DESOBEIR ÉS LLIBERTAT

La llibertat sempre s’expressa amb un ‘no’, perquè és la manifestació del desacord i la predisposició a la desobediència. Al capdavall, qui sempre és obedient, sabem que no és lliure. Aquests fets ens els demostren els nens, que just en el moment que descobreixen la pròpia consciència és quan comencen a dir-nos: no! I en aquest moment, és quan els pares poden tenir la seguretat que la criatureta és capaç de ser un home.

Aquesta breu introducció feta, que val a dir que només una persona amb serioses dificultats cognitives la considerarà ‘masclista’ (no diu ‘nens’ i ‘nenes’!, no diu ‘pare’ i ‘mare’!, diu ‘home’ i no ‘dona’! Si et passa això, sàpigues que no ets un ‘home’ lliure)... deia, que la introducció ha de servir-nos com a música de fons per als breus assumptes que presentaré en aquest escrit; breus, perquè només hi afegeixo noves consideracions sobre temes que ja he tractat en anteriors escrits; essent els assumptes que hi tracto temes d’actualitat, i que de ben segur, alguns d’ells, hauran de robar-me una mica de temps per tal de descriure’ls més endavant; molt em temo, que massa aviat.

Mentida

La mentida s’ha desfet. No hi ha cap raó mèdica, científica ni estadística per a sostenir-la, tanmateix, els polítics, la premsa i els metges del sistema no s’esmenen, amb la qual cosa, reblen el seu crim. I això cal que tothom ho tingui molt clar. Si és descoberta tota la farsa, és d’imperiosa necessitat la reclamació de responsabilitats, unes responsabilitats que per ètica, justícia i dignitat humanes exigeixen l’execució de tots els responsables.

Hi ha hagut manifestacions a París, poc nombrosa, a Londres, més animada, i a Berlín, on els alemanys han tornat a demostrar a la resta d’Europa que certament estan al capdavant del continent, que els seus caps quadrats són summament conscients i creatius. Mentrestant, al Femer Europeu, la Corrupció Europea i el Zoològic del Parlament, sostenen la mentida, amenacen amb nous terrors i, sense que ningú s’hagi adonat, han aprovat la investigació amb microorganismes alterats genèticament i la dispersió entre la gent o el medi ambient, sense que els que treballin amb aquests microorganismes hagin de donar raó ni sol·licitar permís per a les experimentacions. Al Parlament, els ximpanzés saltaven, les guineus somreien, els llimacs deixaven la regatera de bava en l’escó i així, tots i cadascun dels animals demostrava la seva sana excitació. I a la Corrupció Europea, la perillosíssima Ursula von der Leyen rebia les carícies dels amos, mentre el gosset de circ Sassoli, es pixava d’enveja en un racó, i el belga, al costat, s’ho mirava tot, com un lluç fora de l’aigua, enorgullit de les carícies que rebia l’Ursula i delerós de ser ell qui sentís els dits plens de sang dels amos acaronant-li el musell. Els animals tenen aquestes coses, la veterinària ens ho explica millor que la biologia, perquè la veterinària tracta sobretot els animals domesticats i la biologia, els animals lliures. I al Femer Europeu no hi ha una sola bestiola lliure. I val a dir, que a mi sempre m’ha fet angúnia veure els animals tancats, sempre he pensat que és millor sacrificar-los per al seu propi bé.

Vacuna

Quant a aquest tema, millor que dissertar, és fer unes preguntes:

1 – La vacuna ha seguit els procediments d’investigació i seguretat establerts per a la comercialització d’aquests productes ‘sanitaris’?

2 - Si la vacuna no pot ser de virus viu, atenuat ni mort, perquè ni Déu no l’ha vist, com és que ens diuen, com si no fos important, que serà d’ARNm, o sigui, d’ARN missatger. Quin és el missatge? S’han fet proves i comprovacions dels resultats de la inserció d’aquest codi a les nostres cèl·lules i el que pot provocar?

3 – Sense cap resposta afirmativa a les anteriors preguntes, els criminals dels governs i parlaments pretenen imposar-la a la ciutadania?

4 – Quina necessitat hi ha de fer una vacunació obligatòria? Si algú no es vacuna, correrà el risc de contraure la ‘terrible’ malaltia. Per això, suposo que els que han estat vacunats, tant els fot que facin els altres... o és, potser, que els vacunats també podran contraure la malaltia ‘devastadora’? Aleshores, per què cony volem la vacuna?

5 – Davant del súmmum d’incongruències i absurds, cal suposar que si la vacuna innecessària al final no es comercialitza, TOTS ELS CRIMINALS respondran amb el seu patrimoni i la seva vida del robatori dels diners dels seus ciutadans per lliurar-los a mans de criminals sense ànima, disposats a fabricar qualsevol verí – recordeu que les farmacèutiques estan exemptes de responsabilitat pel seu ‘innovador’ producte -, sí, disposats a fabricar qualsevol verí per a guanyar diners; que els morts, ells saben bé que tenen un preu, i a més morts, més benefici. Quines coses, oi? I TOTS ELS GOVERNS del món hi participen activament.

Per tot això, cal exigir que els polítics, els periodistes i els metges, amb les seves famílies respectives, siguin els conillets d’Índies. Primer vacunem els malalts de ‘paranoia’ i després, mig any o un any després, ens vacunarem, si ho volem, els altres. Jo m’estimo més córrer el risc de morir que posar-me a mans d’un filòsof-sanitari, un ximple que dubto que sàpiga fer-te un retrat amb un sis i quatre.

Ells primer, i val a dir, que sota el control estricte de les associacions dissidents. D’aquesta manera provaran que deien la veritat arriscant les seves vides, com ho fan els conseqüents... o no, i demostraran que no la deien. En qualsevol cas, l’experiment és prou interessant i les possibles pèrdues, inapreciables per insignificants.

Policia i jutges

La policia i els jutges són la garantia de la ciutadania contra els abusos dels poderosos i dels polítics. És cert que els jutges ja fa temps que haurien d’haver defensat les lleis i els seus juraments, però malauradament un jutge és un impostor, quan no és directament un pallasso. I el mateix passa amb els policies, que enlloc de pallassos poden ser gossos molt perillosos. Els uns i els altres són animalons domesticats pels amos, que responen als animals del zoològic perquè així ho mana la llei. Tanmateix, els jutges i la policia haurien de saber quina és la seva ‘sagrada’ responsabilitat, i com sigui, que en tota generalització sempre hi ha honroses excepcions, no dubto que entre els pallassos amb toga n’hi ha que són veritables models ètics i que tenen i sostenen fidelitat als principis que han jurat. De la mateixa manera, també crec que hi ha policies que ho són perquè volen protegir la gent i ser la seguretat que manté en ordre una societat lliure. De fet, malament quan una societat no confia en els seus jutges i la seva policia, perquè aleshores no hi ha societat, no hi ha llibertat: hi ha TIRANIA. Per això, jutges (màxima autoritat legal) i policies (màxim poder coercitiu legal) són la garantia del poble contra els criminals dels governs i dels parlaments. Cal insistir que si els terroristes que usurpen la presidència dels estats i els governs no se surten amb la seva i la voluntat dels seus amos, han de pagar per tots els crims sense cap dubte ni cap commiseració. Si no imposen la TIRANIA, és de justícia que després de sentir-los enraonar la seva traïció, se’ls executi. I no oblidem que els polítics res no podrien fer sense subornar els mitjans de comunicació i els esclaus que dirigeixen els hospitals o experimenten els experiments que els amos els fan experimentar sempre amb el resultat experimental desitjat pels amos, curiosament. Lloros i sangoneres també han d’acompanyar als animals del zoològic. Sí, ja sé que l’equilibri ecològic, que l’ecosistema, pot ressentir-se d’aquesta extinció, però les dades històriques demostren que no passa res; de fet, després de seccionar el coll al Roi francès, l’única cosa que podem deduir d’aquell acte de justícia, és que s’escaparen exemplars de l’espècie, i no es pogué acabar de fet net, per a desgràcia de tots, sobretot, dels espanyols i catalans. França no va veure afectat el seu ecosistema, i bé que li ha anat; tan bé, que després d’algunes vicissituds i reintroduccions de l’espècie al sistema, mai no han pensat a restituir-los definitivament.

Així doncs, si el jutge vol el respecte que indiscutiblement ha de merèixer, que se’l guanyi; i si els policies volen la consideració que indiscutiblement mereixen, que demostrin que estan al servei del poble i que no són sicaris de criminals. Les coses són així de senzilles.

Desobediència

La llibertat es demostra en la desobediència. Desobeir no vol dir destruir. És dir NO. I aquest ‘no’ de la desobediència ha de servir perquè els TRAÏDORS hagin de respondre dels seus crims, ja que és just de sentir-los abans del comiat.

No a la mascareta, per inútil i perquè és una humiliació i una ofensa a la dignitat dels homes lliures. No a la distància social, perquè l’home és pel fet de ser social, per la necessària relació constant amb els altres. No al segrest domiciliari de gent innocent per arbitrarietats de criminals amb poder legislatiu i executiu. No als tests, perquè són una burda mentida i perquè ningú sap què són, en realitat, aquestes inútils proves. No a la vacuna, perquè NO SOM ANIMALS. El lladre creu que tots són lladres i l’assassí, que tothom assassina. Per això els hem de dir: Nosaltres no som lladres ni assassins!

Finalment, dues notes, una de reconeixement i una altra de blasme.

El reconeixement és per al Bernat Dedéu que tot i escriure en un tebeo sense solta ni volta, que és un recull de mentides, algunes de vergonya d’altri i les restants, si no hilarants, un insult a la intel·ligència, doncs, tot i escriure en aquest paper higiènic, darrerament ha escrit dos articles, que jo recordi, que demostren que dins del crani, en Bernat, hi té substància, una essència que no trobareu enlloc del pamflet. Per això, us recomano la lectura de: «L’estrès de l’esperança». Tan de bo en Bernat mantingui la línia, per bé que dubto que el lloro que dirigeix la immundícia, accepti la seva llibertat de lliurepensador. Per això, cal reconèixer el valor de dir – i ho diu baixet, però ho diu – quina és la terrible veritat; que no té res a veure amb la ‘terrible mentida’.

I per concloure, em dirigeixo a l’ANC: No us canseu de fer performances inútils? No sé quina ximpleria us inventareu per entretenir els ‘nens’ independentistes, però la ridícula idea del balcó, traieu-vos-la del cap, si en teniu. No hi ha cap reivindicació en la humiliació del presidi voluntari; suposo que això ho enteneu. La llibertat es crida al carrer, sense màscares, fent pinya, defensant els nostres fills i amb determinació d’acabar amb els traïdors als quals balleu l’aigua. No assenyalar el traïdor, ens converteix en còmplice de la traïció. I prou que sentiu què diu darrerament el ‘mestre’, el mossèn.

«Pels seus fruits els coneixereu.

¿Es cullen potser raïms dels cards,

o figues dels arços?».

(Mateu, 7:16)