INHABILITACIÓ DE TORRA

 

Una vegada més, el ridícul. Els delinqüents comuns del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han demostrat que són prevaricadors obedients de les sentències que els envia el Gobierno o el Rei. Res que no sabéssim. El més terrorífic és pensar que la desgràcia més gran que pot patir un ciutadà és haver-se-les de veure amb aquests indesitjables que, perquè els disfressen de voltors amb punyetes, es pensen que són éssers superiors. No podem esperar que creguin altra cosa, per a ells la superioritat és tenir el nivell més alt d’obediència i servilisme, que consisteix a no pensar res i dictar les sentències (si no venen ja escrites) d’acord a la voluntat de la superioritat. Aquest és el nivell judicial a Espanya, i malauradament al 90% del món (consideració a barrisc).

Per això, tenim un delinqüent comú com en Lesmes, que sense potestat per a fer-ho nomenarà qui li semblarà al Consell General del Poder Judicial tot i tenir el mandat caducat, perquè sap que el Gobierno i el Rei (la mateixa tifa) així ho volen, i perquè els seus soldadets jutges i fiscals no faran res per contradir-lo, és clar, si volen aspirar a fer carrera. És bonica o no la independència i pulcritud judicials!

De tot plegat en surt que el MHP Torra, l’ameba de la Generalitat (que no sabem si és parent de l’ameba menjacervells descoberta als EUA en l’aigua corrent), ha estat inhabilitat, com se sabia ja des d’abans de començar tota la tramitació. No hi ha obra teatral més cenyida a guió que una representació judicial, que són tràgics esperpents còmics. ‘Tràgics’ perquè la Justícia hi és assassinada sempre; ‘esperpents’ perquè tots els actors del vodevil són caricatures de la realitat; i ‘còmics’ perquè malgrat la solemnitat exhibida durant tota la representació teatral, tothom hi sap veure la ironia, el sarcasme i la mordacitat en cada un dels actors de la pèssima escenificació.

Tot i això, ens n’hauríem d’alegrar, perquè, malgrat tot, una colla de delinqüents comuns togats, ens han alliberat de la tirania amèbica. Bé, ens han deslliurat d’haver de suportar la seva presència, perquè la dictadura de la presó catalana continuarà, perquè qui mana és el nostre filantrop admirat, venerat i estimat: Soros. Ara a la casa de Gran Bagassa del costat del zoològic, hi haurà reunions d’animals per espècies, i hi discutiran, donaran alternatives i es devoraran els uns als altres entre ells mateixos, i plantaran cara als animals dels altres grups, però, tots ells saben que quan arribi el noi dels encàrrecs, vingui de l’Hospital Germans Trias, vingui de l’ISG, vingui per delegació d’alguna sucursal criminal de La Caixa, o sigui el mateix Oriolet en persona; tots es posaran drets i estaran disposats a obeir fil per randa les instruccions que el noiet dels encàrrecs els transmetrà. Aleshores tots començaran a fer declaracions i d’acord a les ordres rebudes, tornaran a esbandir la independència i la llibertat, mentre el poble de Catalunya viu sotmès a la pitjor dictadura de la història, fonamentada en la hipocresia i la mentida a fi d’instal·lar per sempre la por, el terror, i ben aviat l’horror (espereu les pròximes accions de la Mengele!) a la gent.

No lamento en absolut que l’hagin inhabilitat. De fet és inhàbil des del primer moment. Fins i tot, en el meu mordaç cinisme he arribat a pensar: «Segur que l’ameba tenia preparada la declaració d’independència per al dijous o divendres, llàstima! Una altra oportunitat perduda». Ara esperarem el nou ‘momentum’ partalenc. Qui ho sap, si no serà després d’evacuar descomposicions polítiques en els Roca transparents que són exhibits damunt de les taules escolars els dies que reben el sobrenom de ‘jornades electorals’. I com sempre, els babaus catalans, tornaran a córrer a demanar la independència o no, amb els paperots que els compta-vots de Soros, fan servir de paper higiènic i mocadorets de paper, mentre l’amo els va donant la distribució oportuna d’escons en el nou parlament. En fi, que ara tocarà patir la indigestió política, de sofrir les basques de veure tant d’imbècil fent de salvador i d’ofendre el nostre cervell amb l’assortit habitual de les mentides i defecacions programàtiques dels partits. Au, ara tots els animalons esvalotats a guanyar-se la pitança. I els pobres catalans haurem de suportar la immerescuda exhibició d’excrements ideològics i argumentals de la colla de bestioles que continuen devorant el cadàver de Catalunya.

Com a comiat a l’ameba, només dir-li que té el gran honor d’haver estat el PITJOR TIRÀ que ha patit Catalunya, i això ja té mèrit. Me n’alegro molt que l’hagin fet fugir del Palau, per dignitat i respecte al que representa la Institució, tot lamentant, això no obstant, que els seus crims contra la llibertat, la dignitat, la independència i la salut de les persones, no li siguin reclamats. El foten fora per fer el ximple, però no pels crims que ha comès. El seu amo, al voltant del qual l’ameba segueix lliscant i saltant, li ha assegurat que no li passarà res i com ja li va dir des de bon començament, el seu servilisme en la venda dels catalans i Catalunya als interessos del jueu filantrop per excel·lència, tindrà merescuda recompensa.

El Torra se’n duu uns bons dinerons per no fer res més que mal, per no gestionar res més que el crim definitiu a Catalunya, per no haver fet res en favor dels catalans i tot en contra d’ells (recordeu el genocidi de març), mentre el compte-corrent li ha anat augmentant amb el diners que el seu amo i protector li ha permès de robar del treball dels ciutadans del nostre país, sense haver-ne de donar explicacions, que d’això va la ‘new policy’.

FINS MAI MÉS!

I val a dir, que no deixaré de reclamar la necessitat de judici pels crims que ha comès; com no he deixat de fer-ho amb el terrorista d’estat Felipe González ni amb els criminals de lesa humanitat dels responsables de la guerra d’Iraq, entre altres.

Tot està degudament preparat al tauler: guerra bruta dins l’Estat i enfrontament polític i social a Catalunya. Ara ens punxaran perquè debatem i protestem contra la situació política, mentre ens imposaran la tirania del BIS, d’acord a les ordres del femer europeu, aprofitant l’entreteniment que tenim amb les paneroles i els altres insectes que aquí i allà batallen per trobar un tros de cadàver, ja sigui català o espanyol; segons d’on sigui la panerola o l’insecte.

QUI RESPECTA I CONFIA EN AQUESTA DEMOCRÀCIA, ÉS UN PERFECTE BABAU.

QUI RESPECTA I CONFIA EN LA CLASSE POLÍTICA I JUDICIAL, ÉS UN PERFECTE IMBÈCIL.

QUI RESPECTA I CONFIA EN LES URNES, ÉS UN PERFECTE IDIOTA.

Convindria començar a pensar què cony hem de fer.