Preàmbul:
Els nassos que controlen el pedòfil; i no a l’inrevés, com podria semblar.
El gran president decidit per la FED en un frau electoral per als EUA:
Cos de l’escrit:
Els moviments de desobediència s’estenen a Europa. A Itàlia i a Polònia ja hi hagut establiments que han ignorat les ordres i prohibicions dels governs criminals i obren les portes i fan vida normal. Això és el que cal fer, perquè d’aquesta manera en quatre dies es descobriria el crim dels servents del NOM. La por paralitza, el coratge allibera.
Preguntem-nos, què és?
Què és un polític? Un servidor públic, un representant del poble que ocupa un càrrec de l’administració per a servir els ciutadans, mai per a servir a cap elit. Si el polític serveix a l’elit contra la voluntat del poble està cometent ALTA TRAÏCIÓ.
Què és un metge? Un científic dedicat a la cura i atenció dels ciutadans malalts. Qualsevol mal que causi en coneixença del que fa és un delicte contra la salut pública i està cometent ATEMPTAT CONTRA LA SALUT PÚBLICA, i en cas de servir agendes d’extermini, GENOCIDI.
Què és un policia? Un agent públic i de l’autoritat que està per a salvaguardar els drets ciutadans. Si el policia serveix interessos privats o contra la ciutadania és un sicari. Si el policia abusa del seu poder i s’extralimita en les seves funcions comet un delicte. Un policia no és un TERRORISTA NI UN SICARI ARMAT.
Què és un jutge? La garantia dels drets civils i del dret natural de tots els individus. La traïció al deure de l’administració de la justícia amb absoluta imparcialitat i el màxim rigor ètic és constitutiu del pitjor delicte en una societat de dret: la PREVARICACIÓ.
Què és un lloro? Abans se’ls deia periodistes, i es dedicaven a descobrir les trames fosques del poder polític i econòmic. Avui són majoritàriament uns imbècils sense cervell, llepaculs sense consciència ni responsabilitat, servidors dels poders econòmics, als quals emparen i protegeixen, i dels polítics, dels quals són els decoradors del teatre i dels quals reben gracioses donacions per a emparar-los i protegir-los.
LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL ÉS L’ÚNICA SORTIDA AL CRIM QUE ESTAN COMETENT AQUESTS DELINQÜENTS I REUS DE DELICTES DE LESA HUMANITAT.
Si un polític no és un polític és un TRAÏDOR, i com a tal és just que sigui jutjat pel poble. Avui no hi ha un sol polític honrat, i ho torno a escriure perquè resti gravat a la memòria del lector: no hi ha un sol polític honrat. La desobediència els posaria en evidència, demostraria la seva col·laboració i necessària i fonamental participació activa en el crim de la Covid-19 i es provocaria la caiguda i el lliurament a la justícia, perquè l’estat de dret els sentenciés a les penes corresponents per la immensa gravetat dels seus crims, i això, si els seus amos abans no ens els lliuren per cobrir-se ells les espatlles. Els polítics SÓN TOTS UNS TRAÏDORS A LA LLIBERTAT I A LA DIGNITAT DE LA GENT I DELS SEUS PAÏSOS. El fet d’esclavitzar la ciutadania amb ple coneixement de l’alta traïció és el més execrable acte d’aquests criminals i és de justícia que el poble els demani la compensació justa.
Si un metge perjudica el pacient és un terrorista, un perill públic o un assassí, segons el grau de la deslleialtat al seu jurament hipocràtic. Vista la condescendència i el servei a la farmàfia de la majoria d’aquests criminals, cal exigir-los el pagament just per la venda de carn humana. No oblidem que la farmàfia inverteix uns 2000 milions de dòlars a comprar aquests inútils i paràsits per a emmalaltir la població. Avui són còmplices del genocidi, i TOTS ELS CAPS DE COL·LEGIS DE METGES I DIRECTORS D’HOSPITALS SÓN REUS DE CRIMS DE LESA HUMANITAT I GENOCIDI.
Si un policia és un sicari d’organització estatal criminal, de la màfia del govern i de les bandes de les elits, són enemics públics uniformats, i com a tals enemics del poble, el poble té el deure legítim i innegable de la legitima defensa. Si el policia està contra el poble i defensa els criminals que el manen, és un sicari. La policia està per a detenir els malfactors, que avui són els polítics, els metges, els jutges i els periodistes; si no ho fan, són part de la violació de tots els principis que han jurat i que garanteixen la llibertat, la dignitat i el dret a la independència dels individus. ELS SICARIS SÓN MALFACTORS I DELINQÜENTS, i és de justícia que el poble els demani responsabilitats per la seva traïció al jurament de garantir la llibertat, la dignitat i la independència de les persones, per tal de servir com a sicaris als capos de bandes criminals, ja siguin polítiques o econòmiques.
Si un jutge és un pallasso amb toga que viola els principis del dret pels quals ha estat investit d’un dels càrrecs més importants i honorables en una societat desenvolupada de dret, la magnitud del seu crim és exponencial, comparat amb la de tots els altres, perquè ells són la instància superior dels principis ètics i fonamentals d’una societat. La traïció a les obligacions no pot tenir cap mirament ni condescendència, menys encara quan estan tolerant la VIOLACIÓ DE TOTS ELS PRINCIPIS QUE SÓN INHERENTS A L’ÉSSER HUMÀ. La inhibició davant del més gran atemptat contra la Humanitat els posa en clara evidència i han de ser duts a tribunals populars que han de considerar si han prevaricat, i si ho han fet, la pena capital és l’única manera de compensar a la societat per la seva negligència i haver-la posat en el perill de l’esclavatge, que ells, per responsabilitat i formació professional, estan obligats a protegir per damunt de qualsevol altra cosa. El procediment de desobediència als excrements judicials és el desacatament. I el desacatament ha de ser exercit en bloc per la societat, desacreditant així la seva autoritat i imposant un nou règim de justícia que castigui els delictes contra el dret natural i preservi la llibertat, la dignitat i la independència dels individus contra tot abús i discriminació dels poders polítics o econòmics.
Si un periodista és un lloro, què es pot fer? Donar-li pinso, pipes o cacauets. Cal que la premsa estigui auditada i NOMÉS PUGUI OBTENIR INGRESSOS de les quotes dels lectors, unes quotes que poden tenir diferents quanties però que no poden ser obertes a donatius voluntaris de cap tipus. Mentrestant això no passa, i vist el repugnant crim de TERRORISME i col·laboració amb GENOCIDI, és necessari que els responsables dels papers higiènics televisius, en cel·lulosa o per internet, hagin de respondre de la seva traïció al deure deontològic de la transmissió de la veritat i la investigació i certificació de les informacions.
NOMÉS LA DESOBEDIÈNCIA ENS SALVARÀ.
Els polítics no són polítics, són meuques.
Els policies no són policies, són gossos.
Els jutges no són jutges, són prevaricadors.
Els metges no són metges, són homicides, i
Els lloros, són lloros amb les ales plenes de guano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada