Taller de lletres i d'altres reparacions: ÉS L’HORA DE LA REVOLTA

No podem estar-nos de braços plegats. La gent solitària com jo, només podem desobeir, denunciar i resistir. Però a la societat hi ha un munt d’associacions i organitzacions gremials o grupals reunides al voltant d’uns interessos comuns. Aquests grups han de convertir-se en els esquadrons d’atac, en el fulcre que ha de fer rodar el sistema vessant avall. La criminocràcia – o democràcia o partitocràcia o màfia sionista i maçona – és un sistema que funciona per la corrupció inherent, o sigui, perquè no hi ha principis ni valors a respectar més que els teus interessos o els de la teva secta. Avui, el nivell de putrefacció de tot el que és oficial, i per tant, autoritat, està en estat de descomposició. Mirem on mirem tot put i està gangrenat. La justícia, l’ensenyament, la sanitat, l’esport, l’oci, la cultura, la política, les forces de seguretat de l’Estat... no hi ha res que compleixi amb la seva funció social. Això l’enemic ho ha aconseguit pels mètodes ancestrals de la màfia: el suborn, la coacció i l’ostracisme o la liquidació. La contaminació és un procés, no es produeix de la nit al dia, sinó que constantment va incrementant la toxicitat, com ha passat en tots els organismes oficials des de la implantació de la criminocràcia, d’acord amb una ‘constitució’ que decidiren quatre arreplegats triats a dit, els quals, compliren fil per randa les exigències que els foren establertes per qui els pagaven. Com deia Antonio García Trevijano, no hi ha constitució que valgui si no hi ha separació de poders. I avui en veiem els resultats i l’encertada observació del jurista esmentat. No hi ha justícia perquè la justícia depèn de les bandes criminals que fan política. I tots els que fan política són sicaris dels mateixos que pagaren als quatre arreplegats perquè transcrivissin les ordres i els donessin la ‘categoria’ de constitució. Aquesta tan lloada carta magna és, ras i curt, la instauració de la màfia com a sistema social i polític. El poble no té cap poder sobre els ‘elegits’ pels qui manipulen les eleccions. De fet, confiar en la democràcia, ja demostra poques llums. Que sigui possible un recompte de vots amb un cens reduït (pater familias o la classe mitjana, per exemple) entre dintre del creïble; que sigui possible amb un cens universal, frega el fet que t’estiguin prenent per idiota consumat.

Ara és l’hora de l’acció coordinada. Els diferents grups, independentment de les ideologies – una trampa intel·lectual -, han d’organitzar-se entre ells, els més afins primer, i després ampliar el ventall de formacions. Haurien de ser organitzacions o associacions gremials, les que primer haurien d’establir com volen que funcioni el seu negoci o activitat, independentment de normatives i legislació vigents; després, caldria exposar com han decidit que sigui el nou model en el sector, i tot seguit, procedir a una declaració conjunta de tots els gremis quant a la decisió de tots els membres de negar-se al pagament d’impostos i quotes, fora de les que ells legislin per al nou model d’explotació dels diferents negocis i activitats. SI AL SISTEMA LI TREUS LA GASOLINA, EL MOTOR ES PARA. Tots els lladres i criminals que viuen del robatori i la prevaricació continuada, el que veuran és que se’ls acaba el pinso. I alhora, els capos mafiosos, els exigiran de continuar extorquint i estafant el poble per a pagar el deute i seguir vivint la vida que gaudeixen. Lògicament, els sionistes no poden venir a robar-nos directament, ho han de fer mitjançant els sicaris, els criminals a sou. D’altra manera, la ràbia popular no els garantiria massa anys de vida.

Certament, suposant que aquests passos previs s’haguessin assolit, i el conjunt de les associacions i organitzacions que agrupen la immensa majoria de la població hagués manifestat la fi del pagament d’impostos, els sionistes i els corruptes, faran servir totes les armes al seu abast. L’ús de la força, en un primer moment, no la farien servir, perquè si la gent es manté unida, no hi ha policia que se’ls pugui imposar, més, si l’abast de la protesta afecta tota la societat. No lluitarien contra un grup més gran o més petit de gent, s’enfrontarien al poble en general. Per això, de ben segur, que els sionistes i la màfia que ens governa, autoritzarien la congelació dels comptes de la gent. Eccoli qua! Aleshores, la guerra serà oberta. Qui són els criats que et vigilen els diners per a congelar-los? I qui és el govern, farcit de criminals, per a donar autorització a aquestes bandes mafioses perquè retinguin el fruit del treball de la gent? L’EVIDÈNCIA DEL ROBATORI SERIA PALMÀRIA.

Des d’aquest moment, hi hauria dos bàndols, el poble (que produeix i consumeix) i els paràsits (que roben i extorsionen). Sense dubte, els bàndols són radicalment oposats, i des del moment que els criminals tractessin de robar el patrimoni de la gent, la gent tindria TOT EL DRET A LLEVAR LA VIDA ALS CRIMINALS. La guerra seria oberta, i molt em temo per a bé, que molts miserables que han estat a les ordres dels criminals, s’adonarien que han de viure, els agradi o no, entre la gent, i que per tant, la conservació de la vida, els aconsella de canviar de bàndol. Certament, els més implicats haurien de mantenir la fidelitat als capos criminals, si no volen que els capos facin la feina que els vol fer el poble, però la gent de nivells de responsabilitat més baixos, no ho farà. Amb una situació com aquesta, viuríem mesos de caos i violència, sense dubte, tanmateix, hauríem aconseguit trencar el nus gordià: provocar divisions a l’enemic.

Quin seria el resultat final del conflicte, mai no se sap, però, comptant el nombre d’efectius de cada exèrcit, sembla clar que l’enemic estaria destinat a la derrota definitiva.

DESOBEDIÈNCIA I UNIÓ DE FORCES.

REORGANITZACIÓ DEL PROCÉS PRODUCTIU

FORA DE LES IMPOSICIONS ESTATALS.

EXPOSICIÓ DE LA CAUSA A LA GENT.

FI DEL PAGAMENT D’IMPOSTOS.

EXIGÈNCIA DE RENDICIÓ

DE TOTES LES BANDES CRIMINALS.

SI BANCA I SICARIS

ACTUEN CONTRA ELS BÉNS DE LA GENT:

GUERRA OBERTA.

NO ES TRACTA DE DEFENSAR

ELS INTERESSOS PROPIS,

ES TRACTA

DE LA DIGNITAT I DE LLIBERTAT,

ES TRACTA DE SALVAR

EL MÉS SAGRAT:

LA VIDA.

... I LA VIDA NO ÉS UNA GUERRA,

ÉS LA CREACIÓ CONSTANT

D’ESTATS D’EQUILIBRI.

HUMANITAT,

ARA ÉS L’HORA

D’EXPULSAR ELS DIMONIS

DEL PLANETA !

Taller de lletres i d'altres reparacions

diumenge, 23 de juny del 2024

ÉS L’HORA DE LA REVOLTA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada