Bandes criminals uniformades:
Aquí teniu una altra mostra d’aquests vàndals amb uniforme i armats que sembren el terror allà on paren. L’actuació criminal es veu que fou conjunta entre dues bandes: ‘Polícia Local Gasteiz’ i ‘Ertzaina’, que ja han aparegut en alguna altra exhibició de vandalisme i terror.
https://twitter.com/i/status/1360681902525603840
I aquí els cadells ensinistrats del gos de Soros, Sàmper, en una altra de les exhibicions d’agressivitat i violència que tant els excita: ‘Gossos de Quadra’, una banda que a Catalunya deixa en ridícul les altres bandes.
A Santa Cruz de Tenerife, les bandes de criminals uniformades ‘Polícia Local’ i ‘Polícia Nacional’ aplegades per atemorir els ciutadans.
Els jutges s’han convertit en criminals i reus de delictes de lesa humanitat en protegir aquestes bandes d’intimidació i coacció dignes de pinxos de prostíbul, obviant el deure de la defensa dels drets fonamentals de la persona. La inacció de la fiscalia demostra la connivència en el crim, i per la seva banda, la deixadesa de funcions i responsabilitats bàsiques i fonamentals de les autoritats judicials corroboren que, avui per inhibició, són delinqüents i reus de delictes contra el poble i la Constitució.
La pixarada de Soros
Digueu-ne, si voleu, les eleccions al parlament. Jo, m’estimo més de dir-ne com titulo, i si no us acaba de fer el pes per raons escatològiques, potser el titularia: Adquisicions per al Zoològic d’Israel a Barcelona. Ja us dic jo que aquest escrit, com no pot ser d’una altra manera, serà molt escatològic. No s’hi pot fer res quan només pots parlar d’excrements, tifes i diarrees. O sigui, unes ‘eleccions democràtiques’.
La legitimitat dels llimacs per ‘okupar’ el parlament, com deia en un anterior escrit, és més que dubtosa, ja que per dessota el 65% de vots, és evident que el poble no considera confiables els polítics. Cal dir que el vot només és útil, seriós i responsable si és emès amb confiança i MAI quan has de triar el candidat menys dolent. Per això, si gairebé la meitat de la població ha optat per no emetre el seu vot – i admetent i tot que hi ha gent que no sent cap interès per la política – és evident que la gent no té confiança en els seus representants. Per tant, els ciutadans que no han votat no es consideraran representats, i no ho oblidem, la democràcia espanyola és ‘representativa’. La tasca dels polítics és fer confiança a la gent i que aquesta els voti. Si la meitat de la gent demostra que no té interès en el robatori i els crims dels llimacs que fan política, la política és morta. Les eleccions haurien de ser nul·les per rebuig popular. I si això a algú li sembla molt radical, aleshores: o ‘okupen’ la meitat dels escons o els ‘okupen’ sencers però repartint-se els sous (la gent només ha autoritzat el 51% del pressupost per als polítics). És evident que el 49% de la ciutadania de Catalunya no vol els polítics, aleshores, és enraonat que no els pagui, i que ells no s’ho cobrin, perquè estan cometent frau i estafant els ciutadans que paguen els impostos i taxes per a tenir una gestió política i no uns polítics que converteixen el seu enriquiment en la gestió. Fet aquest aclariment, que ens hauria de fer pensar a tots, continuem:
Segons que he vist en algunes ‘instantànies’ dels lloros desplaçats als urinaris electorals, els tercets de malaurats que constituïen les meses per a control legal de l’admissió de l’excreció en el receptacle ‘sagrat’, els havien importat d’alguna base extraplanetària, de segur que secreta, i que foren transportats d’incògnit. Per l’estrambòtica i ridícula indumentària, o potser perquè estem al Carnestoltes, no ho sé, el cas és que no podem determinar amb seguretat l’origen del planeta des d’on els havien importat. Tanmateix, tal com es trobaven allí, i gràcies a les fotos dels lloros, hom diria que els assegueren darrere de la taula on lluïa la tassa de deposicions, ben proveïts de les proteccions, suposo que per a fer front a les amenaces físiques de l’espai exterior, i em penso que convençuts, els organitzadors del trist espectacle, que suportarien sense problemes greus el cúmul de defecacions que s’hi congregarien durant tota la molla i pudent jornada electoral. Si podien passejar per Mart, se suposa que per fer el ximple en una obra de teatre dolent, ja n’hi havia prou i complien amb totes les garanties de prevenció i seguretat laborals. La gent que anava a defecar, no crec que sabés si defecava pel gust de la defecació electoral o només per tal que els estranys subjectes que els observaven com arribats dels confins de l’Univers, poguessin procedir a analitzar les restes de la deposició, gairebé per qüestions científiques, per tal de determinar quina mena d’espècie era aquella que amb morrió pretenia expressar la llibertat (?). Havien de despertar compassió, ja que després del viatge estel·lar, els homes havien d’estar ben esgotats! I ara, a més a més, havien d’estar-se fent el dròpol darrere una caixa de deposicions alienes durant un bon grapat d’hores. Jo no hi vaig ser, però havien de fer molta pena! D’una banda i de l’altra, per la part extraterrestre i per la part canina.
El Soros es devia trencar de riure! I ja no dic res quan amb totes les penques col·locà l’Illa de guanyador, que s’ha de ser cínic i pocavergonya per, tot sol, multiplicar per dos els vots del PSOE! Però, el nas se’n fot, dels vots dels goyim! Els esclaus voten sense sentit, i per això la raça superior els corregeix per al seu bé.
Però, obviem el teatre ridícul i apocalíptic que ens havien reservat els pròcers catalans, i centrem-nos en els resultats de la defecació democràtica dels catalanets. La tupinada de Soros és d’aquelles que fa història, com la que gestionà als EUA. Si algú es creu que l’Illa, el retardat irrecuperable, fou l’avortament més votat pels catalans, o és tan ximple com el candidat, o és que creu que els catalans són més limitats del que jo em pensava. Perquè ser català i votar l’Illa, no pot tenir explicació racional. Però, el Soros és home tan sanguinari i cruel com humorista; d’humor negre, sí, però humorista. Per això, de manera molt simpàtica es fotia de la deposició catalana i atorgava 33 llimacs al PSOE i 33 a ERC, els seus més fidels lacais, tot fent un copet d’ull al màxim rang maçònic, que el Soros és molt així. De ben segur, que va pensar a incloure els altres esclaus de ‘Junts pel que faci falta i més si cal’ en el selecte grup dels 33 llimacs, però se li desquadrava l’11 de VOX, i l’home, que sap que la fidelitat de ‘Junts per xumar de qualsevol bòtil’ és menys autèntica que la dels gossos que dirigeix Imbécil i, a casa nostra, el menja-senglars, trià de deixar-los amb un llimac menys com a càstig i demostració que cal una humiliació més decidida a les seves demandes de vexació voluntària. La tupinada és de llibre: l’Illa no guanya les eleccions ni en la pitjor de les seves borratxeres alcohòliques o filosòfiques – club de la comèdia -, ni fent votar tots els retardats irrecuperables de Catalunya només; que se suposa, que el votarien per solidaritat i empatia intel·lectual; que és com dir ‘conjunt buit’. I què dir del nan feixista que serà el president de la Genociditat! Catalunya cada dia que passa s’omple més de glòria. A aquest pas, acabarem fent president l’Amela. I poca broma, vés a saber, si sense voler ens conduiria a la independència! Una cosa, aquesta de la independència, que el nan feixista i l’adlàter del menja-senglars, vol evitar per tots els mitjans, ja que prou que viu del conte des de fa anys i panys, veient com cauen els que lluiten al seu costat, i ell, sempre de sempre, se’n surt indemne i amb un salt amunt en la seva carrera política; o econòmica, que seria més correcte. L’homenet nét del batlle feixista de Pineda, ha estat el fidel Sanxo Pança del traïdor menja-senglars, que pel seu aspecte, el Sanxo ja hauria d’haver sospitat que, de Quixot, no en tenia res, i que era més un jesuïta traïdor al servei del jueus del vaticà; que sí, que ja sé que és complex d’entendre tots els tripijocs dels nassos i els jesuïtes, però noi, el ‘divideix i venceràs’ i ‘Ordo et Chaos’ no són lemes inventats per mi. En resum doncs, que els guanyadors amb 33 llimacs als pals de galliner d’allò que en dèiem Parlament, han estat: un zero a l’esquerra i el nan company del traïdor de Catalunya. De ben segur que la independència és a tocar.
El Soros es devia pixar de riure, més, si pensava que els catalanets, a més a més, s’ho empassarien tot, cru i nu, sense acompanyament ni de patates fregides.
De la resta, poc a dir. Sense dubte, els independentistes només podien votar ‘Junts per garantir-nos un futur millor... a nosaltres’ o a la secció del CNI, avui anomenada CUP, en el que és el súmmum dels despropòsits dels catalanets. Després hi ha hagut la transfusió habitual de vots entre els nacionalistes sants i sagrats de la Unidad Patria, tots ells dirigits per la batuta del mestre israelià d’origen hongarès i americà, amb dret a ser president de Catalunya, Espanya i Argentina, George Schwartz, el compositor de marxes fúnebres i tètriques, conegut en l’àmbit delinqüencial com a ‘El Soros’. Em fa l’efecte, que tot i que el jueu ho sabia, li haurà sabut greu deixar la ‘montapollos’ i els seus esbirros amb un abeurador per a sis i una menjadora que no rutlla del tot. Pobres! Tanmateix, el Soros sabia que per fer creure en la dignitat de la Casa de Putes del Parlament, calia esborrar l’oposició malalta i psicopàtica de Ciudadanos, sigui amb la ‘montapollos-1’, la ‘montapollos-2’, o el gallopollo. Per això, el nas, en la soledat de casa, mentre els catalanets visitaven els ‘visitants’ darrere de la tassa en els urinaris electorals, rumiava la distribució de la Casa de Putes. Havia decidit que el nan podia ser el més adient per a representar la identitat catalana, i que una oposició, amb un mussol sense seny ni comprensió cognitiva - que per això no s’ha canviat les ulleres dels anys vuitanta, perquè creu que en elles rau la memòria -, donarà un servei més discret a la clientela. Li haurà sabut greu els diners que ha malbaratat per arreplegar la colla de papagais, mones irritades i mones cridaneres que componien el magnífic elenc de Ciudadanos, una vegada fugit l’home de La Caixa; però bé, l’estada a Bildelberg amb les despeses pagades i el cul en pompa, haurà estat bé per als animals, perquè hauran gaudit de l’exquisidesa del Club, que d’altra manera no haurien pogut gaudir mai, ni en somnis; i per a ell, malgrat tot, ha estat bé, perquè al capdavall ja té el que volia: Catalunya ingovernable, sense futur i dirigida pels espanyolistes... sí, espanyolistes, encara que Vilaweb i els lloros dels nassos hagin escampat que l’independentisme ha guanyat. Tot just quan un bon nombre d’independentistes no ha votat, fastiguejats de tot el teatre, resulta que guanyem (jo entre ells, que des d’ara les defecacions a casa; hi ha més intimitat i m’estalvio l’ensurt dels homes de l’espai). I tots els diaris ho diuen. D’aquesta manera, mantenen viu l’esperit de lluita independentista, la qual cosa permetrà, si convé, que Soros exciti els ànims i provoqui alguns aldarulls amb ferits i morts, si vol encendre el país per passar entretingudes una tarda de diumenge o una setmana d’aldarulls. Mentre que tothom sap que no, que no hi ha majoria independentista, per poc, com sempre, almenys mentre hi hagi indigència política, que els catalans prou que demostren ser majoria en la voluntat d’independència; però els fidels d’Espanya República i Constitució del menja-senglars i el nou president de la Genociditat, estaran amatents per tal de destruir l’empenta independentista i consolidar el Nou Ordre Mundial, que ja l’espanyol d’ERC en el Congreso expressà, enmig d’un orgasme amb bassal, la fidelitat al nou ordre, tot cridant a la solidaritat de l’esquerra i la república per a mantenir el rei de l’Agenda 2030. Que els republicans són molt així; menys sincers, qualsevol cosa. Si no, penseu en el Tardà, en la Mengele o el moro que es creu català i no ho serà ni amb cinc vides extres. Tots contribuint a la destrucció del país, obeint Soros i cobrant, pel bé de Catalunya, ja que el menja-senglars, home vaticanista, home humanista, home d’història, està rendit a la frase de Lluís XV: «L’Estat sóc jo!» Una dita que, val a dir, correctament traduïda: ‘Catalunya sóc jo!’, al nostre país, es podia estendre i ser adoptada per moltes altres personalitats (per dir-los d’alguna manera) pàtries, que molts són els llimacs amb aires de grandesa.
El Soros s’ho haurà passat bé, i fins i tot haurà volgut fer partícip el ‘destructor de Catalunya’. No m’estranyaria que hagués telefonat a l’Ameba, i per radiofreqüència, que l’Ameba és ‘ràdiofreqüent’ i ‘automenjacervells’, el botxí de Catalunya li demanés molt servicialment i educada, amb tot el respecte i la consideració deguda a l’amo que et dóna de menjar i t’ha garantit el pinso fins al fèretre, li sol·licités un triple empat. Però Soros, tot rient, li diria: ‘Amebeta, Amebeta, tu que ets tan boniqueta, tanca la punyetera boqueta, que si tots tres empateu a trenta-tres, algun catalanet espavilat s’adonarà de la tupinadeta i del numeret del nassos – mai millor dit -, i no vull fer el ximplet. I si no t’agrada, Amebeta, Amebeta, penja una pancarteta’. I vinga a riure. Mentre a l’altre extrem de la comunicació de ràdio, ensopit i desenganyat, el botxí de Catalunya s’esforçava a trobar un lemeta per a la pancarteta, sense aconseguir-lo, perquè la tristor per la derrota de la conxorxa ‘Junts per fer els calés on calgui’, d’alguna manera afecta els seus pseudòpodes, que, que se sàpiga, les amebes no tenen cervell. Meravelles de la Naturalesa.
El nas ha deixat tot preparat perquè els 33 i els 32 facin la representació de ‘som majoria’, però que els 33 llimacs manifestin que no se’n fien de la dreta corrupta (ells!), mentre l’Illa escampa molles de pa, poca cosa més pot fer, menys encara argumentar una proposta, i així, que si tu sí, o tu no, i l’altre, que no sóc jo, si ets tu, i els de més enllà: nosaltres volem una república amb rei on el comunisme sigui el capitalisme comunal de la Colau. I així, entre diarrees com les d’ahir dels catalanets, ais i basques en tots els pals del galliner parlamentari, entretindran amb l’espectacle les tietes i empenyeran la crisi, amb la Mengele satisfeta, el Reichsführer-SS orgullós, el gos de Soros ufà i el moret de Treball xiroi, tots confiats que el nas encara els estima, i si no els conserva en la seva esplèndida gestió de destrucció absoluta dels fonaments de Catalunya que són la seva responsabilitat, rebran un premi compensatori; potser no tan gros com el que li donaren al ximpanzé de la Casa Blanca, però, si un simi pot guanyar el Nobel, que ningú no descarti que la Mengele rebi el Pulitzer, per ‘La veritat de la pandèmia horrible que ha matat els vells de Catalunya sense que jo hi pogués fer res més que consentir-ho i col·laborar-hi’, o el Reichsführer-SS el premi especial de la Unesco per l’erradicació de la intel·ligència i la dignitat en l’ésser humà, el qual, el criminal rebria amb el somrís simptomàtic dels psicòpates amb doble personalitat: la criminal i la ximple, sense fissures; mentre que el moret que vol fer catalans els marroquins només per ser marroquins, rebrà de la sacerdotessa negra del Tanatori Europeu, el premi Kalergi, per l’eficàcia i resolució en l’ajut als moros en perjudici dels catalans i la seva cultura, tot i que potser, l’haurà de compartir amb el Reichsführer-SS, que, recordem-ho, l’indigent intel·lectual pretén introduir l’Islam a l’ensenyament.
Tots els jueus estan molt agraïts als traïdors de Catalunya, als que han convertit aquest país, que suplicava els polítics per a tenir un futur, en un femer que ja no hi ha un pam de net, trepitgis on trepitgis només merda, catalana, de vegades, però, sempre merda, l’expressió sòlida de la destrucció cultural i econòmica del país.
TRAÏDORS DE CATALUNYA,
DES DE LA COMUNA DEL ZOOLÒGIC,
TINDREU EL DESHONOR D’INVESTIR
PRESIDENT DE LA GENOCIDITAT
UN FEIXISTA D’ESQUERRES?
I no us amoïneu, que d’ara a quatre anys, els catalanets tornaran a muntar l’espectacle i civilitzadament es convocaran a les urnes, ara sí, per saber quina és la voluntat del poble, aquella voluntat que importa, a tots els polítics nostrats, menys que el meu vot al Roca de casa, i que amb tota la solemnitat del món es comprometran a trair pel bé de tots, això sí, amb belles paraules i grandioses, que si poden ser de poetes, estimulen les glàndules llagrimals i el moll de les emocions.
Sincerament crec
que l’únic que ens resta de catalans,
als catalans,
és l’esperit emocionat
en sentir el virolai.
I no és cap facècia. Ja que és el sentiment íntim, terrer, profund i alliberador, que encara conservem i que ens conforta l’ànima, en el paisatge devastat del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada