, amb amor. Al capdavall, el seu món endogàmic no és racista, no, és un món endogàmic per a protegir-nos a tots nosaltres, perquè ells no se senten superiors - on va vostè a dir aquestes impresentables bestieses, bon home! -, ells són solidaris i només seran feliços quan tots els goyim siguin lliures, en pau i forts, com ens explicava en George Orwell abans. No ploreu, lectors, no! A ells tampoc no els agraden aquestes mostres de reconeixement. Ells són modestos, que per això mai no saps on són; ells són generosos, que per això són els amos dels bancs, per tal de poder donar; ells són sincers, o és que algú ha conegut algun jueu que no vingui de cara?; ells són amants del bé i de la bellesa, o per què creieu que acaparen els béns i amb ells compren la bellesa?; ells són la intel·ligència, o us penseu que haurien arribat on són, si no fos per la seva superior intel·ligència?... Ui, això potser no ho hauria d’haver dit... Sí, home, sí, ells són superiors en intel·ligència i per això, com són el més de tot el que puguis valorar i veure, estan disposats per bondat, commiseració – ui, això no ho hauria d’haver dit! -, lleialtat, rectitud i honradesa, a fer tot el possible per a resoldre la vida dels goyim, que són els seus animalons estimats; això sí, llevat d’aquells goyim dolents i odiosos, que no els volen i els acusen de mentiders, de traïdors i de fraudulents. Com si amb la mentida, la traïció i el frau s’aconseguissin els llocs de poder del món!... Dieu unes coses, de vegades!

Escolti, senyor que escriu, a mi m’han dit que el Soros és el nas que sobresurt darrere de la cortina dels aldarulls d’aquests dies, i que és el nas que sobresurt de la cortina de les urnes de l’altre dia, i, fins i tot, que és el nas que sobresurt del Palau de la Genociditat, des de la presidència – que a mi m’han dit que l’Ameba era una creació del Soros, com el nan feixista, o el filòsof de la figuera o de les ulleres ‘in’- sí, fins a les conselleries d’interior, d’educació, de treball i de sanitat... i no sé si a les altres, que potser també hi ha el seu nas darrere, o dessota, la toga ‘excrementalícia’, dic jo; i parlo d’acord amb el que em diuen, però vostè, senyor que escriu, n’ha de saber més de tot això, que vostè bé que diu la seva, de vegades d’una manera que a mi no m’agrada, perquè, sap, jo no crec que tots siguin criminals i ‘malespersones’ com vostè diu sempre; però em penso que vostè està de mala jeia i ho fa pagar a gent innocent o als asquenazites, i els posa a tots en el mateix sac, i no sé, però jo em penso...

Acabarà?

Que desagradable que és, senyor que escriu!

I ara, on va?

(M’ha fet una sonora botifarra!)

I ara una altra!, tanmateix, jo que no sóc de perdre els papers, l’observo i li faig adéu amb la mà ben oberta i afectiva. Me’l miro anar-se’n i em qüestiono per què se n’ha anat sense sentir la resposta a la seva manifestació ponderada i, això no obstant, extensa en profusió? De vegades, em penso que aquests que pregunten, saben la resposta; pregunten per preguntar, per fer-se els interessants. No en va, els antics ja ens ensenyaren que en la correcta pregunta hi ha la resposta. Potser, així que parlava, se n’ha anat adonant?

Si el torno a veure, li ho preguntaré.