«L’ESPERIT DE LA POLÍTICA»

Avui ens hem de posar dempeus perquè porto a aquest pobre racó del món, la veu d’en Raimon Panikkar i els pensaments expressats en el llibre que dóna títol a aquest escrit, publicat a finals del segle passat per Ediciones Península. Us en recomano la lectura perquè és la visió d’un home lúcid, un erudit i un savi, quant a l’art de la política en els temps de la seva absoluta destrucció. Com sempre en tot pensador, s’hi descobreix de seguida la profunditat del pensament, el rigor i la reflexió. Escrit abans de tot el desastre actual, en Raimon Panikkar ja ens parla del Nou Ordre Mundial i de la tecnocràcia com a enemics viscerals de la democràcia, a la qual no deixa d’analitzar i criticar. Imprescindible considero que és la part titulada «Lo político», on ens fa un breu però exhaustiu recorregut per la història de la política amb un enfocament absolutament essencial quant a què és la política i com l’han interpretat els diferents temps o períodes històrics. Molt interessant és també la part dedicada a «El descubrimiento de lo metapolítico», on, a grans trets, ens descriu la concepció que la política i la religió - com a transcendència, no com a església o confessió - són una mateixa cosa. De ben segur que cap dels inútils i ignorants que fan política al nostre país haurà llegit l’obra, perquè aleshores no farien política, evidentment. Jo em limitaré a transcriure algunes de les seves frases perquè vosaltres les rumieu. Val a dir, que comparteixo fonamentalment tot el que exposa en el llibre, tanmateix, la crítica contra el Sistema és insuficient, no perquè no l’afronti com s’ha d’afrontar, sinó perquè en aquells dies no comptàvem amb la informació que ens ofereix Internet i que ens descobreix què és i qui hi ha darrere d’aquesta aniquilació de la política. En Raimon Panikkar apunta molt bé contra el globalisme de les multinacionals i el terror de la tecnocràcia, tanmateix, no podia saber quins nassos ocults hi havia al darrere. Comparar aquesta visió honrada i lúcida de la política amb la idiòcia irracional del tarat del Yuval Harari és demostrar com de tarat està el jueu. En Panikkar irradia Humanitat en cada línia, i el simi del Klaus Schwab, amb cada paraula que diu, insulta la intel·ligència i la dignitat humanes en una exhibició sense precedents del que pot ser la humanofòbia visceral. No em vull estendre més, perquè vull que siguin les seves paraules i pensaments els que ens enriqueixin. I com s’agraeix el diàleg amb una intel·ligència culta i subtil, després d’haver de sentir les paraplègiques i retardades mentals que fan de cor al narcís idiota del gos de Soros!

«Estamos muy lejos de Escipión: Sine summa iustitia rem publicam geri nullo modo posse – como nos lo recuerda Cicerón -: ‘Sin la mayor justicia no pueden regirse en modo alguno los asuntos públicos’.» (pàg. 66)

«A pesar del principio de acción subsidiaria, recomendado incluso por Pío XI, que afirma que el estado debe únicamente proveer a las necesidades de los ciudadanos y organizar lo que las demás comunidades no son capaces de hacer (como por ejemplo assegurar la defensa nacional), hoy en día el Estado se convierte cada vez más en ‘mánager’ de la ciencia, la industria e incluso de la cultura (...), inviertiendo así el orden natural de las cosas. La razón es muy sencilla y también tiene relación con nuestro problema: la monetización de la cultura. El carácter principal de la modernidad es el precio monetario adscrito a toda actividad humana.» (Pág. 67)

«Lo privado, la esfera de la intimidad, la de la casa, no pertenece al orden político.»

(Pág. 77)

«En resumen: la aventura política del hombre forma parte integrante de su destino, de su religión. Para Platón, dikaiosyné, ‘la justicia’, es la base de la vida pública (del estado y de la sociedad) y del alma (la vida) del hombre. Para Aristóteles, esta justicia es (...) ‘la primera de todas las virtudes’, de ella dependen todas las demás así como su aplicación en la sociedad.» (Pág. 80)

«Ética, economía y política eran, hasta la Edad Media, una sola ciencia (scientia). Formaban tres ramas en el seno de un mismo recorrido humano que tenía un solo objeto: el bienestar del hombre (que implica la justicia, la ética, la economía y la política).» (Pág. 88)

«¿Qué es lo metapolítico? Es el fundamento antropológico de lo político, la relación trascendental entre la política y lo que la sostiene y la funda: el sentido de la vida.»

(Pág. 146)

«La polis es un pueblo que se organiza, el estado es un pueblo institucionalizado. La polis está formada por un conjunto de instituciones cuya cohesión está asegurada por un hecho que se percibe como natural. Subsiste gracias a un mito. El estado es una institución de instituciones cuya cohesión está asegurada por una organización. Subsiste gracias a un poder.

Se podría decir que el poder es la superestructura del estado, mientras que la autoridad es la infraestructura de la nación.» (Pág. 161)

*

Per a completar el text d’avui, primer, un vídeo de Yuri Bezmenov, exagent KGB i dissident, que exposava, cap als anys setanta, l’estratègia ‘comunista’ (jueva, com comprovareu) per tal de destruir la civilització democràtica occidental:

https://t.me/elinvestigador_org/13794,

i si voleu una visió més completa:

https://t.me/elinvestigador_org/13795.

En segon lloc, la intervenció del parlamentari anglès, Danny Kruger, fent-nos cinc cèntims de les pretensions de l’Organització de Matances Sionistes (OMS), actualment, la sinistra enginyeria social de l’Holocaust i de la destrucció absoluta de les llibertats humanes:

https://t.me/elinvestigador_org/13798

I per concloure, un breu vídeo que explica moltes de les raons per les quals ens han intoxicat amb la propaganda sionista des de la segona guerra mundial:

https://t.me/HitlerHistory/2242.

PER A FER POLÍTICA CAL DIGNITAT,

NO CRIMINALS.

LA DOBLE TRAÏCIÓ,

LA INDIGNITAT I LA INIQUITAT,

OBLIGUEN EL POBLE A FER JUSTÍCIA.