TOT EL QUE FAN ELS BONS

Tot el que fan els bons, els nostres amics, per tots nosaltres, ens ha de commoure, perquè, quan a la història de la vida del món algú ha vist un ric tractant de resoldre la vida dels pobres? Poques vegades, oi? I aleshores, clar, jo em pregunto: Quants anys fa que TOTS ELS RICS del món lluiten contra la pobresa i a favor de la igualtat? Per què, aleshores, cada volta hi ha més pobres i més desigualtat? Tanmateix, aquestes són preguntes que no s’han de fer, i menys encara has de proposar que, com sigui que fracassen sempre, per què no s’obliden dels altres? Així alliberarien els pobles de la corrupció mafiosa, i potser els pobres no deixarien de ser pobres, però de ben segur serien més feliços, perquè allà on hi ha màfia, i sobretot si és corporativa, la vida put a claveguera que tira enrere. O per què us penseu que ells van en grans cotxes, avions, impecablement vestits i amb oloroses i cares fragàncies? El glamur sempre ha estat la cara b de les excrecions. Ho veiem als jutjats, als governs, en els sanitaris, en els prostíbuls acadèmics i culturals, a les institucions públiques i a les grans corporacions privades, o sigui, als grans caus de la màfia. Però, malgrat tot, els bons, els nostres amics, no tenen altra obsessió que socórrer pobres i igualar les oportunitats! Que bons que són els bons que ens porten d’excursió; definitiva i final, però d’excursió.

Vegem la bondat dels nostres amics i com són de dolents els pobres i els ‘desigualats’:

https://t.me/counterpropaganda20/6334

Tanmateix, malgrat els dissidents que denigren les bones intencions dels nostres amics, hi ha un programa dels bons per a fer-nos a tots feliços, i es veu que el protocol i l’agenda té unes passes ben determinades i estudiades. Vegem quin és el pla per a instaurar la bondat obligatòria en el món:

https://trotapoker.tv/video/el-perverso-plan/

Els sicaris dels bons, però, tots són delinqüents, lladres i criminals de totes classes, espècies i idiòcies, i dirigeixen les nacions seguint el protocol, com podem veure en aquesta notícia sobre la despesa dels traïdors i genocides - com a pecats majors -, que segueixen les ordres dels nostres amics per beneficiar-se personalment i enfonsar els pobles respectius. Aquestes dades són suficients per a l’enjudiciament i sentència capital per a tots els malversadors de diners públics, la gestió corrupta en perjudici de la població i en benefici de les màfies de la partitocràcia sionista, el robatori sistemàtic de la riquesa del país - la gent i el fruit del seu treball -, a part de terrorisme econòmic i social:

https://t.me/RosselloCM/65338

Mentre tota la idiòcia segueix els llestos criminals, perquè són prostitutes que es deixen comprar sense cap escrúpol i menys compliments, la intel·ligència és silenciada pels bons, els nostres amics:

https://t.me/counterpropaganda20/6333

1200 científics dirigits per un premi Nobel en Física. Els bons seran tan bons que ‘es morirà’ el premi Nobel? Penso en Kary Mullis, a qui tots recordem.

I concloc amb El-Homrani, el moro que es creu català i que no ho és ni ho serà mai, tot i que els sionistes d’esquerra el posaren al capdavant d’una conselleria perquè fes de mica en mica un Marroc català, ple de Homrani moros que es creuen catalans i que els catalans hem de mantenir perquè són moros, un fet que és irrebatible amb principis de lògica nacional, històrica i cultural. Només faltaria! Per això, Homrani ens importava la crème de la crème del seu país, perquè els universitaris i la gent de geni d’aquell país vinguessin aquí a fer-nos més catalans i preparats per a la vida moderna. Vegeu les capacitats universitàries i el geni dels compatriotes del moro, que es creu català i no ho és ni ho serà mai de la vida, uns compatriotes que, però, no creuen, com el pallasso republicà, ser catalans. No hi ha res com la importació d’intel·ligència:

https://t.me/RosselloCM/65341, vejam, i El Homrani féu el mateix des de la política, però el mateix: robar. I aquestes coses passen a Barcelona, la ciutat de la dona de fer feines i retard intel·lectual, el geni o ‘la gènia’ triada pels nostres amics per tal de convertir una ciutat antiga i amb personalitat en un clavegueram ple d’africans i moros catalans de tota la vida, que faciliten la tasca de la policia, perquè a cops de matxet i navalles ells resolen civilitzadament les qüestions que els enfronten, les discussions, la seva dialèctica. No hi ha res com importar la intel·ligència! La culpa, però, és dels idiotes d’aquí, és clar, perquè els africans i els moros vénen a viure del conte que expliquen els jueus, i tots plegats estan la mar de satisfets, ja no dic fins a quin punt la tarada de l’Ajuntament, el pitjor enemic de Barcelona en tota la seva llarga història: una dona - se suposa -, de fer feines - se sap -, idiota del tot - només l’heu de sentir parlar -, amb totes les degeneracions sexuals – fins i tot es diu ella mateixa que està molt bona – i les que no són sexuals, aquestes, les mentals, per deformació i limitacions cognitives congènites, que, malgrat tot, són incapaces de fer-la infeliç, que ja sabem que la felicitat il·limitada és una propietat exclusiva dels idiotes. O no veieu ben feliç el gos de Soros encara que el Begoño sigui el seu marit! A l’indigne de La Moncloa, com els jueus li donen un mirall i el cor de prostitutes infantils, idiotes i bigèneres que l’acompanyen, li taral·laregen cançonetes com ‘Gigi l’amoroso’, l’idiota d’Espanya és feliç. Almenys, o això espero, fins que la justícia, la dignitat i la llibertat li demanin passar comptes, sense corbata, si vol, però passar comptes. Aleshores, tot el poble espanyol podrà sentir el plaer de veure com pengen la justícia, la dignitat i la llibertat els criminals contra la nació i el poble per a instruir les noves generacions contra la degeneració dels idiotes i els tarats que només es miren al mirall i volen sentir-se dir floretes o, si no, s’irriten, perquè la curtedat mental, ja ho té això.

EDUQUEM ELS NOSTRES FILLS.

PER PRIMERA VEGADA A LA HISTÒRIA,

LA FORCA ÉS UN INSTRUMENT DE CULTURA.

EDUQUEM ELS NOSTRES FILLS.