NOTÍCIES REALS DEL DIA 18 DE SETEMBRE

 

Avui vull comentar unes notícies que resulten molt il·lustratives per fer entendre què és la realitat. Les notícies són del tebeo ‘El Nacional’ i d’’El Món’. La publicada pel tebeo és: «La Fundació ‘La Caixa’ i el CAC potencien el pensament crític a les aules’. I els titulars d’’El Món’ diuen: «A Esade t’ajudarem a convertir la disrupció en oportunitat», «Torra descarta eleccions immediates i acusa l’Estat de voler ‘una Catalunya esclava’», i l’última: «La UAB, en alerta per un professor que nega la Covid-19».

Com veieu, és per tenir a l’abast magdalenes per sucar.

Començarem pel tebeo. La passió de José Antich pels amos de La Caixa, frega la patologia, si no és una obsessió compulsiva i incontrolable amb totes les de la llei; però al ‘periodista’, aquesta submisa aquiescència i admiració, li fan sentir-se molt de molt feliç. Cadascú és com és. El cas és que aquesta ‘notícia’, evidentment digna de les mentides del pamflet, és tan desvergonyida, que em sembla impossible que tothom que la llegeixi no hagi d’anar corrents al lavabo per un atac de pixera riallera absolutament descontrolada. La ‘notícia’ pretén que ens creguem que l’organització del lladronici més important d’Espanya, amb l’inefable Fainé com a Don en cap, secundat pels seus fidels escuders i sicaris en el robatori i l’espoli de tot i a tothom que es pugui espoliar, doncs, fa gràcia que aquest triumvirat de mafiosos, amb la Fundació (ONG altruista i filantròpica, és clar) per bandera, s’han proposat, ni més ni menys, que potenciar el pensament crític. L’acudit és digne dels mestres de l’humor de l’ocurrència subtil i subliminar! La ‘notícia’ exposa la preocupació dels lliurepensadors ‘caixers’ per la concepció correcta de la informació. Fa gràcia que el senyor Antich sembli ignorar que menja del pinso que li donen aquests mateixos cavallers! Fa gràcia que no s’adoni que no li deixen dir les coses com són, que les hi escriuen, per a major glòria de la Institució; fa gràcia que amb una mentida borda com aquesta, ens vulgui fer creure que el tirà ‘Fainé’ estima per damunt de totes les coses, la correcta informació i la llibertat de la gent (que no sé per què, imagino que el fet de no assentir amb mostres efusives i no lloar, tot seguit, la seva superba intel·ligència, deu ser el començ del comiat forçós, sinó alguna altra desgràcia atzarosa i mai no pensada; que aquesta gent és així). Bé, José, el copet a l’espatlla el tens ben guanyat. No hi ha res més a dir, la notícia parla per ella mateixa, tot consolidant el contrari que proposa. Espero que, això no obstant, t’hagin donat el peixet que correspon a la foqueta en tot espectacle, després de portar-se bé.

(Notícies relacionades: El BCE n’està molt satisfet, de la gestió ‘monopolista’ de la sucursal del crim i de la reducció de plantilla. Mentrestant, el criminal De Guindos, afirma que la màquina de fer bitllets sense fons del BCE, té tinta per estona, que no patim; que tot va com els amos criminals del BIS ho tenen pensat.)

Deixem el tebeo i passem a un altre diari digital, amb una línia que defuig el sensacionalisme tot el que pot; i això és d’agrair. Potser que el diari ‘sigui’ en negre li dóna més seriositat, que mai no podem oblidar les tècniques psicològiques del màrqueting, del qual ens volen protegir en Fainé i la seva Fundació (Una altra vegada al lavabo a corre-cuita!)...

Bé, recomencem - una vegada restablerts -, amb la notícia d’Esade i l’aprofitament de la disrupció. La poca vergonya d’aquestes escoles de neoliberalisme és tan cínica que més que ofendre, fa mal, dolor físic. Si fa anys ensinistraven el ramat de bens que afrontava les quotes de tan selecta educació, amb la informàtica, i després amb l’oportunitat de negoci que suposaven els vells, i més tard, amb les iniciatives de les start-ups, ara que els amos han decidit convertir el món en una presó i els homes en esclaus, Esade, fent tot un gran esforç, està disposada a crear màsters perquè el jovent arruïnat, sense futur, independència ni llibertat, converteixi l’oportunitat de la disrupció en el gran moment de les seves vides. És clar, que una vegada ensinistrat i amb el cervell fet farinetes, els contactes de l’escola de formació et trobaran un lloc de treball, xaval; que no per una altra raó hem arribat a la lamentable situació d’avui. Si molt no m’equivoco, l’economista de Columbia, l’home de les americanes i els tuits, considerat un dels economistes més destacats en ‘els estudis de creixement econòmic’ (‘sic’ a wikipèdia)... Perdoneu, el lavabo i la incontinència urinària altra vegada... Deia, que em penso que aquesta llumenera, que en la nostra insòlita realitat, no fa altra cosa que profundíssims estudis econòmics i ens proposa solucions per a consolidar la seva especialitat... Sant tornem-hi... Sí, em penso, que aquest il·lustre professor de Columbia (sona bé, oi? Què ets? Professor de Columbia! Carai, noi!), sí, és un ferm defensor d’aquestes extraordinàries escoles de la llibertat, que si les associem a la iniciativa de La Caixa i les CAC (no les oblidem!) ens fan a tots veure el futur amb una actitud positiva, que recorda la que teníem, els que amàvem el futbol, en veure el Barça d’en Guardiola, i que Nobita, val a dir-ho - per no allunyar-nos de la realitat -, ha convertit en una comuna; que tot lliga amb el seu cervell. Bé, així estan les coses, o sigui, que si teniu un futur esclau – un xicot jove - disposat a aprofitar la disrupció, endavant: No els hem de fem pensar en la disrupció, les causes i els engranatges interns d’aquesta sofisticada traïció a la voluntat i al futur de la gent; pensem en la disrupció, la gran hora de les oportunitats! Au, nois, Esade us conduirà a l’alegria de l’esclavatge! Això sí, és clar, previ pas per caixa.

L’altra notícia és la que fa referència a l’ameba de la Generalitat. No em vull estendre, perquè l’enorme decepció que m’ha provocat aquest impostor, és desoladora. El simple manifesta que Espanya vol una Catalunya esclava. O no rutlla bé, o el seu cinisme és de magisteri. Ha convertit Catalunya en una presó, sotmesa a la pressió policíaca per unes injustificades i no demostrades raons de pandèmia, i tenint la gent sotmesa, com mai ho ha estat el poble català (obligats a portar el morrió dels esclaus, obligats a mantenir separació, tenint prohibides les reunions, convertint les escoles en repugnants centres de violacions dels drets humans i de les relacions naturals entre els nens i els joves, abandonant els vells en els asils, dient una mentida darrere d’una altra fins al fàstic). I ara, l’ameba es converteix en víctima. Penseu que, per posar un pancarta per demanar la llibertat dels seus socis en l’ensorrament de Catalunya, ens demana que el compadim, pobra ameba! Mentrestant, hipòcrita i fals, es fa passar per malalt, segueix la ‘immensa mentida’ fil per randa, i no ho oblideu, tracta d’acabar la legislatura... per què serà? Pels calerons de l’espoli criminal que fan els polítics, protegits pels seus amos? No! Home, com pots pensar això! Ell només es vol mantenir en el càrrec perquè no sap si demà o demà-passat proclamarà la independència, que és l’únic motiu de la seva presidència; i perquè la dignitat de Catalunya es demostra enfrontant l’Estat (Perdoneu)... ... ... Una urgència. No era pixera; era per perbocar.

I finalment, la que més m’interessa, perquè sempre m’ha interessat la dignitat, la llibertat i la independència. Coses totes elles que han mancat en aquest escrit fins ara. Així doncs, acabem amb l’individu, que essent ‘anònim’, ha provocat que avui hagi decidit d’escriure totes aquestes beneiteries, conseqüents amb la meva capacitat. Al capdavall, no hi ha autopercepció, com diuen els moderns idiotes, hi ha una realitat més enllà del teu orgull, de la teva vanitat i del teu narcisisme. Però això és tema per a un altre dia.

«La UAB, en alerta per un professor que nega la Covid-19»

El cas és que un professor (el meu més sincer suport) ha manifestat als seus alumnes que no vol que facin l’imbècil, vol que actuïn com a éssers humans que acudeixen a una classe per a ser instruïts i que no siguin uns bens narcotitzats que es miren amb por els uns als altres per damunt de les boques clausurades. Potser, si els hagués animat a anar-hi despullats però amb morrió, fins i tot la Vergés hauria aplaudit amb les orelles, i en Bargalló amb les pestanyes. Cada u aplaudeix amb el que vol! El Torra, no, ell no aplaudiria; això li agafa molt preocupat per les llibertats civils i els drets humans, al pobre! Penseu que brama pel confinament a Madrid (No és pot ser més repugnant i miserable)... Com sigui que el professor de la UAB, no sabem encara si terrorista o assassí víric, no els ha animat a fer-se fel·lacions i altres pràctiques ‘universitàries’, i els ha animat a comportar-se com a éssers humans lliures, l’home és la preocupació de tot el centre de mesells instructors d’esclaus.

Per això, el titular de la notícia comença, després de descriure l’indret pecaminós on han esdevingut els tristos fets, amb una paraula ajustada a realitat: ‘en alerta’. El primer que he pensat en llegir-ho, és que érem atacats a traïció pel virus assassí que no existeix; però no. És perquè un professor nega la realitat de la ‘immensa mentida’! Ai, Déu Meu Senyor! Què fas, inconscient! Totes les rates, ai, perdó, tots els rectors, que deuen el seu pinso, el cotxe i la casa, als servidors polítics, estan esverats, esglaiats i molt de molt preocupats. Algú que treballa a les sagrades aules d’adoctrinament d’imbècils de la UAB - a les quals arriben més desfets intel·lectualment que sans, però de les quals surten destrossats -, ha dit, SantamariamaredeDéumisericordiosa! que la Covid-19 és una farsa i una estratègia de control psicosocial de la població! Qui pot pensar en el seu sa enteniment, una barbaritat com aquesta! Les rates, perdó, els rectors i els responsables universitaris, s’han posat amb totes les eines al seu abast a combatre la bogeria de l’inconscient i han manifestat que estan disposats a dedicar-hi tot el temps que calgui, perquè cal expulsar-lo, potser denunciar-lo i qui sap si exterminar-lo! Penseu en el seu crim: Ha dit, el molt desvergonyit, que és una prova psicosocial de control! On s’ha vist això! Qui pot tenir la ment tan rebuscada!

La fe mou muntanyes, hom diu, i d’altra banda, com aleshores de la Santa Inquisició, hom diu que cal perseguir l’heretge. Aquests rosegadors de rectoria, tant se val que no puguin mostrar als alumnes el SARS-COV-2, que no puguin enraonar científicament la necessitat i protecció de la mascareta, que no puguin donar raó a l’obligatorietat de la distància per a un virus amb una letalitat inferior a la de la pobra grip, que no puguin argumentar quina necessitat hi ha de sotmetre els nens i als joves a la violència psicològica del terror a la mort; tot plegat sense cap fonament científic, però els rosegadors universitaris, treballadors per la gràcia i els favors dels polítics, i no per la capacitat intel·lectual (la prova la teniu amb la notícia), estan en estat d’alerta i pendents de la VERITAT divina que dicta per revelació el goril·la de l’OMS i mascota destacada de Gates. No sabem si detindran el professor, però pensar que això que estem vivint és un sotmetiment psicosocial premeditat, impulsat pels lladres dels parlaments i els criminals dels governs, amb l’aquiescència de quatre metges que saben tanta medecina com jo, o potser menys, ves!; i amb la tranquil·litzadora tasca dels lloros i el seu garlar greu - com el de qui està empassant alguna cosa -, els rosegadors que estan alerta, tenen la consciència tranquil·la, i la tenen tranquil·la perquè no en tenen, perquè en un cervell buit, l’únic que s’hi pot trobar és no res. I on no hi ha res, menys encara hi haurà consciència.

Des d’aquestes senzilles pàgines, reitero el meu suport a un mestre que demostra ésser-ho. La llàstima és que els ximples dels nostres joves, en lloc de fer-li costat, es posaran el morrió i abaixaran el cap en senyal d’obediència i absolut sotmetiment a l’autoritat educativa. Avui, només els lloros, els ecos, els papagais parladors i les mones que udolen, són mestres. Bravo per defensar la intel·ligència en una Universitat; paradoxalment, en la seu on hauria de raure. Tanmateix, no sigueu ximples i us feu il·lusions; no demaneu nous als avellaners; les cases de corrupció i prostitució dites Universitats, estan al servei de l’extermini de la intel·ligència.

Fins aquí, el resum i la meva opinió sobre aquestes notícies. Han estat massa seguides i escandaloses, així totes alhora gairebé, perquè la ira del meu cervell no s’hi hagi revoltat. Sé que és desagradable sentir-m’ho dir tothora: però són ells, els impostors de tots els rams (que podríem parlar del jesuïta fill de Satanàs que viu a la Ciutat Santa de Roma i del seu misteriós silenci: No hauria de guiar els bens de Déu? Però, el fill de Satanàs, no guia els bens, els deixa caure a l’abisme de la destrucció), sí, són TOTS ELLS (i en són molts de molts, poca broma) O NOSALTRES.

A guanyar: la llibertat o la mort.

A perdre: només la llibertat, la dignitat i el sentit de la vida.

I cada dia que passa sense que fem res, acosta l’apocalipsi.