PROPOSTES SANITARI-ELECTORALS

El 14 de febrer els catalans han d’anar a fer el número i defecar en unes urnes transparents per tal que Soros tingui l’argument per posar al Palau de la Genociditat el més mesell dels seus servents. La veritat és que hi ha bufetades entre els mesells per posar-se a les ordres del jueu i rebre la compensació corresponent al compte-corrent. Aquest és el programa electoral de tots ells. Una altra cosa és que com no podem presentar-lo així al poble més babau del món, us parlaran que la independència la faran amb el 50% dels vots a favor; uns altres, que la faran quan s’hagi de fer; els de més enllà, que la proposaran si les condicions són idònies; i els de més cap aquí, que la proposaran des d’un principi; mentre els d’allà i d’aquí, que mai de la vida la proposaran; i els que resten, encara tracten de trobar alguna esquerda on posar el seu programa electoral: potser, que la voti la comunitat sencera. Tots ells saben que faran el que mani la Societat Oberta que Sàmper protegeix com esbirro del terrorista mundial, i que acataran totes les directrius de l’organització genocida ISG i de les criades científiques de l’oncle George. Tanmateix, i per això mateix, les defecacions catalanes i el nou president i el seu govern importen menys que poc, ja que qui mana és el jueu i es farà el que ell digui, que això, tots ells ho saben, i si estan en la cursa, és perquè saben que això ha de ser així. Per tant, no perdrem més temps en la pantomima dels pallassos i ens centrarem en les mesures radicals i profilàctiques que cal prendre davant d’un contesa tan important per al país, tan important que tan fot que la facin com que no, si bé és cert, que fent-la, els babaus catalanets se sentiran demòcrates i europeus, dues ximpleses que els fan posar d’allò més contents i emocionats. Que ni el virolai els commou tant!

La qüestió cabdal és com assolir la seguretat de la votació i dels votants en una epidèmia tan dramàtica que ha assolit de matar menys gent en un any que cap de tots els anys anteriors! Una possibilitat seria fer les eleccions mòbils, en els metros que, com sabem, són d’absoluta seguretat si la gent va ben emmordassada. Potser cabria la possibilitat de fer-les en els supermercats, que són indrets on el virus no entra, sigui perquè s’alimenta d’humans, sigui perquè és sensible a la contaminació dels aliments. Cabria la possibilitat també, de fer-les en els centres de distribució d’Amazon i altres multinacionals, que tots sabem que són immunes als atemptats mortals del letal bitxo. Però és cert que votar anant amunt i avall podria ser un mareig i un cacau amb les entrades i sortides del personal a les estacions; és cert que en un supermercat no es podria evitar que més d’un hom amb el vot emès, s’endugués algun producte sense passar per caixa; i que en el centres de logística és impossible, perquè allí van per feina i no estan per romanços ni enganyifes de poca-soltes, que el negoci és el negoci, i més ara, que ja no tenen cap competència. Quin problema! Almenys, de segur, sabem que de les deu del vespre a les sis del matí no pot ser, perquè aleshores el bitxo es converteix en bèstia i destrossa tot ésser viu que troba, com ho certifiquen l’absència de restes dels cadàvers que la policia cerca en passades les sis, quan el virus es retira a les guarnicions d’hivern, també dites, de descans. Quin dilema, doncs!

Davant d’aquestes circumstàncies, cal trobar una sortida eficaç i sobretot segura per als votants catalans. L’oncle Soros ja ha proposat el vot per correu, que li fa riure molt; i se sospesa de poder votar de manera informàtica, que també és una manera de votació que fa pixar de riure el jueu. Però, és clar, sempre hi ha catalanets seriosos i responsables que volen anar a votar, morrió a la boca i al nas, mantenint el metre i mig de distància, després de banyar-se en gel protector, havent evitat de prendre el sol i de parlar amb els altres, que el virus és molt saltador. I tots els catalanets, esperen ansiosos les esplèndides mesures dels pròcers, les mesures que els protegiran com els protegeixen ara les magnífiques mesures que els aboquen a la ruïna més demencial. Però els catalanets, són una classe de babaus, molt satisfets sempre, molt positius i amb més fe i confiança en els pròcers, que l’Alcoià en les possibilitats de remuntada dels sis gols en contra a mig minut del final. Per això, els catalans confien en la independència!

Per tot plegat jo proposo una idea per garantir la seguretat absoluta en les eleccions:

1- Cada mesa electoral serà situada en una dependència diferent: aules, despatxos de direcció o de reunions, gimnasos i lavabos.

2- Els membres de la mesa estaran separats a tres metres de distància, tots ells proveïts dels vestits especials contra la lluita bacteriològica i radioactiva, i es comunicaran amb walkie-talkies degudament protegits per plàstics esterilitzats.

3- Les llargues taules tindran al centre, davant del president de taula, ‘l’astrosident’, la urna, que estarà disposada al damunt de dos rails que l’astrosident empenyerà i atraurà, fent-la passar pel forat inferior d’una mampara de plexiglàs acrílic de dos dits de gruix, prèviament ruixada amb desinfectant, la qual cosa es repetirà cada hora per a seguretat de tots els participants.

4- A l’entrada dels centres de votació un parell de policies de Sàmper, amb morrió, guants i protector facial, vigilaran una primera taula on els votants hauran d’esterilitzar-se les mans amb el gel salvador abans de prosseguir amb el ritual. Higienitzats de mans, seran ruixats amb un desinfectant, cinc metres més enllà, per uns altres agents; abans d’entrar en una petita tenda de campanya portàtil on els esperaran uns sanitaris. Allí dins, hi haurà una taula i els instruments necessaris per a la comprovació de les correctes condicions sanitàries de l’animal, perdó, del votant. El pretendent a votant hi ingressarà, s’abaixarà els pantalons i s’abocarà a la taula amb la precaució de no tocar-la amb les mans, i allí li serà introduït el nou sistema de prova per l’anus. Feta la gestió, el votant s’incorporarà amb l’ajut dels sanitaris, i esperarà el resultat de la prova. Si la prova és negativa, podrà prosseguir; en cas contrari, haurà de tornar a la cua i tornar-se a posar gel, a higienitzar-se i tornarà a la tenda de campanya de les proves ‘colonàries’, i si és negatiu continuarà amb el ritus, i si és positiu, haurà de fer la cua altre cop i per darrera oportunitat. Ja que en cas que torni a sortir positiu, serà traslladat a l’hospital, ingressat a l’UCI, entubat com Déu mana, i si no té sort, mai no sabrà el resultat de les eleccions. Però, en el cas que superi la prova en qualsevol dels intents, continuarà la gimcana electoral, entrant en la sala de les paperetes, on amb unes pinces especials per agafar un full i només un, que li subministrarà un ‘astroajudant’, romandrà sol durant uns segons per a fer la tria que a Soros li rellisca com un glaçó en una làmina inclinada d’acer. D’aquella sala, haurà de sortir el votant amb el sobre tancat a la mà i el DNI, o document pertinent, pinçat entre la cara i el morrió.

5- A la sala de vot, davant de la mesa, s’aturarà, un astroajudant de l’astrosident se li acostarà i comprovarà amb un mòbil tot fent zoom, les dades del votant, i en cas que tot estigui en ordre, farà un gest de cap afirmatiu a l’astrosident, que amb un gest suau acostarà la urna al votant, en la qual aquest introduirà el sobre i romandrà quiet, esperant que l’astrosident recuperi la urna, moment en el qual podrà saludar de forma oral i breu, si vol, i sortirà de la sala després d’aturar-se un moment per a posar-se el gel que hi haurà a la porta de sortida.

6- Després haurà de seguir unes línies marcades a terra que el conduiran a l’exterior sense passar per cap de les sales d’abans, per tal de preservar la salut dels congèneres; i una volta al carrer, havent votat, podrà seguir amb la seva vida en llibertat: amb el morrió degudament col·locat, mantenint el metre i mig de distància amb tot ésser viu, i sense entretenir-se ni distreure’s. Aleshores, farà el camí fins a casa, on podrà fer el que vulgui fins que comprovi al vespre, amb els resultats, que no hi ha una imbecil·litat més gran que anar a votar, si sempre guanya el jueu. Però, això sí, amb la satisfacció democràtica de ser un catalanet que l’última cosa que tolerarà mai és viure en un règim tirànic que converteixi el seu país en un camp de concentració.

Sincerament, crec que aquest sistema assegurarà unes eleccions amb prou garantia sanitària, i així el jueu de l’Open Society i del ISG disposarà de l’excusa per posar qui li roti en el Palau de la Genociditat, aquell palau que una ameba convertí en un femer, assolint de fer de la Generalitat una història de merda. Tanmateix, els catalanets tindran un nou Sorosident i podran viure en el camp de concentració de Catalunya sabent que la llibertat i la democràcia són els grans principis d’aquesta Dinamarca del Sud.

Catalans, no us faci mandra tanta mesura de seguretat, el jueu us necessita perquè el que ell triï acabarà de convertir-vos en esclaus. No el decebeu, que Soros es posarà trist, i ja té una cara prou lamentable per agrir-li-la més. Catalans, som-hi, per Catalunya i la Genociditat! Els vigilants del Camp de Concentració no volen que els decebeu, ells només volen el millor per als seus presos. I pels vigilants no us amoïneu, voteu a qui voteu, entre ells s’arrangen les garrofes i cap d’ells patirà, que gràcies als vostres calés i al servei al jueu, tots tenen garantida una vida futura que a tu, catalanet, ja t’agradaria de tenir-la!

Visca Camptalunya Sorosiure!