CARTA OBERTA A SATANÀS

Execrable Merda de l’Infern,

(És el tracte degut, que ningú no s’espanti)

Amb tot el respecte i el temor que s’ha de tenir a l’Imperi del Mal i a les Set Potestats Infernals, em dirigeixo a vós per exposar-vos que malgrat que avui el vostre gaudi és magnífic i encara n’espereu un de més extraordinari ben aviat, no acabareu guanyant. I sabeu per què, monstre? Perquè el Mal mai no pot vèncer el Bé. Sense dubte, el vostre enemic us observa, ens observa i us deixa i ens deixa fer, que per alguna cosa el Bé és l’artífex de la llibertat i la responsabilitat, de la dignitat i el coratge per assumir la Veritat, les quatre coses que us provoquen un prurit ardent i sagnant. Ell ho sap, com els goyim sabem que els vostres fills volen l’aniquilació de la llibertat i de la responsabilitat, del coratge i de la Veritat, perquè ells, com vós i els vostres companys de desventura (perquè el Mal, execrable merda, és la impossibilitat de la felicitat, inclús en el plaer), envegeu el somrís i la innocència, la lleialtat i el compromís, la col·laboració i el respecte. Vós, com les merdes repugnants que us acompanyen, com també els vostres estimats fills, que molt ‘sàviament’ heu col·locat en el control de tots els comandaments del món, i als quals heu dotat del vostre verí predilecte: els diners, la més gran mentida creada per les vostres Potestats; no sou de fiar. Heu estat llestos, cal reconèixer-ho, i us heu aprofitat de l’estupidesa humana i la seva ignorància, la qual ara comproveu en el món aterrit per una mentida, per un virus que ni tan sols existeix, que no és virus i que és l’enginy per a marcar el ‘vostre’ ramat humà amb el signe de la vostra propietat: 666. Sabeu, millor que jo, que l’engany dels vostres fills, els nassos, està arribant al punt de consumació. Només cal que observeu les ànimes que Ell, el vostre enemic, no admetrà en el seu regne: les ànimes de la injustícia, de la malaltia i la mort, de l’engany i el robatori, del suborn i l’extorsió, del crim i l’assassinat, de la violència i la imprecació, sí, repugnant excreció: els jutges, els mata-sans (dels quals sabeu que totes, absolutament totes les ànimes col·laboracionistes són vostres ja, perquè han signat el pacte amb Vós, en acceptar els vostres diners sagnants a canvi del plaer i el reconeixement), els polítics, els banquers, els vostres fills, i la policia i els cossos repressors i armats que tant us agraden; i aquests, que avui riuen i enverinen el vostre ramat amb la vacuna dels Inferns, sabeu millor que jo, que seran els primers a pagar amb cruels penes la seva traïció, perquè vós sou l’amant de la traïció, així com el botxí impecable dels traïdors. Oi que sí, eminència abjecta?

Us temo i em feu terror, aquesta és la meva defensa contra els vostres pèrfids enganys. Sou el Gran Temptador! Ai d’aquell que cau en els vostres paranys! Sí, rieu... Prou que sabeu que una volta lliurada l’ànima, Vós ja no la deixeu escapar. I baixesa de les baixeses, vilesa de les vileses, ignomínia de les ignomínies, oi? cal tan poc per fer-vos-les vostres!: ‘Deixa’m satisfer aquesta minúcia, pobra criatura, i seràs allò que vulguis ser.’ I la pobra criatura creu que es podrà fer enrere, que algun dia podrà dir no, que podrà renunciar a allò pactat amb el pacte, que serà capaç d’enganyar-vos (Això sí que és insolència! que fins i tot el Bé us ho reconeix), que us farà entrar en raó i fer-vos comprendre que ara ja en té prou... I com rieu, aleshores! ELS FAVORS DEL DIABLE NO SÓN PAGABLES MATERIALMENT. ‘Què t’hauria de cobrar, si ets tot el que ets per mi!? Miserable rata, Jo t’he fet el que ets. Ara vinc a cobrar-te la factura, estimada criatura del meu ramat etern’, els dieu, arribat el cas. I no a tots, que a les vostres hosts de nassos, això no els ho feu. Cert que és perquè són els més fidels dels vostres esclaus i la millor eina per a la destrucció de la llibertat i la dignitat, les essències de l’ésser humà; que per això els jueus us són sagrats, que no són pas pocs els holocausts que us han servit... i ja m’enteneu.

Sembla que la victòria és vostra; la idiòcia és absoluta, el servilisme dels esclaus, repugnant, i les vostres intencions, horroroses. Aviat, potser, us veurem en persona. Al capdavall, la Puta de Roma és el vostre fill carnal i espiritual! No m’estranyaria gens que la Gran Bagassa us presentés com a nou Amo del món, envoltat dels vostres corbs jueus. Tanmateix, merda líquida, no sou més que això: merda líquida. Una diarrea. Ens matareu, aquest poder és el vostre, però MAI ENS CONVENCEREU, i aquesta és des d’ara la vostra inapel·lable derrota. Us diria: ‘reseu’, però és ridícul que us ho digui, oi? Penseu que, si bé matareu un bon nombre dels caps del vostre ramat, i ho sabeu; tindreu un ramat d’idiotes, per això, al capdavall, haureu malaguanyat el vostre crim. I no perquè us hagueu convertit en l’Amo del món mentre el Bé no us destrueix, sinó perquè aquests que no es rendiran a Vosaltres, seran els que tot morint defensaran la Veritat; i la Veritat, el Bé i la Bellesa, Merda de Merdes, són eternes, i vós no sou més que una escòria immortal.

Declarant-vos la guerra i acceptant el repte enviat pels vostres esclaus jueus, sapigueu, excrements infernals, que no ens rendirem a la Mentida i al Mal, i que per tant, la mort que ens pugueu donar, serà la garantia de l’eternitat del Bé. L’Amor que els vostres sequaços fa anys que destrueixen: l’amor a la vida, a la parella, a la família, al coneixement, a la creativitat, a la passió... que l’Amor, tot sol, us destruirà com el sol ho fa amb els vampirs. La batalla la guanyareu, la victòria humiliant, la tindreu a unes passes, i hi avançareu; però, no podreu ser la llum, encara que una escòria com Llucifer se’n vulgui apropiar. La Veritat brilla per ella sola, i sabeu a on?, merdes de l’Infern, en la innocència (per això voleu vacunar els nens), en l’amor (per això heu destruït la família, que el vostre nebot Soros, ho ha dit públicament), i en la dignitat (que és estimar-se a un mateix i a la veritat). No podeu vèncer, MAI, mentre una sola ànima us resisteixi. I no estic sol, excrements abjectes; per això la vostra derrota està més pròxima. I us ho torno a dir, sé que la vostra passió malaltissa per la violència i la destrucció serà el segell que envairà la Terra, però sé que no podreu vèncer, perquè la mort és el senyal de la vostra derrota, ja que només venç qui convenç, i vosaltres això no ho podreu fer, perquè per a convèncer cal la Veritat.

Rebeu aquestes paraules com a declaració de guerra. De Vosaltres no vull cap favor; fins i tot, abans que un favor, desitjo la vostra enemistat. Però també sé, abocadors de totes les misèries, foteu-vos!: que qui no us accepta, no us dóna la possibilitat de sotmetre’l. I com jo, n’hi ha a cabassos. Penseu, si no sou incoherents a l’hora de començar l’Apocalipsi que ens permetrà que extermineu tot allò que és vostre. Us adoneu, ànimes del subsòl, que aleshores només romandrà la Veritat? No menystingueu el Bé, perquè SEMPRE US DERROTARÀ.

Torneu als vostres antres de perversió i oblideu els humans, que, com veieu, són molt més estúpids que no us pensàveu. Aquests són els vostres caps de ramat? Veieu com la vostra inferioritat és la causa de la vostra enveja?

Amb tot el fàstic del món,

El senyor que escriu.

P.S. No interpreteu malament les meves paraules. No us repto; jo no sóc res. Us declaro la guerra, la determinació a no rendir-me mai. Sé que el Bé està del meu costat, perquè sempre he cercat la Veritat. Sabeu que per això sóc intocable, un no res, una nosa, però protegida per la innocència de l’amor i la dignitat de la llibertat.

Fet tot aquest discurs, que us bombin!