SACS D’ESCOMBRARIES

Si no heu dinat bé o teniu l’estómac que us parla, més val que tanqueu la pàgina i feu alguna cosa de més interès. Si no és aquest el cas, i no us fa res d’estar durant una estona envoltats d’escòria, misèria i vísceres, aleshores, aneu a cercar una palangana abans de començar, que mai no se sap, i tot seguit, continueu l’apassionant lectura d’aquest estudi escatològic, que comença en l’art – bé, ja en parlarem d’això -, continua amb veritable escòria social i conclou amb els criminals de cada dia, avui però, centrats en els cagaguano italians i els assassins de Pfizer. I he d’excusar-me, perquè essent el tema d’avui els sacs d’escombraries, no em referiré a cap dels qui dirigeixen les societats occidentals, i és una omissió imperdonable, perquè si hi ha sacs d’escombraries plens fins a dalt d’ignomínia i merda, aquests són els paràsits que ‘okupen’, gràcies a Soros, el jueu bo, les institucions d’arreu, ja siguin els palaus de govern o prostíbuls de degeneració; els urinaris públics, zoològics dels animals de la corrupció; o qualsevol dels femers autonòmics i institucions oficials, sigui el cau de rates de la Genociditat de Soroslàndia o les cases de putes jesuïtes, seus de tota la infecció intel·lectual occidental.

Comencem amb un dels sacs d’escombraries més nocius: Marina Abramovic, una psicòpata, amb gravíssims desequilibris mentals i conceptuals, que al servei de Satanàs s’ha guanyat la simpatia dels bons dels jueus i s’ha convertit en la tarada més subnormal de la història, això no obstant, els jueus, com són bons, li han reservat llocs de privilegi al vàter del MoMA, l’execrable creació del no menys execrable Rockefeller, per tal d’abolir per sempre l’art de les nostres vides; una feina que compleixen els jesuïtes amb la malformació dels ingenus que ingressen a les cases de putes, anomenades avui, facultats de belles arts. De fet, que un sac d’escombraries, malalta mental i sense la mínima sensibilitat artística, l’hagin convertit en referència, i que cap de les meretrius de les cases de putes hagi alçat la veu manifestant el que en realitat és la patologia de la tarada, demostra què hi ha als prostíbuls oficials del suposat coneixement. La tasca de la conselleria de destrucció de l’educació ha estat fonamental per a convertir el que foren seus de la sensibilitat i la transcendència, en clavegueres d’aigües negres i fètides. Us adjunto un vídeo, que si bé no val gaire, almenys serveix perquè tingueu l’excusa per anar al lavabo a depurar el vostre estómac: https://t.me/NANOMNOTICIAS/3583. Aquesta és la diarrea de la tarada, gràcies a la qual, el maçó ‘El Preparau’ li va lliurar el premi Princesa d’Astúries, que té el mateix valor que una llauna plena de defecació, que fou una altra obra molt considerada en el seu moment, perquè res més profund que tenir, en una llauna, el cervell d’un deficient mental. En el vídeo veureu com una colla de meuques de les distintes cases de putes i comissaris de la degeneració, acorden atorgar la llauna de merda amb el pretensiós títol de ‘princesa’ a la més significativa de les tarades que han destruït l’art. I penseu, que aquesta decisió la prenen ‘experts’ que treballen en les facultats d’excrements diversos, i sort que van ben vestits, perquè si vestissin d’acord amb el que conté el seu crani, que lògicament, no és un cervell, en lloc d’estar-nos pendents de qui és l’artista guardonat, sortiríem corrents a vomitar. Gràcies a la colla de deficients mentals del jurat, una psicòpata malalta i satànica, ha rebut la llauna de merda ‘Princesa de Astúries’ per les seves performances. I perquè veieu que no titllo de deficient mental qui no n’és, penseu que si alguna cosa és essencial a les arts és la transcendència i immortalitat de les obres, amb la qual cosa es demostra que una bajanada, que és el que és una performance, per ser efímera i intranscendent, i no ser ni obra i menys encara immortal, és qualsevol cosa, una cagada, un entreteniment, un joc per a retardats intel·lectuals, el que vulgueu, però MAI UNA OBRA D’ART; i ja no dic una obra mestra de les arts. Una performance és fer el pallasso, que és el que fan els artistes que han anat a les cases de putes jesuïtes perquè els rentessin el cervell i els injectessin el valor de l’efímer i de la insubstancialitat. Tanmateix, no oblideu que si aquests desgraciats es porten bé, arruïnen l’art i el converteixen en una secreció fastigosa, molt probablement el vàter del MoMA emplaçarà la seva obra en alguna de les seves sales, com passa a tants altres museus i certàmens ‘d’art’, com ElJueves d’ARCO, que ja fan bé de dir-n’hi fira; perquè hi ha tanta cultura, sublimitat i coneixement transcendent com a les fires que recorren els pobles per a l’esbargiment del personal. Així doncs, amb això, deixem l’avortament de Marina, i continuem el recorregut per aquest abocador de misèria i escombraries.

El fet de parlar d’escòria social s’ha tornat inherent al fet de parlar de les institucions públiques, farcides de deixalles humanes i de putrefactes ments, per no dir res de la nul·litat ètica i intel·lectual dels energúmens. Per això, no em vull estendre gaire en aquest apartat. Només vull fer-vos partícips d’una notícia que m’ha encongit el cor: «Fèlix Millet investigat altre cop per apropiació indeguda». Pobre home! Robant tota la vida des d’una institució ‘sagrada’ per als catalans, fent un servei incomparable al país, robant tot el que podia i fotent-se dels catalans, de la seva cultura i de la mare que ens va parir a tots, i ara li passa això. Aquesta escòria humana, hauria de ser a la presó per la resta de la seva vida, sense cadira de rodes ni assistència mèdica, menys encara amb permisos, prèvia confiscació d’absolutament tots els seus béns, per lladre i per lladre oficial, protegit per l’aleshores Generalitat, del capo mafiós Jordi Pujol; que si fem memòria, recordarem que es passaven els dinerons els uns als altres, tot per al bé de la corrupta Convergència per a glòria de Catalunya. La repugnància que em mereixen aquestes despulles humanes no la puc transcriure. La impunitat dels seus crims, perpetrats durant tota la vida i rient-se de Déu i sa Mare, no és que hagi de ser castigada, és que hauria de ser exemplar. I si bé, la pena capital per al xoriço oficial del Palau de la Música, no és procedent, sense dubte, que cloure’l per tota la vida, sense cap excusa per a poder sortir de la cel·la i la confiscació de tots els seus béns, tant els que ha robat com els que no ha robat, serien una manera justa de compensar els catalans i la seva cultura, per l’acció d’un porc que s’ha menjat la dignitat d’una institució de referència per als catalans. No us amoïneu, que el pocavergonya tornarà a muntar-se a la cadira de rodes i dirà que no en sabia res i que està malaltó, pobret Millet! Jo, si fos el jutge, no l’autoritzava a entrar a la sala en cadira de rodes. Si cal, que s’assegui a la banqueta dels acusats després d’arrossegar-se per tota la sala; se me’n fotria. La barra, la insolència i la descaradura d’aquest delinqüent comú no hauria de ser passada per alt. Perquè quan una societat pot presentar sacs d’escombraries com aquest com a màxims responsables de les seves més considerades institucions, és una societat abocada a la perdició. Deixem-ho aquí, perquè només de veure-li el rostre i d’imaginar-me’l insolent i prepotent com és, com el capo mafiós que és gràcies a la generositat del capo Pujol, m’encén la sang. I això que també podíem parlar del soci, l’altre xoriço del Palau, el Montull, que es veu que també ha ocultat ingressos a la Justícia, tot i que la Justícia va permetre que la delinqüent comuna de la seva filla, se n’anés sense pagar pena de presó. La vergonyosa notícia la teniu aquí: https://www.elnacional.cat/ca/politica/felix-millet-investigat-nou_666446_102.html, publicada en un apartat ben apartat en el paper higiènic dels lladres de LaCaixa. Recordeu que els delictes d’aquests dos criminals eren: malversació, apropiació indeguda, tràfic d’influències, falsificació en document mercantil, falsedat comptable i blanqueig de capitals; no res. Aquestes joies no haurien de veure el sol ni un sol minut més en tota la seva vida, d’altra manera, la Justícia incentiva la delinqüència. És clar, però, que si els jutges indaguessin una miqueta, només una miqueta, en els mafiosos de LaCaixa, Millet i Montull semblarien mongetes de la caritat; però els lladres amb oficines obertes al públic, es veu que la Justícia no els pot tocar, que són fidels servidors dels amos jueus del BIS, i aquí, amb l’Església de Satanàs hem topat.

I volia ser breu! En fi, que ‘se m’encenen els dits!’. Conclourem, doncs, amb les dues darreres notícies, relacionades amb l’extermini i la imposició de la tirania mundial. Quant a l’extermini, una notícia dels simpàtics assassins de Pfizer. https://www.elnacional.cat/ca/salut/pfizer-farmac-covid-mes-efectiu-merck_666236_102.html. Quant a la notícia, només penseu que Merck, que no va voler fer vacunes, ha tret aquest engany en píndola; però es veu que Pfizer no vol que li espatllin la matança, i per això ja anuncia la seva píndola que és un 30% més eficaç que la de la competència. ‘Vejam si no podrem matar nosaltres tot el que volem’, diuen que va dir Albert Bourla, el genocida CEO de la companyia d’extermini massiu Pfizer. Tanmateix, que aquests persistents terroristes contra la salut pública insisteixin a enriquir-se a costa d’emmalaltir la gent i matar-la (la tercera causa de mort és per iatrogènia, molt lligada a la ignorància dels metges i als verins que fabriquen els laboratoris), no és obstacle perquè els paràsits polítics i els sicaris de l’EMA hagin autoritzat els nous verins, això sí, sense que l’EMA es recordi que la hidroxicloroquina, el CDS, la ivermectina (que és antiparasitari), el zinc i un llarg etcètera de productes serveixen per a evitar aquesta grip reanomenada, i a un preu notablement més barat. I ara que he esmentat la ivermectina, jo sóc del parer que ruixant tot l’urinari i les dues grans cases de putes de sant Jaume amb ivermectina, potser resoldríem el problema dels verms i les sangoneres, no sé, dic jo. Per provar-ho, tampoc no es perdria res... Això segur!

I la notícia que tanca l’episodi d’avui d’aquesta nefasta mala novel·la de l’actualitat, és l’actuació dels cagaguano italians, que al servei del criminal Mario Draghi, el cap de l’operació jueva de submissió del poble italià, han muntat un espectacle irrisori per tal d’enganyar la gent. https://t.me/RosselloCM/52155. Sense que càpiga el mínim dubte, tota aquesta colla d’ensinistrats simis i lloros cagaguano, malgrat la titulació de meuques de primera per les diferents bagasseries jesuïtes, han de ser expulsats de tota relació amb el públic per tota la vida. Si un cagaguano és tan imbècil que no s’adona que la seva feina no és inventar-se notícies i filmar-ne els muntatges, és evident, que després de fer els serveis requerits per les madames de les cases de putes de les ciències de la informació, que cada volta les putes són més sofisticades; és evident, deia, que mai de la vida pot tornar a tenir relació amb el públic. Com n’hauria de tenir, si l’única neurona no ha estat capaç de comprendre que el periodisme és la persecució de veritat que oculten els criminals, i no el servei indiscriminat als criminals per tal d’ocultar les seves malifetes! Si hi hagués algú en la televisió que filmava ‘la pel·lícula’ que tingués una mínima dignitat com a humà, sense cap dubte, tota la colla de tarats que viatjaren a Holanda, ja estarien acomiadats; i si el món funcionés, mai més no podrien trobar feina en cap agència d’informació, premsa, televisió ni ràdio. Si volen fer cinema que facin cinema, que s’inscriguin a la facultat de ‘ciències audiovisuals’ i au, primer obeir la ‘madame’ en tot i després a prostituir-se com està manat.

Sort que dels vòmits de la psicòpata del començament, hem acabat amb gent vomitiva, i la gent quan el vòmit és una cosa interior, almenys, no se’ls veu de cara enfora; cas que no és el de la tarada Marina Abramovic, a qui, recordem-ho, el maçó ·El Preparau’ li va donar la llauna de merda del Princesa d’Asturies, d’acord amb la decisió d’una colla d’’experts’ en servilisme humiliant, ignorància cultural i atemptat contra la salut mental de la Humanitat. A tots aquests pallassos, des d’aquí, el meu reconeixement incondicional a l’extraordinària barra i a la sublim demostració d’ignorància absoluta del fenomen artístic.