Avui seré seriós perquè parlarem de la vida. La vida és per a gaudir-la, tanmateix, no pas per a ser tan ximple com per prendre-se-la a facècia; que com diu la dita: «Qui molt riu, no té el seny gaire viu». La humanitat es troba en una cruïlla decisiva per al seu futur. Totes les cultures vénen d’una llarga tradició filosòfica, sobretot a occident, però, de fet, arreu; ja que les religions orientals, al capdavall, són més filosofia que religió, o si hom ho vol així: són una religió filosòfica. Per tant, en aquests moments que la mentida de la ciència ha demostrat la fragilitat sobre la que sustentava la ‘superioritat’ científica de què es vantava i ha aprofitat d’aquesta confiança, més que dubtosa, per a convertir-se en religió, ara és el moment de cridar-los: Ho sento, però no. El fet de creure que tot el que diu la ciència és veritat, és el mateix que creure un filòsof en tot el que afirma o ser un abnegat integrista religiós; no hi ha cap diferència en aquests distints graus de sotmetiment i manca d’independència intel·lectual.
La crisi d’avui és una crisi absoluta i de valors, i aquests fenòmens són els que només pot resoldre una visió filosòfica, perquè és l’única que té una visió holística. Això no obstant, els pocs filòsofs que van gosar obrir la boca al començ de la IMMENSA MENTIDA han estat apartats i emmudits. Lògicament, la culpa d’això és de les Cases de Putes Jesuïtes que segueixen el pla dels jueus i de la poca personalitat i vàlua dels pallassos de les facultats, ja que si un filòsof no és capaç de defensar la seva raó filosòfica, no és un filòsof, és un impostor amb títol de filosofia; que és el que trobem en tots els acadèmics, farcits de frases i textos apresos de memòria, però que són incapaços de veure que el món occidental se’n va a fer punyetes per la voluntat criminal dels genocides de sempre. I es pot discrepar que siguin els genocides de sempre, tothom es pot equivocar; però que se’n va a fer punyetes, és clar.
Però els filòsofs, els guanyadors del premi del títol als matriculats sense possibilitats reals, han topat amb la gallina dels ous d’or, i ara s’han fet especialistes en sanitat, com se’n podien fer en estratègia militar o economia, que per això, es veu que sí que la filosofia serveix d’alguna cosa. El problema és la idiòcia irreversible. Si a qualsevol filòsof d’abans li presenteu un diari amb les notícies d’avui, pensaria dues coses: o això és un còmic per a entretenir nens imbècils, o això és la demostració de què passa quan es perden l’ètica i els valors, que són, no cal dir-ho, la superioritat de l’espècie. En canvi, parlen mata-sans, molt acostumats a emmalaltir pacients pels rèdits que els compensen les farmàfies; parlen babaus, el que abans reconeixíem com a polítics, i que avui és tot just allò que una persona moral no posarà d’exemple als seus fills: «Mira, mentre que no siguis això, qualsevol altra cosa serà digna». I també parlen investigadors amb menys coneixements de la ciència que un lletraferit de ‘Quo’ o ‘Muy interesante’, això sí, l’estultícia obedient té un preu, i un bon preu, que per això ens carreguen amb imbècils profundament orgullosos de la seva irreparable i vanitosa imbecil·litat. I això es demostra pel fet que cap d’aquests anormals s’ha plantejat posar en dubte, ja no la versió oficial, sinó haver de dir el que uns nassos li donen escrit. Els que no parlen són els jutges, que evidentment, analitzats des d’un criteri filosòfic i ètic, són criminals i responsables de tots els gravíssims delictes actuals per deixadesa de funcions i demostració de mancança absoluta de responsabilitat, la qual cosa, aquesta última, és just que els sigui demanat de reparar-la amb la vida. «Si no ets responsable, tros de fusta, per què imparteixes justícia, criminal?», això li diria un filòsof a un genocida amb toga. I no oblidem que l’actual ministre d’interior de Soroslàndia és un torturador amb toga. Quant als policies, és evident que filosòficament mereixen la mateixa consideració que els animals de companyia i defensa, o per a l’atac, ja siguin gossos, gats o elefants, o de l’altra banda, rates, taurons o óssos ansiosos de trossejar carn humana. Aquesta és la patètica realitat que per als goyim han construït els criminals de sempre, que per això sempre han fet el Mal, i sempre han estat dalt de tot per a poder continuar fent-lo. És clar que per això cal saber història i analitzar-la, en lloc de creure les recomanacions de científics de renom com la Belén Esteban, el Macip o el ‘desaparegut’ Mitjà, tots ells amb un currículum molt similar.
La filosofia serveix per a distingir una solució possible d’una impossible, una solució que harmonitza d’una que destrueix. No oblidem mai que la filosofia és la mare de totes les ciències i coneixements, i per això, sempre serà superior a tots els altres coneixements, per més que als jueus i als jesuïtes, pels seus interessos espuris, els hagi interessat molt més d’aniquilar-la. La filosofia és una assignatura que hauria de ser obligatòria tots els anys, o us penseu que els nens no en poden fer? Evidentment al seu nivell, però com la filosofia és la interpretació de la vida i l’actuació més ètica, millor ensenyar-los-la que adoctrinar-los en la intoxicació letal de les barbaritats LGTBIJKLMZQ+ i la inclusió, patèticament justificades per la ciència dels indigents intel·lectuals que els diuen que si el nen vol ser nena, o nena-nen, té tot el dret, que això li ho ensenya una dona disfressada d’home amb pits i pene. Que és notícia d’ahir o abans-d’ahir, que hi ha hagut un professor de biologia que ha estat inhabilitat per ensenyar que hi ha dos sexes. Fins a aquest punt hem arribat!, i en lloc de inhabilitar per vida els imbècils que el castiguen per dir l’evidència més evident de la naturalesa, veureu com fins i tot els jutges es posaran a favor dels tarats, que ja se sap, els imbècils i els retardats acostumen a sentir-se bé entre ells.
La filosofia avui reivindica el seu paper i necessitat, com l’obligatorietat que tots els anormals i deficients intel·lectuals que han negat l’evidència primordial de l’espècie siguin apartats per sempre de l’ensenyament en totes les branques. De fet, jo els imposaria el treball obligatori amb animals. Cadascú a la seva feina i d’acord a les seves facultats. Almenys, als animals no els malmetran l’enteniment.
No em vull allargar més. El problema d’avui és un problema existencial de l’espècie, i només la filosofia i no sense l’ajut de tots els altres coneixements, pot resoldre un suposat problema que no l’és pas, ja que eliminant els elements que distorsionen la pau i l’harmonia, tot es resol en qüestió d’uns dies; tot depèn de l’habilitat dels botxins.
I això és així, perquè totes les ciències necessiten d’un ensinistrament bàsic en conceptes fonamentals, mentre que un bon filòsof és l’última cosa que farà: creure res que ell no ha constatat. La sortida del caos és la filosofia. I que ningú sigui tan ximple de pensar que em refereixo al genocida tarat que robava a Sanitat estant, com ara volia continuar robant a la Genociditat de Soroslàndia. Parlo de filòsofs, d’aquells homes que analitzen la vida quant a vida, i la vida humana quant als valors humans.
La pregunta és: Hi ha facultats de filosofia? Si és que sí, la pregunta més aterridora: què les habiten, les mones del parc zoològic?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada