El segle anterior, malgrat les notables innovacions que aportà, ha estat el segle més nefast i horrible de la història humana; tot i això però, només és el preludi d’allò que els nostres amics ens tenen preparat per a fer-nos feliços sense que tinguem res d’efectiu ni a dir. Ells són així, carregats de bondat, desinteressats i filantrops com ningú no es pot imaginar! Què és l’única cosa que no interessa un jueu? El poder i els diners. Quina és l’obsessió d’aquesta raça d’esperits benefactors? El bé de tota la Humanitat; però de tota, tota.
Fet aquest breu preàmbul, vegem l’ímprobe treball desenvolupat pels nostres amics per assolir d’encarrilar la Humanitat que tant s’estimen damunt de les vies del progrés i del benestar universals.
Durant els primers anys del segle, els nostres amics lluitaren amb força per a fer-se amb la Reserva Federal, perquè només així podien ajudar la gent, en dedicar-se a la falsificació indiscriminada de paper moneda. Finalment, els nostres amics aconseguiren d’apoderar-se de la fàbrica de fer bitllets falsos mitjançant unes estratègies que els antisemites, els nazis, els conspiranoics, els racistes i gent d’aquesta estofa, consideren criminals, però que són el fruit de la bondat, de la imparcialitat i de la més estricta honradesa. Una vegada assolit el poder per a fer diners per a ajudar la gent de la resta del món, van tenir la idea de fer la I Pau Mundial, un seguit de trobades amb la finalitat d’acabar amb la fam, la misèria i les guerres del món. Malauradament, malgrat la innegable bondat i paciència dels nostres amics, la I Pau Mundial es resolgué amb unes desenes de milions de morts. Però ells no desistiren, la Humanitat és el sentit de la seva vida. Per això, enmig de la I Gran Pau, feren la revolució a Rússia i hi instauraren la concòrdia, la prosperitat i la més digna de les llibertats, i a Europa, acabada la guerra, hi instauraren la partitocràcia, l’exemple màxim de la voluntat del poble, que ara podia elegir qui volgués, sense que això mai no pugui emprenyar l’objectiu final dels jueus, perquè tota la partitocràcia és com la revolució russa, però en versió oberta, o sigui, pots triar qui vols, sense que qui triïs pugui deixar de ser del Politburó, per a entendre’ns. I l’URSS i Occident entraren en l’època del gran floriment. Alhora, en els mateixos anys, davant d’un misteri inexplicable – un virus – els nostres amics aplicaren tots els seus coneixements per alliberar la Humanitat d’aquest animalot perniciós, i així aconseguiren 18 milions de morts més després de la primera pau mundial, una xifra que potser, sense l’inestimable desinterès dels nostres amics, s’haurien convertit en 180 milions. Sort van tenir, els europeus de l’època, d’ells i de la lluita aferrissada que des d’aleshores han dedicat a lluitar contra la malignitat vírica, tot dilapidant els seus capitals per a bé de la Humanitat. Amb tot aquest caos – vés a saber provocat per qui – els jueus pensaren en una II Pau Mundial, amb la qual esperaven d’obtenir, almenys, el doble dels beneficis que de l’anterior. I així, malauradament, aquesta segona pau ens deixà cinquanta milions de morts, tots ells o la immensa majoria, joves i nois militars, i vells, dones i nens civils. Des d’aquesta massacre executada contra l’esperit i les intencions jueves per assolir el fi de la fam, de la misèria i de les guerres, els nostres amics no s’han cansat de denunciar tots els morts que la mala fe i la perversitat dels dolents van comportar, només tirant cap a casa quant a l’Estat d’Israel, per tal de salvar els fills de les víctimes que moriren en les càmeres de gas i foren incinerades, d’acord a la tradició contística dels nostres amics. I d’aquesta manera fou instaurat el règim de la pau, gràcies al respecte a la paraula, a la vida humana i a la confiança en el progrés mutu, com n’és testimoni la història d’aquest petit estat, i l’alegria i benestar que ha comportat per a tota la zona d’orient mitjà, i això, per no esmentar els privilegiats dels palestins, que han descobert els avantatges que et robin les terres, però que gaudeixis del règim de la pau dels amics de la Humanitat.
Una vegada acabada la II Pau Mundial, l’excel·lència i natural superioritat intel·lectual i ètica dels filantrops jueus, aportà a Europa i al món la nova educació fonamentada en l’ensinistrament sense escletxes, per tal d’assolir d’anul·lar els pensaments individuals que atempten contra la societat del pensament únic i correcte, que és el seu. Per això – i faig un salt en la història -, avui, gairebé un segle després, les escoles són excel·lents centres on s’ensinistra en l’obediència i l’anul·lació del pensament mitjançant tècniques tan revolucionàries i prometedores com el proselitisme de les drogues i les degeneracions sexuals, dos grans avantatges per assolir la societat solidària que la bondat jueva té pensada per a tota la Humanitat. A més a més, de la construcció d’aquesta prometedora educació, avui ja en el grau més elevat del seu procés de construcció, ens regalaren la llibertat del feminisme. Ells, els nostres amics, els filantrops de la Humanitat, arrencaren el complex procés d’alliberament de la dona, que només a Occident patia repressió, maltractaments i violació dels seus drets i respecte. Aquest interval entre la II Pau Mundial i l’any 1975, si fa no fa, fou la consolidació de l’educació d’autòmats lliures per a ser solidaris i obedients, i l’alliberament de la dona, que per fi era aconseguit a Europa i Occident, després de molts intents de fer que a les nostres velles nacions es respectés la dignitat de la dona com ho fan totes les altres cultures del món. Els costà, però de mica en mica, el racista heteropatriarcat feixista d’Occident abaixà el cap davant la superioritat cultural jueva i, lentament però segura, la dona ha assolit de tenir els papers rellevants de la societat que mereix, i gràcies a elles i al suport incondicional dels jueus, avui gaudim d’un món que no té res a veure amb la misèria del segle XX, i tota la Humanitat sencera agraeix la defensa humana contra els virus, que ells encapçalen, l’altíssim nivell cultural, ètic i intel·lectual dels centres educatius, que ells guien junt amb els sants del jesuïtisme; i el fet que la dona sigui qui sostingui les brides de la nau humana, tot conduint-la a la glòria beneïda; com tots els europeus ho patim en les indescriptibles millores que han comportat en tot l’entramat social, que mai en la història Europea hi ha hagut tanta abundància, tanta llibertat, tant de respecte per la dignitat, tanta discussió de coneixements, ni un nivell tan extremat d’ètica, que hi ha, fins i tot, amics dels jueus que ja proposen d’erradicar la Justícia, perquè mai com avui no hi ha hagut tanta tranquil·litat, tanta col·laboració, ni tanta equitat, fins al punt que ningú no comprèn per què hi ha Justícia i jutges, si no hi ha crims ni delictes. Sense dubte, la protecció contra les bèsties psicòpates que provoquen les malalties que ens volen matar, l’educació en els principis de la idiòcia obedient i absoluta que resol molts dels conflictes i, sobretot, l’encimbellament de la dona com a far que ens il·lumina el futur, ens deixen el paisatge que gaudim avui, l’horitzó ple d’esperances i somnis que percebem en cada minut de la nostra vida.
Però no us penseu que els nostres amics, amb això en tenen prou, no. Segurs, mig idiotes, o idiotes del tot, i guiats per dones, com a qualitat suprema de coneixement i ètica, encara ens han aportat més enriquiment, perquè la seva generositat no té precedents. Dels anys 70 fins a final de segle, de mica en mica, ens feren comprendre idees que no acabàvem d’entendre, així: Que l’avortament és gairebé una necessitat, i que la dona que pareix està més a prop de cometre un delicte que la dona que avorta, perquè la dona que pareix una criatura, només per això, hauria de ser acusada d’antinatural i d’atemptat contra el planeta i els seus semblants, a part d’egoista i capriciosa. Sort en tenim que ens han fet entendre que matar fetus, i ara, fins i tot, nens a punt de néixer, o nascuts fins i tot, no és crim. Que equivocats que anàvem! Gràcies als jueus i a la seva magnanimitat i prodigalitat hem après que matar nens, com sigui, quan sigui i, fins i tot, fent-los patir, és un dels drets fonamentals de la persona. Que equivocats que estàvem!
Junt amb l’avortament com a necessitat vital, en aquest període de 25 anys van introduir-nos a tots en la ‘bancarització’ econòmica, que és el procés que garanteix la llibertat de les persones i l’absoluta independència econòmica, perquè aquestes institucions benèfiques són les encarregades de totes les gestions comercials i econòmiques, i protegeixen per damunt de tot els interessos dels seus clients, com ens ho demostra que tothom té els diners al banc, sigui perquè els vols tenir-hi, sigui perquè l’estat t’hi obliga per al teu bé, perquè tinguis els teus diners i la teva independència en la seguretat d’aquestes institucions benèfiques, gràcies a les quals, i als seus crèdits, tothom és feliç i el progrés avança que és una barbaritat.
Amb tots aquests assoliments, a partir del començ del nou segle, van posar-se a treballar de ferm – que és un dir, perquè quan heu vist un jueu que no treballi (llevat del sàbat, és clar) – per tal d’acabar de preparar l’escenari per a la construcció de la societat ideal per a tota la Humanitat que ells tant estimen, potser fins i tot, més que a ells mateixos, que fins a aquest punt arriba el seu despreniment i el seu altruisme. Així, des de començ d’aquest segle fins ara, ens han anat introduint a glopets la recepta que hem de seguir per fer del món el cel a la Terra, on tots serem feliços i així els jueus podran sentir-se finalment realitzats. Amb aquesta finalitat ens han instruït; com ho feren amb l’avortament, que no és un crim, sinó una acció solidària i ecològica, que per això veiem totes les dones orgulloses de decidir sobre el seu cos i la merda que duen dins; i així, deia, ens han aportat conceptes tan importants com:
- La rellevància de la immigració per tal de pagar pensions, d’ajudar els pobres, d’assolir la inclusió de la diferència i fer grans i amb personalitat les nacions i els pobles. Ens pensàvem que la diversitat era la preservació d’allò que ens distingia els uns dels altres, però els jueus ens han ensenyat que no. La diversitat és ser tots iguals. Nosaltres, miserables intel·lectuals, mai no ho hauríem arribat a pensar! Recordeu el nombre de ‘suposats’ filòsofs que ens han enganyat durant segles! Sort que van arribar els jueus i ens han demostrat que la diversitat és la dissolució en la unitat del pensament únic i multiracial.
- La necessitat del ‘globalisme’ com a màxima expressió de la igualtat d’oportunitats, de la llibertat, de la dignitat i de la preservació d’un objectiu comú: la comunitat internacional. No és bonic? Comunitat Internacional. Tots a una, com a Fuenteovejuna... Perdoneu un moment, que m’haig d’eixugar una llàgrima.
- La reflexió quant al canvi climàtic, que és provocat pels pobres i els ciutadans, perquè ells no hi han contribuït mai. Només l’escòria social que té cotxes dièsel, respira, incendia boscos, embruta i defeca; aquesta escòria egoista i gens generosa és culpable; no com ells, que tot t’ho donen per filantropia i amor al gènere humà, que no tenen cotxes dièsel, respiren menys, no incendien boscos si no és per accident (una mica com els crims dels mafiosos), no embruten, que sempre van molt nets, i defequen poc i amb olor de flors. Tu malbarates l’aigua, ells la negocien. No hi veieu la diferència encara?
- D’aquesta reflexió del canvi climàtic ens han fet comprendre que la mancança d’energia que ens ve al damunt és per al nostre bé. Ho volem tot: aigua, llum, gas! Què ens pensem que és això, xauxa? Ells ens han corregit els nostres errors. Ells negociaran amb l’aigua per a fer sostenibles els recursos i fer-los accessibles a tothom; ells ens restringiran l’electricitat i el gas per a ensenyar-nos a consumir, una cosa que ells no fan, si no ho necessiten; no com nosaltres, que malbaratem pel gust de malbaratar!
- I què dir de la gran revolució cultural que ens han aportat, després de viure mil·lennis desencaminats!:
- L’educació en els gèneres, que ben idiotes érem quan pensàvem que només hi havia dos sexes. Ara ens han ensenyat que no, que hi ha més d’un centenar de gèneres, que fins i tot pots ser una cullera, si així et sents. I no com abans, que et ridiculitzaven si et sinceraves: «Sóc una cullera» «Tu ets idiota, només». Ara això ja no pot passar. Podem ser dones o homes, homes-dones, avui dona, demà home, girafes, culleres, allò que a la neurona solitària se li acudeixi. Ara ja no hi ha misogínia, hi ha androgínia, ara ja no hi ha odi, sinó una comprensió compartida i respectuosa: «Quin és el teu pronom?» «Joa (que és el jo femení)» «I què ets?» «Una carxofa, per això, el femení; això no obstant, hi ha que són ‘carxofos’ i a aquests els has de dir de ‘jo’; si no els vols ofendre» I així tenim un món respectuós on si un paraplègic cerebral et diu que és catedràtic en física teòrica, li has de dir ‘doctor’ des d’aleshores, per inclusió i per acabar amb l’heteropatriarcat. És el món que tothom ha somiat, on cadascú és el que vol. «Doncs jo sóc un home, com sempre» «Tu ets un nazi, un negacionista, un racista, un perill social i una rèmora!» «Collons, em dic Joan i m’agraden les dones!» «Tu ets un nazi, un negacionista, un racista, un perill social i una rèmora, i ofens la llibertat dels altres» «Per què?» «Perquè imposes l’heteropatriarcat de forma coactiva i sotmets els altres a la teva visió egoista i tendenciosa de la realitat».
- Gràcies a l’esclariment mental i sexual imposat pels jueus, ara tenim un moviment social, integrador, cohesionador, general i generós com LGTBIJKQ+plus, on si ets una escombra amb tendències bisexuals, et pots fer dir ‘escombro’ o ‘escombra’, segons qui sigui el teu amant de la nit i el paper que amb ell hagis desenvolupat; fins i tot, pots ser un ‘escombre’, si la nit ha estat un intercanvi de papers. I ens queixem!
- No vull deixar d’esmentar el gran progrés musical dels darrers anys, amb tots els cantants i músics convertits a la nova religió: el satanisme. No ho sabíem, però el satanisme és el melic de la cultura. La sang, l’horror, la violència, el sexe, l’abominació i l’abjecció són cultura. Que petits eren els abans considerats genis de la música, una colla de místics que feien cançonetes avorrides, insulses i mel·líflues, i no com els nous grans músics d’avui, que ens fan ballar amb els seus crits, els seus insults i els seus galls. Recordeu la Mozart del polígon, que ha tret l’òpera ‘Mamimoto’, que es veu que és un oratori satànic. Que petit és el Mozart de ‘La flauta màgica’, les simfonies o el ‘Rèquiem’, comparat amb la finesa i sensibilitat de la ‘poligonera’!
- A més a més, cal destacar també la missió inclusiva judaica, sempre oberta a tot, sempre receptiva a l’acceptació de la teva ‘autopercepció’ i al respecte envers les teves sensacions, sense importar res més que tu. Quina culpa tens si t’agrada fornicar amb menors o bebès? Ells ho han comprès, i ja ens eduquen per acceptar que no hi ha cap mal – on va vostè a parar, reaccionari! - a tenir relacions sexuals amb menors que no s’han desenvolupat encara. Si et ve de gust, hi tens tot el dret, perquè no es pot estigmatitzar una persona que honestament declara que li agrada de violar nens i nenes, segons el cas, perquè és el que sent, i això, sempre s’ha de respectar per tal de no marginar-lo ni estigmatitzar-lo de malalt, si no ho és. Ah! I el nen o la nena, poc han de dir en la qüestió, perquè els grans sempre sabem el que és més bo per a ells. Al capdavall, aquest pensament és una conclusió lògica, ja que partint del principi que l’avortament és l’acció més sana i natural del món envers un fetus o un nadó, com podrà ser recriminable violar nens i nenes, si no han estat avortats? Encara haurien de donar gràcies els nens als seus violadors, perquè els ensenyen coses que no saben... i amb anticipació! Veieu les coses que ens ensenyen els nostres benefactors? Sempre pensant en nosaltres i en el millor per a tots nosaltres.
- Moltes són les coses que ens han aportat els jueus amb la finalitat que abandonem el retard que significa la civilització grecollatina i cristiana, farcida d’injustícies i crims, i no com la seva, que és la màxima expressió de la llibertat; que fins i tot, un nen, si vol ser nena, ara ja pot fer-se nena. On heu vist tanta comprensió i bondat? Però, no puc acabar aquest apartat, sense esmentar dues de les grans aportacions judaiques en la renovació de la nostra vetusta cultura i antiga civilització: la ingesta d’insectes i el canibalisme. Com hauríem pogut pensar nosaltres que les verdures naturals i la carn són verinoses per a nosaltres i el planeta? Sort que han arribat ells i ens han demostrat que els insectes són una alimentació sana i ecològica, com també el canibalisme, perquè, entre altres coses, estalvia les despeses de la funerària.
Com heu vist en tot aquest recull, la preocupació per la Humanitat, la incondicional bondat dels jueus, és ‘sobrenatural’.
Per tot plegat, la política és un perfecte reflex de la magnificència i superioritat que ens volen ensenyar els jueus perquè deixem de ser animals:
Ministeris imprescindibles: https://t.me/resurgente2020/39262
Integració de la immigració, natural i necessària per a la nació d’acollida. Com aquesta protagonitzada pel femer de la Soroslàndia catalana:
https://t.me/RosselloCM/65666, quanta intel·ligència – tanta, com dones - i quant judaisme cultural!
I perquè no es digui, res millor que la demostració de la capacitat intel·lectual dels superdotats triats pels jueus per a conduir-nos al paradís a la Terra. Una intervenció imprescindible; perquè la intel·ligència sempre cal escoltar-la:
https://t.me/laquintacolumna/25687 Laura Pérez, es diu l’eminent candidata a catedràtica o qui sap si a president. Qualitats no li’n manquen.
Aquí teniu el benefactor d’Ucraïna, el jueu universal Zelensky, i la seva magnífica gestió dels problemes de la gent: https://t.me/RosselloCM/65672
Tot seguit, un racista, un nazi, un negacionista, un conspiranoic i un antisemita, tot dient barbaritats per espantar la gent quant al bé que els jueus tenen pensat per a tots nosaltres. Escolteu les mentides que pot dir el rancor contra els elegits, els bons, les pobres víctimes que sense ressentiment ni malícia tracten de construir un món millor:
https://t.me/RosselloCM/65669.
I conclourem, gairebé amb la primera aportació feta pels jueus a la nostra civilització, la lluita contra els virus malignes que volen acabar amb la Humanitat per maldat, per pura maldat. Sort en tenim d’ells, que ens protegeixen amb els medicaments fets a corre-cuita i sense efectes estranys, per molt que diguin. Vegem la gran lluita sionista per salvar la vida de tothom, la seva passió eterna:
https://t.me/elinvestigador_org/12125
https://t.me/elinvestigador_org/12128
https://t.me/resurgente2020/39256
Sort dels jueus que vetllen per tu!
I ara, vegem la sacrificada khàzar que, amb el seu marit com a suport, s’esforça a lluitar sense defalliment contra l’enemic invisible. La màxima representant de la salvació de la Humanitat a Europa:
https://t.me/resurgente2020/39252
I PENSAR QUE HI HA GENT
QUE ELS VOL PENJAR!
ENVEJA, ENVEJA, ENVEJA!
ELLS SÓN ELS BONS.
TU ETS EL DOLENT.
SEMPRE, DE SEMPRE.
P..S Potser perquè tu ets el dolent i ells són els bons, podem llegir notícies com aquestes:
https://t.me/resurgente2020/39285 i https://t.me/resurgente2020/39286, dues santíssimes dones i sacrificades pels seus pobles, que han de dimitir, assenyalades injustament pels envejosos i una premsa extremadament curosa amb la fidelitat a la veritat. I pensar que hi ha gent que diu que hem de recordar la cara de tots aquests alliberadors de la civilització per a penjar-los! L’Infern, de desagraïts, n’és ple.
ELLS NO ET VOLEN MATAR, NO.
ET MATEN, SÍ. PERÒ SENSE VOLER.
ELLS VOLEN EL TEU BÉ,
PER AIXÒ T’HO TRAURAN TOT,
PER PODER FER-TE EL BÉ,
PERQUÈ ELLS VOLEN
UN MÓN SEGUR I SOLIDARI,
AMB O SENSE GENT.
QUE ELLS, AIXÒ SÍ,
SÓN MOLT D’AQUELLA MANERA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada