dimecres, 9 de setembre del 2020

LA PUNYETERA VACUNA

 

(Aclariment previ i obligat, seguint les normes de la Nova Inquisició:

Sóc antivacunes?

No.

Sóc contrari a les vacunes?

Sí.


Aclariment previ i obligat per al lector:

Els animalons dels hemicicles, els lloros de paper i dels digitals, i també, és clar, els Col·legis de direcció protocol·lària de l’ortodòxia i repressió de la dissidència mèdica, no entendran la ‘contradicció’ de les respostes, no ho dubto. Però és molt senzill d’entendre, tot deriva de la capacitat de comprensió lectora; avui lligada estretament per relació inversament proporcional amb la capacitat d’amàs recaptador. Aquesta és la llei més sagrada de la nova religió científica.)

Dit això, comencem:


El descobriment de la vacuna per Edward Jenner a finals del segle XVIII, suposa un abans i un després per a la medecina. Fem una mica d’història: Cap al segle V, a la Xina, els metges ja seguien la pràctica d’insuflar pústules seques per prevenir les malalties de caràcter infecciós. Però no és fins que el metge anglès Edward Jenner té la brillant idea d’inocular la verola bovina, que podem parlar de vacunes. Que com veurem tot seguit, de la vaca li ve el nom. Explico la història de la primera vacuna breument: una munyidora va acudir a Edward Jenner perquè li havien sortit uns granets als peus. La noia va advertir inconscientment que no podia ser la verola perquè ja havia passat la verola bovina (Fixem-nos: A finals del segle XVIII una munyidora sabia que una volta passada una infecció, eres immune; cosa que ignoren l’Oriol Mitjà, l’Antoni Trilla i el Col·legi de Metges, entre moltes altres eminències mèdiques del segle XXI!). Aquest detall esmentat inconscientment per la noia, encengué la llumeneta a Edward, perquè les paraules de la munyidora, de segur que fruit de l’experiència rural, mostraren el metge la possibilitat que certament la verola bovina immunitzés de la verola humana. Al capdavall, la diferència de les dues veroles és que la bovina és una malaltia lleu, mentre que la humana pot ser mortal. Així doncs, extragué el material ‘tòxic’ d’una pústula de la mà de la noia, i fent unes incisions en el braç del nen James Phipps, de vuit anys, la hi inoculà i el féu emmalaltir de verola bovina. Com sigui que és una malaltia que no és greu i els nens, a més a més, tenen un desenvolupat sistema immunològic si els mata-sans no el toquen, el nen passà la malaltia i es restablí. Fou aleshores que Edward s’atreví a injectar-li la verola humana. El cas és que el nen no desenvolupà la malaltia, ni el més lleuger símptoma. Tot i això, el metge arribà a punxar-lo una vintena de vegades, i cap de les vegades, el nen emmalaltí ni en desenvolupà símptomes. Si fa no fa, és així com es descobrí la tècnica de la vacuna, que val a dir i és just de reconèixer-ho, és més mèrit de la munyidora Sarah Nelmes (que així es deia) que del mateix metge. Tanmateix, a cadascú el que li correspon.

L’èxit d’aquesta primera vacuna, encara que va comportar l’expulsió del metge de l’activitat mèdica durant un temps, que aleshores també hi havia ‘experts’ i ‘il·luminats’ que ho sabien tot; va obrir el camí a experimentacions amb altres vacunes. I així, sigui amb virus vius, amb virus atenuats o morts, la medecina ha anat fent servir aquesta tècnica com a mesura de prevenció de les malalties de caràcter infecciós. Amb el descobriment del petroli i les possibilitats químiques i farmacològiques dels seus derivats, l’interès per desenvolupar tot tipus de vacunes (amb l’immens benefici que deixen) ha estat una cursa que ens ha portat fins al dia d’avui. Malauradament, els descobriments ‘científics’ i la molta poca vergonya i els molts pocs escrúpols, ja fa temps que han dissenyat vacunes que contenen de metalls pesants a adjuvants i coadjuvants, essent els metalls pesants molt verinosos, i els coadjuvants, sobretot, moltes vegades perjudicials per l’efecte que provoquen, en la cèl·lula i en el sistema immunològic, en facilitar la filtració del microorganisme (o virus) de la vacuna que és injectada, en un procés que no és natural ni conegut pel nostre sistema, i que pot provocar – com hem vist amb la ‘immensa mentida’ - una incubació no detectada que després genera la tempesta de citoquines.


Deixant a banda la interessantíssima teoria dels ‘exosomes’, descoberts gràcies al microscopi electrònic, teoria que proposa la possibilitat que els virus siguin excrecions cel·lulars de codis d’ARN mal reproduïts en el procés vital de la cèl·lula; deixant de banda això, cal treure’ns les teranyines dels ulls i comprendre que la millora de la salut de la gent ha estat deguda sobretot a l’aigua potable, al clavegueram, a la higiene quotidiana i a una alimentació més completa. De fet, la malnutrició i la insalubritat són ‘malalties’ que més tard o més d’hora es manifestaran en alguna infecció, problema vesicular o orgànic. Però, curiosament, quan totes aquestes millores sanitàries s’estenen més entre la població, sorgeix amb més urgència que mai la necessitat de les vacunes. Hi ha vacunes per a tot allò que les han pogut fer, siguin efectives o no, que això, al capdavall, tampoc no té tanta importància. Val la pena entretenir-se a comprovar l’evolució exponencial del nombre de vacunes que ha anat rebent l’home des de començ de segle fins ara. I no està de més, el fet de fer una comparativa de l’augment de les vacunes obligatòries i voluntàries i el desenvolupament proporcional de ‘noves malalties’, unes més greus i altres més lleugeres, però, fins i tot les lleugeres, disfuncions anormals en un cos sa, com per exemple, les incomptables al·lèrgies que pateix gran part de la població: al pol·len, al gluten, al blat, a la llet, a ‘la primavera’...


Aquest resum històric fet, abans d’entrar de ple en la punyetera vacuna, vull fer observar que si alguna vacuna necessita un nen, és el contacte amb els altres nens, per raons psicomotrius, psicològiques, emocionals, afectives i educatives, però també, sanitàries, perquè l’intercanvi de virus, bacteris, fongs i altres microorganismes entre els nens és la immunització del xaval contra aquests agents, suposadament patògens. A la meva època, era normal que algú agafés una malaltia infecciosa i les mares acostessin els seus fills al malalt per tal que agafessin la malaltia, ja que era la manera d’estimular el sistema de defensa del nen i evitar-li que aquella malaltia el torni a afectar durant la vida. Fins i tot, els metges t’advertien de les immunitzacions que no havies agafat, perquè tinguessis present que d’adult hauràs de mantenir-te allunyat dels afectats per aquella malaltia, perquè no tenint memòria immunològica, en l’edat adulta, el mateix microorganisme pot ser letal o molt perillós. És a dir, la gent s’immunitzava per procediment natural: per contacte natural i per sanació natural. I parlo per mi, sí, però mai no he tingut problemes de salut; tot i que haig de dir i reconèixer que m’he mantingut tan allunyat dels metges com m’ha estat possible. De fet, psicològicament, els veig més com a enterramorts que com a sanadors... però això, són patologies psíquiques meves.


Avui tenim a les portes una vacuna, la mare de totes les vacunes, ‘l’atom heart mother’ dels Pink Floyd. Quines són les característiques d’aquesta injecció? Una injecció que tots reconeixerem que es manté en un secretisme hermenèutic gairebé, potser per raó de les patents i de les línies d’investigació, o sigui, per raó dels calerons. Vegem-les, perquè són característiques tan peculiars que fan excepcional, en alt grau, aquesta vacuna de les vacunes:


- Com qui diu, no havíem sentit a parlar de l’epidèmia, i ja es deia que no ens en sortiríem fins que no tinguéssim una vacuna, que aleshores era datada per a l’any 2021 o 2022.

- Aquesta vacuna és una vacuna contra un coronavirus, i mai no hi ha hagut cap vacuna satisfactòria contra els coronavirus, és més, totes elles han tingut resultats nefastos.

- El procés d’investigació que segueix habitualment una vacuna és aproximadament entre 7 i 10 anys, per tal de passar totes les fases d’experimentació i l’observació de les reaccions adverses i efectes secundaris no desitjats, a fi de garantir-ne la seguretat i que no causarà més mal que el mal que causaria la malaltia tota sola.

- Gairebé tots els governs del món han regalat milions de dòlars a les farmacèutiques per a finançar la investigació. Després, els governs compraran, altra vegada amb els diners dels ciutadans, les dosis a les farmacèutiques; i finalment, si resulta que la vacuna és més un mal que un bé, els ciutadans s’encarregaran de finançar les indemnitzacions als ciutadans afectats. No em direu que no és una jugada mestra! I en aquest robatori immund, hi han participat totes les bestioles governamentals i parlamentàries que han convertit la política en la lluita entre càrtels del crim, amb tota la hipocresia, la descaradura i la insolència del món.

- Aquesta mare de totes les vacunes, com ho és, mare de totes les vacunes, se l’haurà de posar tot Déu: estiguis sa, hagis passat la malaltia, l’estiguis passant, siguis asimptomàtic o simptomàtic, blanc o negre, dona o home, alt o baix, gras o prim, llest o ximple com una mona política, tant se val! L’únic dubte que tinc és si la voldran posar als morts que no hagin mort de la malaltia, per si la poden transmetre a l’altre món. No penseu que és broma, que això de vacunar morts encara no se’ls ha acudit, però se’ls acudirà, i veureu com els Mitjà, els Trilla, els Clotet, els Arenas i tants altres perdran el cul i la veu per donar la raó a la omniscient OMS.


I és clar, us preguntareu, i quina mena de vacuna serà aquesta meravella que resoldrà els problemes sanitaris, mediambientals, econòmics, polítics, socials i individuals? Doncs, pel que es veu, hi ha tres tipus diferents de vacunes, cada una d’elles més surrealista. Seria còmic, si no parléssim del que estem parlant. Vegem els grans avenços dels grans científics en microbiologia, immunologia i ‘vacunologia’:

Vacuna xinesa:

Aquesta sembla més un pixarada a la cara de la intel·ligència que una experimentació científica; però, analitzem-la: Els xinesos experimenten amb una vacuna de virus atenuat. O sigui, una vacuna convencional. El més estrambòtic de tot, és que sembla que el director general del projecte deu ser un deixeble del gran Eugeni, l’humorista, perquè estan atenuant un virus que ningú no ha vist, que ningú no ha aïllat (si els virus es poden aïllar, que aquesta n’és una altra), però que han estat capaços de seqüenciar; no sabem però, si per una relació ‘zootelepàtica’ entre el deixeble de l’Eugeni i el virus en qüestió, o per alguna altra circumstància. Per sort i per a la nostra tranquil·litat, sembla que és la que va més endarrerida. Potser en l’últim moment, un munyidora xinesa va preguntar: «Quin virus heu atenuat, si ningú no l’ha vist?». No tenim notícies de la reacció dels experts científics ‘eugenistes’, encara que les males llengües diuen que estan en conferència amb la mascota de Gates, vejam què fan.

Vacuna de vector:

Aquests altres científics treballen en un virus vector, o sigui, un virus com teledirigit. Aquestes coses agraden molt als científics. Com sigui que ningú no ha vist el virus i ells no tenen la connexió ‘zootelepàtica’ dels xinesos, decidiren de fer el mateix però amb una altra classe de virus, amb uns que són coneguts com adenovirus. Doncs, en ‘aquesta pobra bestiola’ la modifiquen perquè faci de vector, com una fletxa que és dirigida a la diana cel·lular per comunicar l’estructura de l’ARN del virus invisible però telepàtic. La idea és enginyosa i almenys no tracten de fer coses impossibles (atenuar un virus sense tenir el virus), però les moltes experimentacions amb adenovirus com a vector, han estat absoluts fracassos, per la qual cosa sembla que aquesta vacuna tampoc no serà útil.

I finalment,

Vacuna gènica:

Com sigui que ni Gates ni la mascota no tenen comunicació ‘zootelepàtica’ amb el virus i els adenovirus no els fan cap gràcia, han decidit que si no hi ha virus i tampoc un vector eficaç, el millor de tot és crear un virus sintètic. I en això que s’han posat a treballar tot de microbiòlegs sense saber que fan un micro favor a la humanitat, tot i que ho haurien de saber, perquè que siguin ‘micros’, no vol dir que hagin deixat de ser biòlegs, i se suposa que un biòleg té un coneixement aproximat del que és la vida. Però els bons homes, darrera d’un microscopi i amb tot d’aparells molt nets, blancs i esterilitzats, juguen a les seves fantasies, tot generant un ARN-m, una estructura d’ARN amb missatge. Un missatge que de moment està encriptat i ningú no sap què és el que hi ha dins: si un missatge de control, si un missatge d’infertilitat, si un missatge d’immunitat adquirida, si un missatge que converteix els nostres gens en gel, en bombolles de sabó... És tot un misteri. Però la curiositat que va matar el gat, conduirà la gent a fer cua per posar-se aquesta novetat, com fan cua el dia de rebaixes davant del gran magatzem de les eternes novetats. Tot és etern: l’estupidesa, la infantesa i l’obediència. Aquesta és la vacuna més prometedora, i se’n sortirà, que ja sabem que els mètodes dels filantrops per imposar el sentit comú en la voluntat de la gent són molt efectius. O acceptes el sentit comú dels filantrops, o acceptes el sentit comú dels filantrops amb una remuneració econòmica, o acceptes el sentit comú dels filantrops amb una remuneració en plom.


(Notícia d’última hora:

https://www.vilaweb.cat/noticies/astrazeneca-i-la-universitat-doxford-suspenen-els-assajos-del-vacci-contra-la-covid-19/.

Potser sí que converteix els gens en bombolles de sabó!)


Avui he tractat la vacuna quant a vacuna, potser més endavant, analitzaré la vacuna com a eina política i instrument de submissió de la població. Haurem d’esperar els esdeveniments i comprovar si la gent és profundament estúpida o la manca de llibertat els comença a descobrir què és pensar per un mateix. Mentrestant, esperarem i seguirem atentament els grans avenços de ‘l’avançadíssima’ ciència mèdica.

2 comentaris:

  1. Dijo Einstein que solo conocía dos cosas sin límite: el universo y la estupidez humana. No he dejado de observarlo desde que lo leí. Incluída la mía. Hasta tal punto soy estúpido que he llegado a pensar en vacunarme contra la gripe por primera vez en mi vida, no sin ciertas dudas que, al informarme sobre la vacuna por diversos conductos, se han disipado. Mi vida es solo mía y prefiero perderla yo a que me la quiten otros junto a mi dignidad. Tengo 73 años y afecciones que me pueden llevar al final en cualquier momento. Mi grado de estupidez no ha llegado a ser tan grande como para hacerme sentir miedo ante lo natural e inevitable. Además, no conozco a nadie que lamente haberse muerto, porque nadie se entera de lo que le ha ocurrido. Solo lo lamentan quienes le amaban y, acaso, sus acreedores. Aunque sí mi grado de estupidez me ha hecho capaz de escribir algo tan innecesario e inútil como estos comentarios. ¡Ánimo! gentes bienintencionadas.

    ResponElimina
  2. A 'inmensurable',
    El seu comentari és qualsevol cosa menys innecessari i inútil. Hi diu moltes veritats. El seu testimoni demostra seny, i el seny, a més d'agrair-se sempre, pot ajudar a moltes persones. Gràcies per la seva aportació.

    ResponElimina