Don Miguel de Unamuno ja fa molts anys va advertir-nos que les universitats eren fàbriques de fer idiotes. Cal suposar que sabia de què parlava, ja que hi treballava i havia de veureu-ho amb els seus mateixos ulls. I sobre Unamuno, es poden dir moltes coses, i estar a favor o en contra del seu criteri, però el que no es pot dubtar, és que era una persona intel·ligent i ponderada en les conclusions dels seus pensaments. Dit això, no cal afegir que les universitats, de ser un indret exclusiu, on era difícil d’ingressar-hi i no menys difícil de concloure amb l’èxit els estudis, s’han convertit avui en el registre i control obligatori per on ha de passar tot jove que vol treballar. Tant se val que estudiïn dret o macramé, el cas és que el futur professional de tot jove va íntimament lligat a haver sucumbit a la destrucció del lliure pensament que són aquestes institucions de corrupció intel·lectual i sotmetiment social. Lògicament, ningú que hi treballi us dirà això, perquè d’aquesta corrupció és d’on mengen; i a més a més, un fet que no es pot obviar, és que el rentat de cervell d’aquestes rentadores gegants del pensament i la intuïció és d’una efectivitat aclaparadora. Que pocs estudiants universitaris són capaços de mantenir el seu esperit lliure, com n’hi deia Nietzsche!
No s’han de fer molts estudis ni analítiques sobre el funcionament i l’estructura de les universitats, per a deduir que si tothom pot treure’s un títol universitari, no hi ha gaire diferència entre pagar la quota per a treure’s el carnet de conduir i fer una carrera universitària. Al capdavall, tots els polítics tenen algun estudi impartit en aquestes devastadores centrifugadores de cervells, i molts d’ells, gaudeixen d’un doctorat ‘cum laude’ havent falsificat els seus treballs, un fet que, òbviament, a la universitat ningú no ha notat, sigui perquè viuen a la lluna de València, sigui perquè els jesuïtes són els qui regalen i faciliten els premis i els mèrits. No és cap casualitat que la majoria de catedràtics no sàpiguen ni de què va allò del que són catedràtics. No són tots, evidentment, però la immensa majoria sí; ja que la missió fonamental de la universitat és marcar el cervell de l’estudiant amb l’empremta que dirigeix la societat, o sigui, el respecte per la ‘veritat’ que s’hi ensenya, i també el respecte a l’estructura piramidal del seu organigrama de corrupció. Fa uns anys, vaig veure una entrevista mot interessant – parlo de memòria – a un catedràtic de filosofia d’una universitat basca, que deixava la vida universitària per jubilació. En l’entrevista, l’home, alliberat de la tirania inherent en l’estructura piramidal universitària, ara s’atrevia a exposar els gravíssims defectes i la corrupció del sistema universitari, fins al punt que recomanava l’aturada durant un any dels sistema per a fer un bon equip de treball interdisciplinari amb la finalitat de corregir el femer en què s’havien convertit aquestes institucions.
Avui, el ‘futur’ passa exclusivament pel fet d’haver anat a una de les bagasseries jesuïtes i acceptar el rentat de cervell, la ‘transmissió de la veritat revelada’ que allí s’hi ensenya. Fa molts anys que escric que cal que totes les ciències i tots el coneixements humanístics alcin el fre de mà i es transportin a començ de segle, per tal d’analitzar l’evolució del coneixement, i per tal de trobar-hi l’origen de tota la corrupció que avui put arreu dels àmbits del coneixement i en tots aquests centres de destrucció de l’enteniment. El paupèrrim nivell intel·lectual de tots els pallassos que han defensat la plandèmia actual, no admet dubtes; el nivell d’aquests ensinistrats ignorants i altaveus de la ‘veritat revelada’ és infinitament inferior a la mitjana que pot assolir una persona amb una formació bàsica o batxiller, si aquesta ha tingut interès en qualsevol matèria. Escoltar pallassos que tenen veu perquè els jesuïtes els han premiat la submissió i el servilisme al servei de la ‘veritat revelada’ és de vergonya d’altri, però els envanits ignorants, protegits pels papers que ‘certifiquen’ que són obedients i sotmesos, se senten importants repetint els ‘mantres’ falsos i podrits que els són ensenyats. Hi ha facultats on ja no s’hi pot trobar ningú que sàpiga de què va la ciència que s’hi ensenya, i igual passa als estudis d’humanitats. Medicina, Biologia, Filosofia, les patètiques Ciències de la Informació, Psicologia, les estranyes Ciències Socials, i fins i tot la Història de l’Art, són evidències que la prostitució intel·lectual ha arribat a uns nivells insòlits en la història del coneixement. I ja no dic Dret!, que no hi pot haver una manera més borda de perdre la vida que estudiant un seguit d’imbecil·litats que l’única cosa que fan és allunyar el babau que s’hi inscriu de la Justícia, que és al cap i a la fi, l’única finalitat del Dret; però, vés-los-ho a dir a ells, que s’han après com cotorres totes i cada una de les lleis, sense saber que no hi ha llei si no hi consens ni justícia; però ells s’aprenen tots els codis per tal de donar cos a l’estructura piramidal que permet la delinqüència del poderós i sense escrúpols, i la indefensió de la víctima, sobretot, si no té recursos. Ells estudien Dret, i ja està! En Josep Pla, que va estar inscrit en aquesta bagasseria, crec que és en el ‘Quadern Blau’, on ens explica que va deixar de fer el dròpol i el babau a la facultat de Dret, després que passats dos anys, ningú no havia esmentat encara la paraula Justícia. Evidentment, la intel·ligència de Pla va copsar aviat que allà on no es parla de justícia no hi pot haver cap dret que valgui, sinó un sistema de regles que converteixen en legal els interessos dels qui ostenten el poder. I això, veieu, els jesuïtes ho saben molt bé. O per què us penseu que s’han dedicat a l’ensenyament, o sigui, a la destrucció del coneixement i a la imposició de les ‘veritats revelades’ d’acord amb la voluntat del moment del comandant en cap de l’exèrcit de Loyola. Per això, als anys setanta, l’homosexualitat era una malaltia psiquiàtrica, i quan els jueus i els jesuïtes van decidir-se a donar el cop final, l’homosexualitat no és que sigui una malaltia psicològica, sinó que és un privilegi sexual i amorós. Una mica com els pobres babaus que acuden a la bagasseria de biologia, on ara se’ls ensenya que no hi ha races, que només existeix la raça humana. No hi pot haver una demostració d’estultícia més gran! Els gossos són de diferents races perquè se’ls diferencia perfectament, però els homes tots són iguals, ‘com qualsevol amb dos dits de front pot comprovar’, que això els diu l’esclau dels jesuïtes; i aleshores, tots els alumnes ‘s’adonen’ que no hi ha cap diferència perceptible entre un negre, un blanc, un asiàtic, un indi o els aborígens d’Oceania i els de l'Amazònia, tots són exactament iguals. Si aquesta és la base, podeu fer-vos una idea de com poden concloure els estudis... sí, amb una empanada mental superior. O a belles Arts, on ara els pallassos que es disfressen de carrer i van a les aules, ensenyen als pobres estudiants que l’artista ja no necessita fer obra, perquè ser artista és una cosa interior. I els pobres nois van i s’ho creuen, i d’aquesta manera psicòpates i malalts mentals poden exposar les seves barbaritats i rebre els elogis dels pallassos de les belles Arts, que recomanen encaridament el premi princesetes d’Astúries a una tarada mental; però, és clar, com això també ha canviat a psiquiatria, i ara, la deficiència mental és absolutament normal, perquè no s’ha de fer discriminació, que això és el que ensenyen els babaus que donen classes de dret; doncs, així va el món, que quan et surt un catedràtic a fer declaracions és per agafar crispetes i engegar la gravadora, perquè aquest sí que és monòleg digne del Club de la Comèdia, i no els que es presentaven al programa, que vaig veure poc, tot sigui dit, però feien més pena que altra cosa. El fet de voler ser enginyós i no ser-ho, és una exhibició de patetisme, però com sigui que tots els televidents tenien el títol jesuïta al costat del sofà, doncs reien, perquè aquest és el rigorós nivell que han assolit gràcies a la impartició de la veritat jesuïta.
I escric tot això, perquè avui, un altre paraplègic cerebral, degudament titulat i premiat per la bagasseria jesuïta de la Injustícia, o sigui, la facultat de Dret, el senyor catedràtic – aneu a cercar crispetes, engegueu la gravadora i agafeu una cervesa ben fresqueta – Francisco Bastida, especialista en una cosa tan ridícula com Dret Constitucional, ell per la Universitat d’Oviedo, ha fet unes declaracions que demostren perfectament què és un catedràtic: un absolut ignorant, no sols de la seva matèria, sinó del fonament de tot estudi universitari: l’ètica professional. Perquè saber és poder, i per això, els que avui assassinen la gent, feien un jurament de no fer mal, i els psicòlegs encara avui es comprometen a mantenir secretes les confessions dels seus clients, o els científics han de tenir prou talla moral com per a ser conscients del bé i del mal que poden causar amb els seus descobriments..., però avui, a les populars bagasseries jesuïtes hi ha adoctrinament en el règim, ensinistrament en el servei, cap formació, més que aquella que els interessa per als seus propòsits de poder, i cap compromís ètic de l’estudiant amb la societat. No és més que una fàbrica d’irresponsables, educats en el benefici personal i la pràctica de qualsevol medi per a obtenir el fi desitjat, que si a més a més, coincideix amb les bagasses de les sotanes negres, aleshores, oli en un llum. Per això, aquest insigne catedràtic en dret constitucional per la Universitat d’Oviedo, es passa per l’engonal els principis fonamentals de tota justícia i de tota ètica, apart del respecte a la inviolabilitat de la llibertat humana, que suposo que no haurà llegit mai enlloc, pobre catedràtic!, i ens exposa que la vacunació obligatòria podria cabre en la Constitució. La meuqueta catedràtica ha rebut la visita d’una sotana negra, i l’homenet, com que tot el que és ho deu a la fidelitat a la mentida i a la corrupció sistèmica, ha corregut al paper higiènic indicat pel de la sotana i ha vomitat tot el desconeixement integral que té sobre els principis i fonaments de la justícia, i emparant-se en el dret – el pobret catedràtic ignora que els drets són concessions del poder sobre el dominat i que no tenen res a veure amb la justícia, que està molt per damunt del dret, que per això, tots els genocides d’avui mereixen la pena de mort encara que el dret constitucional els protegeixi legalment; però això, a la meuqueta catedràtica no se li pot explicar, perquè, senzillament, no ho pot entendre -, sí, emparant-se en el dret constitucional gosa afirmar que la VIOLACIÓ DE TRACTATS INTERNACIONALS quant a la salut I ELS DRETS HUMANS, és acceptable que puguin tenir cabuda a la Constitució. De ben segur, que el plàtan se l’ha guanyat. Aquest és el nivell de les bagasses formades en el que avui és la més nociva institució del coneixement del món.
https://t.me/laquintacolumna/14915
En la nostra societat, i avui això és absolutament indiscutible, el que no és imbècil o idiota no arriba a dalt, o molt difícilment; i avui, suposant que hi hagués arribat, si no és imbècil o idiota, no hi serà. L’ensinistrament d’aquestes bagasseries és molt subtil, i mentre et penses que reps coneixement, no saps que estàs essent enganyat, com passa amb tots els il·lusos que entren a la facultat de Medicina, on l’única cosa que no aprenen és medicina. Això sí, surten ‘cum laude’ en el servilisme a l’amo que fabrica verins que perjudiquen la salut de la gent i que la converteix en malalta crònica, un detall, que veieu, com estan tan ben domesticats i ensinistrats, ells, pobres i vanitosos metges, no hi han pensat, ves!, qui ho pensaria, oi? El sistema es fonamenta en la destrucció del lliure pensament i la intuïció que són aquests centres de castració mental, i el mecanisme és senzill i alhora eficaç, d’acord amb les intencions jesuïtes: Si arribat a un punt de la teva ‘carrera’, et demanen alguna cosa i tu afirmes que no ho pots fer per raons d’ètica relativa a la teva especialitat; o afirmes que no ho pots fer per raons legals, perquè són pràctiques prohibides per la llei, aleshores els jesuïtes et fan el senyal de la creu, i des de llavors estàs senyalat, i la teva projecció, des d’aquell moment, s’atura i mai no deixaràs de ser un ‘digne’ professor, que amb la teva feina protegiràs els coneixements de la teva ciència o dels teus estudis d’humanitats, però, per als jesuïtes, seràs sempre un mitjamerda. Al cap i a la fi, ells són els que tenen la ‘veritat revelada’ en tots els camps de coneixement, i si diuen que no vals, no vals; i hi posaran un dels imbècils o idiotes irreversibles dels que parlava al començament del paràgraf.
La universitat és una jerarquia inversament proporcional, vull dir que com més alt és el càrrec més desconeixement de la matèria. És un repugnant teatre de vanitats i egos que es manifesta en el nombre de ‘papers’, els quals, tan se val què diguin, el que compta és que els hagis escrit i els jesuïtes i els jueus te’ls hagin inserit en alguna publicació que ells controlen. Així, en aquesta carrera, triomfa sempre el més incompetent, el més mesell, el més ignorant, el més ambiciós i amb menys escrúpols. L’última cosa que interessa en una universitat és el coneixement. Allà s’hi va a fer calés i prou. I tots saben que només obeint els de la sotana negra, oi Francisco Bastida?, la projecció pot arribar fins al Nobel. No en són pocs els casos, de perfectes ignorants que han estat guardonats amb aquesta cagarada! Al capdavall, la universitat és un mercat de favors i prestacions, una mena de mercat de canvi, i l’única cosa que no hi importa gens ni mica és el treball i la passió per la investigació, ja que, NOMÉS s’hi investiga allò que als jesuïtes els importa. No hi donem més voltes, és un sistema de competència i de salvació d’obstacles no intel·lectuals, sinó socials i de relació i sotmetiment; una acumulació de paperots que ‘certifiquen’ els teus coneixements; com si algú pogués certificar algun coneixement amb un paperot, un fet que tothom amb mitjana intel·ligència s’adona que és impossible, perquè MAI NINGÚ POT ESTAR SEGUR D’UN CONEIXEMENT, al cap i a la fi, la ciència avança per les errades, enteses com a aproximacions desajustades de la realitat. Però quan entres en una de les bagasseries jesuïtes, et fan respectar els seus ensenyaments com la més sagrada doctrina de la ‘veritat revelada’, i qualsevol desviament de la imposició de la veritat és una heretgia, que no dubtis que els soldats jesuïtes et faran pagar, i tant és que siguis un fenomen en la teva matèria; com ens ho demostra l’exemple de Kary Mullis, premiat amb el Nobel perquè descobrí l’instrument per a les mentides dels jueus i dels jesuïtes, i quan el premiat s’adonà de la falsedat del sistema i va voler ‘rectificar l’errada del seu descobriment’ - perquè fou usat per al mal, sobretot per Fauci, que gràcies a la PCR va poder exterminar 30 milions de persones amb la IMMENSA MENTIDA DE LA SIDA -, i va lluitar el que no està escrit per treure de les mans dels criminals el seu ‘innocent’ descobriment, només útil en feines especialitzades de laboratori, i va lluitar i va lluitar, i abans que arribés la Covid i els espatllés el negoci i la imposició de la tirania mundial, Rothschild, els jesuïtes i els jueus, consideraren que ja havia viscut prou. De fet, la universitat avui s’assembla més al món de ‘Il Padrino’ que a la ‘devota religiositat’ del coneixement de segles anteriors. Aleshores, el fonament de la universitat eren els principis i els valors ètics de tot coneixement, avui, són la manca de valors i de criteris, el servei i l’ensinistrament en el corrupte sistema mafiós que governa el món.
I tres notícies de regal. Una del Pla Kalergi i una altra de la desgraciada irrupció de la dona en política.
Pla Kalergi: El repugnant anunci de Ralph Lauren, que, ves per on, és jueu asquenazita. Coincidències.
I les dues dedicades a la gran aportació femenina a la destrucció d’Occident:
https://t.me/laquintacolumna/14925
Pilar Alegría, de quina bagasseria jesuïta ha sortit aquesta retardada mental? I la de dalt, consti que és un escurçó dels més verinosos que han passat pels prostíbuls de les institucions espanyoles. Les dones són infinitament més ambicioses que els homes, i infinitament més perverses. No per altra raó han estat les elegides per a destrucció d’Occident. Elles són les que s’han carregat el fonament de tota societat (la família) i les que han desenfrenat el menysteniment envers els fills (elles!). O no s’ha de ser una dona molt pèrfida i ambiciosa per a considerar els fills com avui els consideren? Convé que comencem a adonar-nos del terrible mal que ha fet la dona quan ha assumit els càrrecs que els ha regalat l’enemic sionista, perquè totes són esclaves i odalisques de l’harem jueu.
I ara, la traïdora del poble danès. No són casualitats, la dona és la que comanda l’atac destructiu d’Occident, renunciant a la seva naturalesa, omplint-se de vanitat i orgull, i destruint la civilització que, mal que els pesi, elles no fonamentaren ni desenvoluparen, sinó en un paper secundari, no per això, menys fonamental.
https://t.me/laquintacolumna/14929
El reconeixement absurd de tots els que abans han estat discriminats i la revaloració automàtica, és l’actitud de ments petites i idiotitzades. La discriminació és conclou amb la igualtat, i la igualtat no és ‘superioritat femenina’; com la revaloració automàtica, només la pot fer algú amb deteriorament cognitiu. Al capdavall, tota la revaloració de les dones és el reconeixement del fet de ser dones; no com a resultat dels seus treballs, siguin en els camps que siguin. Perquè si l’aportació de la dona a les belles Arts és la psicòpata tarada de l’Abramovic, o les meuques dels sionistes que canten i ballen ensenyant el cul, o les obres menors de totes les dones en literatura (només n’exceptuo Virginia Woolf, i perquè és una dona que sap escriure com un home sense renunciar a la sensibilitat femenina; les altres són sensibilitat, i malgrat que els dolgui, la literatura no és sensibilitat), i no parlem de filosofia, on les seves aportacions, no menys valuoses, tot sigui dit, mai no tenen la profunditat ni la solidesa de la filosofia feta pels homes, i, en ciència, només ara, l’era de la revalorització de la dona, sobresurten, no sabem si per a bé o per a mal, perquè molts dels científics que treballen en el crim mundial dels sionistes, són dones.
L’home i la dona no són iguals. En res. No voler-ho veure és persistir en la més bàsica i incomprensible ignorància. Tanmateix, com a les bagasseries de psicologia i biologia se’ls ensenya que som iguals, tots els deficients que reben el reconeixement de deficients pels jesuïtes, defensaran allò per a la qual cosa han estat educats, ensinistrats, destruïts intel·lectualment i anul·lats intuïtivament. Aquesta és la meravellosa tasca que fan els jesuïtes en la seva col·laboració amb els jueus, que els uns són per als altres i els altres per als uns, i tots al servei de les Set Potestats Infernals.
«L’HOME ÉS SIMPLEMENT INCLINAT AL MAL;
PERÒ LA DONA ÉS MALVADA.»
Friedrich Nietzsche
i d’altra banda,
«LA DONA PERFECTA
ÉS SUPERIOR A L’HOME PERFECTE»
Friedrich Nietzsche
Malauradament, si alguna cosa no són les dones que avui estan en el poder de les nacions i en les direccions d’empreses i corporacions - i sense dubte - és perfectes. Us deixo a vosaltres, la deducció consegüent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada