CAL FER FOC NOU ...

Aquest títol és l’encapçalament de l’editorial d’en Partal a ‘Vilaweb’. És prou interessant llegir-lo, i sobretot, de llegir tot el seguit de comentaris dels lectors, que n’hi ha, que són prou esclaridors per saber què sent el poble de Catalunya i què en pensa de les paneroles i dels insectes del Parlament.

Fa temps vaig escriure «Catalunya: terra de traïdors», era gener de 2019, i analitzant tot l’esdevingut des de l’1 d’octubre de 2017 fins avui, no hi pot haver cap dubte del que deia aleshores. Rellegir-lo és prou instructiu, i a més a més ens serveix per adonar-nos que Torra havia d’haver dimitit abans de sotmetre’s a la voluntat dels partits, perquè finalment ha acabat convertint Catalunya en una repugnant presó, i ell ha tingut el dubtós mèrit d’haver estat el pitjor president de Catalunya de tota la història. L’infern és ple de bones intencions, i el cas de Torra és aquest. La seva incapacitat, el seu servilisme al partit, el sotmetiment a ‘poders estrangers’ i l’atractiva paga que els polítics roben dels ciutadans, han estat el cúmul d’arguments que li han servit per enfonsar Catalunya en el llot, fins al punt que més ‘que molt difícil’ ho tenim per tornar a treure el cap a fora, només que sigui per respirar (Que per això, Torra ens ha posat un significatiu morrió).

Tota la pallassada que faran ara les paneroles esverades i els insectes d’ERC, més que contents (tenen la Generalitat a l’abast; i no perquè els voti la gent, sinó per la voluntat de l’amo i senyor de la península), hauria de ser motiu més que suficient per cridar-los a la cara: Prou! La gent ha de donar l’esquena a tota l’exhibició entomològica que converteix el nostre parlament, un dels primers d’Europa, en una comuna que no es neteja des de fa més de quaranta anys. Hi ha massa merda dins, hi ha capes que han quedat solidificades i dures com l’acer. Fer neteja ja és impossible. Tot passaria per la desaparició de TOTS els partits polítics catalans i el llançament a la paperera de la història de TOTS els polítics catalans, ara i per sempre. Sense aquest requisit indispensable, res no podem fer per avançar. I això només pot passar, per un IMPRESSIONANT SILENCI ELECTORAL, vull dir que ningú, absolutament ningú que no s’hagi de guanyar les garrofes amb la corrupció partidista, vagi a l’excusat electoral a emetre la seva cagarada. Fent això, és cert, no hi guanyarem res; però deixarem de perdre.

Torra ha estat la consolidació de la destrucció de Catalunya, i encara hi ha catalans de bona fe que lamenten el seu trist desenllaç. Incapaç de fer front a l’Estat si no era amb la desobediència de nen petit de penjar pancartetes inútils, i suposo que confiant que els Tribunals europeus d’ara a cinc o deu anys, li diguin que sí, que els nens tenen dret a penjar pancartetes al balcó de casa seva. I aleshores, se sentiran tots molt contents de tenir raó... Però, on serà Catalunya aleshores?

La política és una ciència bonica sobre el paper, però la realitat és que és la gestió d’interessos molt bruts i corruptes. Que això no ho sàpiga qui vol fer-se càrrec d’un Estat (o autonomia) demostra la seva inèpcia per al càrrec. La política és la defensa d’interessos, que en un principi es disfressaven de nacionals, però que avui, ja són interessos corruptes i criminals. Per això, el que cal en la crua realitat és gestionar bé la confluència d’interessos i oblidar-se de mamarratxades democràtiques. Malauradament, la política és com és i no l’he inventada jo. Perquè, de vegades, un hom es pregunta: han llegit «El Príncep» de Maquiavel?

El problema avui, aquí i al món, és la Tirania Mundial, i el Femer Europeu (d’on mengen independentistes catalans, penseu-hi: La dignitat és la primera condició per a fer d’una persona una persona ‘digna’) és qui està dirigint la IMMENSA MENTIDA, que només avui se la creuen els ximples i els limitats, però que veiem – potser per això mateix – que tots els dirigents polítics es creuen. Per això ens diuen que tracten de protegir la ciutadania, tot maldant per evitar la mort de la gent a canvi de convertir-los en esclaus per sempre. És preciós el panorama! Davant d’aquesta situació, Torra hauria d’haver-se enfrontat a l’Estat del Pedo Sánchez - o Pedo Soros, com vulgueu, que l’animalet ja ha estat adoptat pel jueu -, i haver proposat als catalans de ser ‘suecs’, de passar-se per l’engonal les mentides i fer vida normal. Creieu que els nacionalistes espanyols que viuen a Catalunya haurien renunciat als calerons del treball per una mentida? Hauria unit el poble de Catalunya, pel seu bé i contra la immensa fal·làcia dels esclavistes. Però no, l’ameba, ben compradet pels amics del jueu, ha seguit rigorosament els protocols d’esclavització, sense alçar la veu una sola vegada i fent l’imbècil les vegades que li ho han demanat. Torra és el responsable d’haver tingut un porter de discoteca buida-ulls a la Conselleria d’Interior, o l’experta ‘mengelista’ a Sanitat (on l’extermini s’ha realitzat d’acord a les ordres de Brussel·les – els nostres presumptes alliberadors! S’ha de ser curt de gambals per creure’s això; no n’hi ha més), o l’ensinistrador d’esclaus, el Reichsführer-SS, una de les grans vergonyes i desgràcies d’aquest país. I Torra ha estat l’agent de totes aquestes malaurances que han portat Catalunya a la seva destrucció econòmica, social, individual, cultural i política, per bé que en això darrer, ja fa anys que s’hi dedicaven. Torra ha estat el pitjor desastre per a Catalunya en tota la seva història! I encara la gent surt a donar-li les gràcies. És clar, aleshores et planteges: amb un poble així, hi ha alguna cosa de profit a fer?

Analitzem ara la realitat: la imposició del NOM. Aquesta és la realitat d’avui, que els polítics d’aquí i de les espanyes, amb la invenció del pobre virus, ens estan ocultant. Catalunya ja és una presó, la gent respecta la distància, exhibeix el morrió de l’esclau amb orgull i satisfacció, accepta les violacions amb aquiescència i jo diria que amb goig; i quan els entrin a casa per cercar-los o intimidar-los ho acceptaran, com accepten els PCR inútils i els controls per app de mòbil. Tots els polítics estan al servei del NOM, i he escrit TOTS. Per això, la situació és molt complicada i difícil. Però no ens desanimem i tractem de veure la llum al final del túnel; que com desaparegui la llum al final del túnel, només restarà foscor per sempre més en tot el planeta. Mirem de resoldre la situació, pel bé de Catalunya, i no em cauen els anells per dir-ho: i d’Espanya.

De començament, vull aclarir que entre els catalans i els espanyols no hi ha odi, d’altra manera els cadàvers serien recollits diàriament de la via pública en els carrers del nostre país. Però no és així, perquè la gent de fora que ha vingut a casa nostra ha estat acceptada i reconeguda com a gent nostra, i en això, si que cal destacar la solidaritat catalana. De la mateixa manera, entre els espanyols (podem exceptuar quatre abduïts i una bona colla d’irresponsables polítics i militars) tampoc hi ha odi contra els catalans, el que hi ha és un interès paràsit pels diners dels catalans. Entre la gent, si no els inflessin el cap, no hi ha animadversió, com no hi ha realment animadversió envers ‘la gent’ anglesa, alemanya, turca o angolesa. Només quan els ‘polítics’ inculquen l’odi i l’enfrontament – per a l’única cosa que serveixen avui -, la gent, majoritàriament mal formada – no oblideu que han estat ensinistrats en les escoles oficials -, la gent genera l’odi. Al capdavall, l’home reconeix l’home, no pas la nacionalitat de l’altre home. L’odi real de la gent sempre és envers les esferes del poder, no dels pobres ciutadans que arreu del món són víctimes dels botxins polítics que mengen del seu treball; que per això els polítics distreuen la convicció social amb enemics ‘ad hoc’. Dit tot això, entrem de ple en l’anàlisi, i sé, prou que ho sé, que algú em prendrà per beneit, però les veritats s’han de dir, encara que puguin semblar invencions estrafolàries, desideràtums o embòlies cerebrals.

Què hauríem de fer els catalans? Sense dubte, el camí trillat per paneroles i insectes ha demostrat ser un camí sense sortida, o amb la sortida de la destrucció del país. La situació al país veí, és similar: Viuen esclavitzats per uns polítics paràsits que l’únic interès el tenen en els seus espuris beneficis econòmics i personals, per més que els embolcallin amb les ‘putes’ banderes que només serveixen per separar la gent. Val a dir que una bandera és un símbol de germanor, sí, per això, mai ha de ser emprada com a símbol d’oposició a l’altre. La bandera alemanya no m’incomoda, ni la francesa, ni la italiana, ni l’americana (bé, aquesta una mica més i perquè representa els amos de la corporació criminal americana i no als americans), ni l’espanyola, sempre i quant, la bandera que agermana un poble no pretengui de ser-me imposada.

Quina és la situació actual en el món? La consolidació de la tirania mundial. I aquí és on podem tenir la nostra oportunitat. L’amenaça és contra tothom, així els catalans, com els alemanys, com els espanyols... Sense dubte, en el cas d’Espanya, la monarquia és la representació de la dictadura mundial, que els Borbons són ‘deep state’ des que Europa és una Europa política. Per això a Espanya són, sense dubte, el primer i principal problema per a la llibertat del país i la seva gent. Reconec que l’entrellat és ben complicat i molt difícil de desnuar, que ni jo mateix sóc capaç de desnuar-lo del tot; les coses com són. Tanmateix, Espanya, i Catalunya amb ella, estan en perill de sucumbir a la tirania que representa el Femer Europeu. La lluita per alliberar els països i la seva gent, passa per la unitat de la gent que creu en les ‘banderes’ sense fer-ne motiu d’exclusió, sinó com a signe d’identitat; unes accepcions que són molt diferents.

Qualsevol jugada que es vulgui fer amb possibilitats d’èxit, passa pel secretisme i les operacions encobertes. Al capdavall, estem en guerra contra els jueus del BIS i el seu somni humit de la tirania universal. El seu agent a Espanya i a Sud-amèrica és Soros. Identificar les peces i estratègies de l’enemic són la peça clau per poder afrontar-lo i vèncer-lo. És clar, que evidentment, Catalunya és també camp sotmès al jueu, i per això estem en la mateixa situació de pre-tirania, que molt bé ens ha preparat l’ameba destituïda.

L’única jugada possible és la secreta unitat amb ‘l’enemic’. La política, no ho oblidem, són interessos. Si volem separar-nos d’Espanya, caurem a mans de la tirania universal que ens prepara Soros amb tots els criminals catalans que hi col·laboren. I a Espanya, passarà igual, ja que tota la púrria que governa l’estat veí, està ABSOLUTAMENT SOTMESA al femer europeu i al BIS. Per això, les gestions han d’anar encaminades a reunir els veritables representants de les forces independentistes (ningú que coneguem en la política actual) i posar-se en contacte amb els veritables representants de les forces nacionalistes espanyoles, i sobretot, en les seves forces armades. I algú dirà, aquest bon home s’ha tornat boig de cop i volta! Però no és el cas.

És cert que dins de les forces armades i exèrcits hi ha escòria venuda al BIS, tanmateix no tinc el mínim dubte que militars espanyols, francesos, alemanys, italians, etcètera, desenvolupen la seva feina amb el convenciment de la defensa dels interessos del seu país i la seva gent. Sense que sigui gens partidari dels militars (sóc objector de consciència), els militars no són pocavergonyes polítics capaços de vendre el país i la gent. Els militars poden estar molt mal formats intel·lectualment, cosa que lamentablement passa en les escales inferiors, però crec – i ho dic sincerament – que tenen amor a la pàtria i al poble. Que els hagin confós quant a la seva funció, és un tema per a un altre escrit. Aquí el que ens interessa és que, com a catalans, hauríem d’articular un grup independentista que fos capaç de reunir-se amb els ‘nostres enemics militars’, i garantir-los que per deslliurar Espanya del femer jueu-europeu cal la unitat de tots els pobles de la península i d’Europa, així com de totes les forces armades fidels als seus pobles. L’enemic és comú, és la Unió Europea amb totes les rates que la integren, el BIS com a cervell criminal de tota la operació i els sicaris dels bancs, que fan la feina bruta del robatori i el sotmetiment de la gent amb l’ajut impagable dels polítics. Sabent que aquesta gentalla són l’enemic dels catalans, dels espanyols, dels francesos, dels alemanys, dels danesos, de tothom, la unitat secreta d’una lluita a mort contra aquests poders criminals, pot fer que les forces armades compleixin amb la seva funció de defensa dels interessos nacionals contra les infiltracions estrangeres i les traïcions interiors.

Per això, tenint la lamentable situació que tenim en el tauler, crec que oferir-se a l’exèrcit espanyol per garantir la cooperació catalana en l’extermini dels agents corruptes que tracten de desintegrar tant Espanya com Catalunya, la unitat (extensible a totes les altres forces armades) contra l’enemic comú, pot ser el començ d’una estabilitat política, econòmica i social posterior, si els exèrcits nacionals vencen les rates europees que segueixen les ordres dels jueus del BIS. I consti que els dic jueus, perquè ho són. Cerqueu qui mou els fils en qualsevol país del món i sempre hi trobareu el sionisme criminal darrere de les cancelleries. De Kissinger (probablement el criminal més gran que ha viscut en el planeta) a Koplovitz a Espanya, passant per Sigman a l’Argentina i... cerqueu, cerqueu, sempre sobresortirà el musell jueu d’una rata asquenazita que manega el poder corrupte en el país darrere de la cortina, no en tingueu cap dubte; ells mai no s’exposen a la llum pública, són com els vampirs. I no és antisemitisme (els àrabs també són semites, i no dic res contra ells, ja que són el cap de turc dels sionistes), és objectivitat: Com explicar, si no, que arreu del món i durant totes les èpoques l’espúria raça asquenazita, ha estat expulsada, ara i adés, dels països que eren sotmesos a la usura amb què esclavitzen les nacions. No em puc entretenir en això, informeu-vos i us garanteixo que no podreu tenir cap dubte de la veritat de les meves afirmacions.

Aquesta hauria de ser la missió dels independentistes catalans: la solidaritat amb els espanyols per erradicar la influença (no parlo de la grip, parlo d’asquenazites) de tot el país amb l’ajut dels països veïns d’Europa. D’aquesta col·laboració, confio que podríem obtenir la garantia ‘militar’ d’una recomposició de l’Estat espanyol, en la qual, no ens enganyem, no assolirem la independència (ja ha estat malbaratada per sempre, per inèpcia i traïcions a discreció; oi, ERC?), però podríem aconseguir un estatus diferent com el d’estat associat que gaudeix Baviera; que és un estat ben alemany, però del tot bavarès.

Fins aquí aquests suggeriments. La política és l’art de gestionar la realitat. Fer castells de sorra o somnis de fum només serveix per enfonsar més encara la llibertat. Per paradoxal que sembli, avui els espanyols s’han de salvar i han de salvar els catalans. Tota Europa té un repte decisiu per al seu futur. El fet d’enfrontar-nos als espanyols en la situació actual és el caldo de cultiu que fa felices les rates de Basilea i els traïdors que ocupen les màximes representacions polítiques dels països europeus, per no parlar dels esclaus sense consciència del Femer. La comunitat europea ha de ser destruïda amb totes les males bèsties que l’encapçalen, i construir una Europa de països que col·laboren solidàriament per l’interès de la gent de cada país. O algú creu que un camperol francès té alguna necessitat d’enfrontar-se als camperols alemanys o espanyols? Només quan les rates corrompen els formatges estatals, la gent és contaminada de la ràbia, que és la ficció que ha comportat les grans guerres europees, generades, gestionades, organitzades, controlades i executades per les rates jueves. I ens hem de preguntar: Amb aquests desastres, hi ha guanyat alguna cosa el poble europeu? I les rates, hi han guanyat?

Quan hi ha un crim, el primer que hem de preguntar-nos és: Qui hi guanya?

P.S. Perdeu unes hores a investigar què són i qui són el BIS, la Reserva Federal, els amos dels grans Bancs Mundials, George Soros, Hollywood (Harvey Weinstein), el suïcidat per encàrrec i pedòfil, Jeffrey Epstein, o Marina Abramovic (tarada mental que diu que fa art) i la llista continua fins al vòmit. Perdeu unes hores i potser podreu veure amb més claredat la realitat.