La pallassa de Balears no es cansa de fer ni de dir bestieses. Evidentment, pobra xicota, la bossa de brossa que amaga dins del crani no li permet altra cosa que emanar la pudor a corrupció que tant agrada als nassos. Costa d’entendre que entre els éssers humans hi hagi tant d’animal que s’arrossega al servei dels sionistes. Tanmateix, és una veritat arreu, ja no del nostre país i dels nostres veïns, sinó d’arreu del món. A casa nostra tenim el gosset obedient del Sàmper, el director de la GESTAPO, que manega els seus sicaris uniformats a les ordres del terrorista més perillós del món, al qual, el bo de Sàmper, llepa la sang de les mans així que pot. No parlaré de l’odalisca assassina de la Conselleria de Iatrogènia, Eugenèsia i Eutanàsia, que deu estar la mar de contenta de saber que el seu amo Soros i tot el ISG fan comptes amb el nombre de morts que als asils hi ha hagut i els que vindran tot seguit de la vacuna. Ells prou que saben que aquest dispositiu és d’efectes retardats. No són tan ximples per a matar la gent dies després de la vacuna. Per bé que mai una mort immediata després d’una vacuna és causa de la vacuna, on va vostè a parar, animal! La vacuna és bona i si tu no t’ho creus, ets un babau. El sistema consisteix a preparar el pacient per a l’enterrament, a desestabilitzar absolutament el sistema immunològic perquè quan un altre virus o qualsevol bacteri tracti d’assaltar-lo, la tempesta de citoquines sigui tan bestial que no hi hagi res a fer. I és clar, la causa de la mort serà la Covid persistent i filladeputa. I tots a combregar amb rodes de molí. I he dit que no volia estendre’m en la terrorista i la colpista de la Conselleria de la Mort, ‘l’àngela’ de la falç. És clar, que si aquesta psicòpata té poder és perquè Soros ha transmès l’autoritat del nan feixista, l’amic del menja-senglars - quina fauna, la mare de Déu!-, perquè si alguna cosa no existeix és cap AUTORITAT SANITÀRIA. Cap metge et pot obligar a res, en primer lloc, perquè tinc l’absoluta llibertat de no refiar-me’n un pèl d’aquests buròcrates, que després de ser adoctrinats als interessos de les farmàfies, es dediquen tota la vida a seguir protocols i a cobrar, quan se suposa que la seva feina és el diagnòstic i la teràpia. Però això, aneu-ho a explicar a l’execrable i miserable bruixot del Col·legi de Mata-sans de Barcelona, el Padroset, l’home que expedienta i aparta tots aquells que han gosat de dir que potser el seu amo està equivocat. El Padrós és molt Padrós, i més intel·ligent, què us creieu?, i ell sap que els seus amos mai no s’equivoquen, o de què penseu que ha pogut menjar tota la vida, aquest inútil irreparable?
Deixem els professionals de la iatrogènia i la mentida, els interessats en la traïció al jurament hipocràtic i en l’engreixament del compte bancari per a glòria dels lladres i dels criminals que s’amaguen en les farmàfies. No parlaré del moro que es pensa que és català i no ho serà mai de la vida, ni ell, ni els seus fills. Perquè una nacionalitat és una identitat i una identitat és la ‘qualitat de ser el mateix’, se sobreentén que ‘els altres’; essent ‘ídem’: el mateix, el que es repeteix; i ell no té res a veure amb nosaltres, com els seus pares ni els seus fills. Potser, i dic només potser, els seus besnéts puguin ser considerats catalans, perquè han repetit (el moro que no és català), repetit (els seus fills que no són catalans) i repetit (els néts que poden ser catalans). O potser, si vaig al Marroc i hi neix el meu fill és automàticament moro? Tanmateix, no demanem a un polític intel·ligència, almenys una intel·ligència real, no pràctica, ja que els és totalment impossible. I els catalans, el tenim com a cap de Conselleria! Els catalans podem ser moltes coses, però a babaus, traïdors i nicis, pocs pobles ens porten la davantera. I cal reconèixer, que ara que manen els nassos, tots els polítics del món, o sigui, la classe dels paraplègics cerebrals, tots estan d’acord que néixer en un lloc et dóna la identitat; la qual cosa no mereix ni una línia per a ser rebatuda. Tot i així, vista la indigència actual, matisaré que néixer és un accident i que l’essència de l’ésser rau en els progenitors i no en la casualitat d’on es plora per primera vegada. Suposo que hi haurà una colla de limitats que encara no ho entendran, però tampoc no penso perdre el temps a rebatre insensateses.
No val la pena prosseguir amb l’elit política valenciana, sotmesa al sionisme, traïdora, pessetera i inútil com les de les grans nacions que conformen els Països Catalans. Només penso que si Jaume I veiés la situació actual dels seus regnes, venia les terres, maleïa els seus esforços contra el moro i renunciava a la seva nacionalitat.
- Jaume, què dieu, Monsenyor!
- A la merda! Sóc ciutadà del món. Com una Colau qualsevol.
- Jaume, què dieu, Monsenyor!
- Bé, com una Colau no, que és caure molt baix.
- Ara m’agradeu més, Jaume.
- Però em faig ciutadà del món. Me’n vaig a l’Amazones a prendre aiahuasca o a l’Índia a fumar marihuana.
- Jaume, heu perdut el seny?
- Monsenyor.
- Monsenyor.
- No, no he perdut el seny; he perdut les meves nacions.
- D’això ja fa temps, Monsenyor.
- Cert, per traïcions, oi? I mira, tant se me’n fotria, però pensar que la major part del meu Imperi és a mans del gos tarat d’un jueu; i el Rosselló i la Cerdanya a mans d’una puta esclava dels jueus... què voleu que us digui.
- Digueu, Monsenyor!
- No em feu parlar, no em feu parlar...
- La Generalitat és caliu de la catalanitat... Què us passa, Monsenyor? Us heu escanyat?
- (Encara vermell) Caliu de què. La Genociditat? Els cabdills del poble assassinant el poble? D’això em parleu?
- Doncs, qualsevol us pregunta per l’Ameba, Monsenyor?
- L’Ameba que el va parir! Només em faltava això! Lliurar el regne meu més estimat als jueus... Per trenta monedes de plata vengueren a Jesús Nostre Senyor, i per un sou vitalici ha venut tot el país! Catalunya és país de Judes.
- Ho dieu pel menja-senglars, Monsenyor?
- Hòstia sagrada, i que Déu em perdoni! Em voleu posar la mala jeia?
- No, no, Monsenyor! Qualsevol us pregunta ara pels Ulleretes i companyia?
- Deixeu-ho estar. Matar moros i cristians castellans per arribar a aquest punt històric! Si ho arribo a saber aleshores, potser m’hauria refugiat Pirineus amunt, i el sud, que el prengués el moro.
- I les Illes, Monsenyor? Sempre us havien agradat molt!
- Em voleu rematar eternament o què? No heu vist la imbècil que vol separar els quatre gats que les habiten? Amb aquesta classe de miserables! I tot per un virus! Us ho podeu creure? Tenen por al que no veuen! Tenen por al que diuen! Tenen por per tenir por! Com dones porugues.
- Però un virus...
- Cago en els nassos de Satanàs! Un virus, un virus, un virus, oiii, un virus! Efeminats i traïdors, és el que hi ha, estimat amic! Si algun dia el món és governat per dones, la destrucció del planeta serà una realitat. Primer s’hi posarien els efeminats i els covards, els pusil·lànimes i els traïdors, en acabat. Després, arribarien les dones per a resoldre-ho tot; però, amic, la dona és animal de dues cares. La tendresa i la feblesa oculten la més perversa iniquitat i la més feréstega obstinació. Poc coneixes a les dones, amic. La dona no és amiga de ningú, i on no hi ha amistat no hi pot haver llibertat. Per això et deia, que si algun dia les dones prenen les brides dels carros de combat, la llibertat serà morta, i només hi haurà misèria i crueltat.
- Exagereu, Monsenyor.
- No, amic, un rei com jo no exagera. Si algun dia els jueus s’adonen que són les dones el seu cavall de Troia en el camp de batalla, la victòria serà seva, i aleshores, pobres homes, pobre Humanitat!
- Les dones són animals per als jueus, Monsenyor.
- Els goyim són animals per al jueu. I com atrauràs a la indefensió a l’home pusil·lànime i efeminat?
- Amb les dones, Monsenyor?
- Si algun dia les dones tenen les brides de les nacions, no hi haurà nacions, hi haurà la dominació dels amos de les bèsties, de la Bèstia de les bèsties.
- Em feu por, Monsenyor.
- Només el coratge permet d’enfrontar-te al Diable. No li tinguis por, creu en tu, no et dobleguis davant dels seus encanteris i mai no et podrà vèncer. Però, compte, cedeix una sola vegada i seràs per sempre a les seves mans.
- Ens criden, Monsenyor.
- Sí, ja és hora de plegar. Catalunya, qui et va veure i qui et veu! València, Illes, Rosselló, Cerdanya, Aragó, qui us va veure i qui us veu! És hora de plegar. On abans hi havia homes i coratge, no hi veus ara corrupció i servilisme?
- Ens criden, Monsenyor.
- Ens criden, amic.
Mentrestant, l’odalisca voluntària dels nassos separa els bens, els efemina amb tendresa, com a mare protectora, i els lliura a les urpes de la Bèstia, amb feréstega obstinació, callada, iniqua, amb la disfressa de la feblesa i la commiseració.
I a la resta dels territoris, els bens fan cua per rebre el senyal de la Bèstia i convertir-se així en els àpats de l’avarícia jueva, sense clemència, sense commiseració, sense vergonya ni compassió.
* * * * *
Apèndix a «Reichsführer-SS Bargalló», l’anterior escrit.
I no es pensi, criminal, que oblidarem fàcilment el seu SADISME. El fet de gaudir de fer que els nens i joves facin les classes a ‘temperatura ambient’ en ple mes de gener i en plena onada de fred, només pot ser producte d’una ment profundament pertorbada. No m’estranya que vostè formi part de la Genociditat de Catalunya, fundada pel destructor de Catalunya, l’execrable Quim Torra, i integrada per una colla de psicòpates més perversos encara que el règim que generà la seva indigna responsabilitat. Vostè ho sap millor que jo, no tenim Govern a Catalunya, sinó un seguit de psicòpates traïdors que ocupen els càrrecs de responsabilitat del país, quan haurien de viure en un psiquiàtric. Tanmateix, com sempre he defensat, el crim, quan és intencionat i execrable, no admet mai la justificació de la deficiència mental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada