SEBASTIÀ SERRANO O GUSTAVO TOLCHINSKY

Aquests darrers dies m’ha donat la dèria de rebatre les insensateses dels ‘venuts’, i he exposat les fal·làcies i les fantasies contra la veritat i la llibertat que defensen aquests ‘experts’, en bé i justificació de la ‘suculenta’ farmàfia i del control governamental i antidemocràtic de la població. Avui vull contraposar l’opinió del senyor Sebastià Serrano, professor de lingüística, i la de Gustavo Tolchinsky, titulat com a doctor i secretari del Col·legi de Metges que dirigeix l’inefable Jaume Padrós per a la correcta i expeditiva repressió de la dissidència científica.

Crida l’atenció com tota l’oficialitat mèdica defensa els beneficis de les grans i criminals indústries farmacèutiques i es desentenen absolutament de la cura de la salut de la ciutadania. Els calés al calaix donen més satisfacció que el servei als pacients. Començaré pel Gustavo, el secretari, que fa un vergonyós al·legat contra els ‘negacionistes’ en el tebeo ‘El Nacional’. No m’hi entretindré però, llegir-lo és prou per desemmascarar un venut al capital financer de les farmacèutiques. L’única prova que necessito per demostrar-ho és que els ‘col·laboradors’ necessaris del Col·legi de Metges, en el crim social i individual que estan duent a terme els estats de tots els països del món, es dediquen sistemàticament a la persecució, sanció i expulsió de la dissidència que s’oposa als foscos interessos empresarials de les grans multinacionals de la farmàfia, que guanyaran bilions de dòlars amb una vacuna, i que CAP D’AQUESTS CÒMPLICES està denunciant. Si el Col·legi de Metges defensa la vacuna improvisada d’ARN-m, insòlita fins ara i no testada; contra un coronavirus, per al qual mai no s’ha trobat cap vacuna efectiva; i en proposen la vacunació compulsiva, no és gratuït d’acusar-los de conspiradors i partícips del crim contra la ciutadania. Si el Gustavo vol defensar la seva posició i amb ella la de la casa de meuques que representa, que editin un document signat per tots els responsables de l’entitat de mata-sans, amb els estudis científics i la literatura mèdica que acredita l’existència del virus (no hi ha cap prova documental; que se la inventin, si cal, i així, passada la mentida, podrem tancar-los a la presó per atemptat contra la salut pública i homicidis per mala praxi), a més a més, que ens aportin la interessantíssima documentació de l’OMS per la qual feien falta els respiradors que assassinaven els malalts, i també els documents que acrediten que la vacuna de la grip és innòcua i efectiva, i que ens demostrin amb literatura i estudis la novetat epidemiològica de no fer autòpsies, que potser el Col·legi de Metges no ho sap, però és el primer pas fonamental per a l’estudi d’una epidèmia. Fa vergonya aliena el fet de pensar com de miserables poden arribar a ser, i com es retracten del jurament hipocràtic que tots aquests mata-sans han jurat, evidentment, com jurarien qualsevol cosa, sempre a canvi dels dinerons frescos dels seus amos. El Gustavo repugna, com tot l’article del tebeo, sobretot quan exposa que hi ha 240 casos per cada 10000 habitants, que és per pixar-se de riure, si a més a més, tenim una taxa de mortalitat més baixa que la de la grip. Ahir, a Catalunya, dos morts dels 182 de mitjana diària. El Gustavo per amor als seus amos de les farmàfies s’estima més fer atenció en els 2 morts que en els 180 restants. Bravo, miserable! I recordeu, que per aquelles casualitats de la vida, GAVI, la institució criminal de Gates i Rockefeller per a les vacunes, amb el suport del Banc Mundial i les organitzacions ONU, UNICEF I OMS, va rebre el prestigiós premi ‘Princesitas de Asturias’, que anys enrere van guanyar els delinqüents que representaven aleshores el NOM a Europa. En fi, la poca vergonya, la indecència ètica, la immoralitat pública i política, i la complicitat amb els crims socials i individuals del Col·legi de Meuques de Bata Blanca, no té nom. Perquè pensem que, si amb això no en teniu prou, en l’article del tebeo, el Gustavo acusa els ‘negacionistes’ de voler fer negoci amb teràpies alternatives. S’ha de tenir més cara que esquena: No faran el negoci del segle les multinacionals que li han comprat el cervell al Gustavo? A més a més, no sap aquest còmplice de criminals que el diòxid de clor (tan barat!) ha salvat moltes vides (98%) a Equador i Bolívia? No sap que metges que han salvat els seus malalts han estat sancionats i portats als tribunals per no seguir les directrius criminals i assassines de l’OMS? No sap que els metges italians que amb les autòpsies demostraren que la ventilació era la causa de mort (obligació imposada pel criminal de lesa Humanitat: Tedros) i que comprovaren que la vacuna de la grip havia estat el mitjà d’inoculació del SARS-COV-2; no sap, el Gustavo llepaculs farmacèutic, que han estat expedientats i tenen pendents causes judicials, i tot per salvar la gent, ja que després de la seva desobediència, la immensa mentida a Itàlia va deixar de sembrar morts.

Les declaracions de Gustavo Tolchinsky, un inútil titulat en medecina, són vomitives, ofenen la intel·ligència i descriuen de cap a peus que és un ésser repugnant capaç de vendre l’ànima al diable per quatre rals. Fes-t’ho mirar, Gustavo.

I recorda, declaració pública i signada de tots els metges col·laboradors dels assassins, amb la documentació que acredita la immensa mentida de la Covid i la recomanació de la vacuna compulsiva, com també l’assumpció de responsabilitats penals per part del Col·legi de Metges pels efectes secundaris, danys col·laterals i morts. Au, valor, Gustavo i Jaume Padrós! Així certifiqueu les vostres paraules de científics honestos i nosaltres tindrem la garantia de poder-vos acusar de crims contra la humanitat per les vostres intoxicacions científiques.

Gustavo, la veritat es demostra, no es proclama en un pamflet.

I sí, per a la segona part d’aquest escrit, l’entrevista publicada per Vilaweb amb el senyor Sebastià Serrano, que estava encapçalada per aquest titular: «Amb la cara tapada no veiem les emocions positives i ens exposem a la por». L’article el podem dividir en tres parts: l’explicació enraonada i científica de l’agressió a la psicologia humana de les mesures preses pels governs amb l’ aquiescència dels criminals de la medecina; la subtil reconducció a l’ordre del ‘lloro’, que mitjançant una oportuna pregunta fa dir al senyor Sebastià que l’epidèmia existeix i que calen mesures; i finalment, la cloenda, en la qual ens explica molt bé que és ‘informació’.

D’entrada, recomano la lectura de l’entrevista perquè el lector s’adonarà dels greus i perillosos perjudicis d’aquestes pràctiques antihumanes, que com són antihumanes, només les poden imposar sàdics, criminals i venuts sense consciència (polítics, metges i periodistes; els jutges, ja els deixo per excrements sense utilitat).

Tot el que hi diu és rigorosament cert. Els ulls només poden mostrar por sense l’acompanyament de l’expressió facial; i l’alegria, l’afectivitat i la confiança només es poden expressar amb la boca, amb les paraules (la màscara distorsiona la veu), i amb el somrís, potser, l’expressió més bella de l’ésser humà. I amb el somrís, fins i tot els ulls adquireixen llum i vida. I com sigui que les seves paraules coincideixen amb un escrit meu, reprodueixo una de les frases que considero més importants: «Allò perillós des del punt de vista de la salut mental és el moment en què la por es fa més o menys crònica».

Després d’explicar-nos la importància de les nostres gesticulacions i les expressions facials, que val a dir, són ESSENCIALS per al desenvolupament dels bebès i de la primera infantesa; hi ha la falca del lloro perquè asseguri que la malaltia existeix i és molt de molt perillosa; per bé que no mati a ningú que no hagi de morir de gran o de malalties prèvies. La manera de respondre del senyor Sebastià, em fa creure que ho diu només de boca, sobretot, perquè el final de l’entrevista, i com si vingués a relat, ens conta com els manipuladors de la massa, l’any 1949, estudiaren quin nom havien de donar al concepte ‘informació’. El cas és que les dues paraules que manegaven els manipuladors de la massa eren ORDRE i CONTROL. D’haver triomfat, avui la facultat de Ciències de la Informació (que ni és ciència i menys encara informació) es diria facultat de Ciència de l’Ordre o Ciències del Control, sense dubte molt més escaient i esclaridora. I val a dir, que ‘informació’ etimològicament prové del terme llatí ‘informare’ (in-form-are). ‘In’ és el prefix que indica ‘cap a dins’, ‘form’ és el lexema que significa ‘model formal o motlle’, i ‘are’ és la terminació verbal que constitueix la paraula com a acció, o sigui, que ‘informació’ significa: ‘l’acció d’interioritzar el model formal o el motlle’, dit d’una altra manera, la ‘uniformació’ social. És molt interessant de ser assabentat d’aquestes coses, perquè ens descriuen la realitat, que no és una altra cosa que la construcció lingüística. Per això, i com a comiat i felicitació a l’aportació honrada del senyor Sebastià, concloc aquest escrit amb un aforisme meu que il·lustra aquestes darreres reflexions:

«No és veritat que la informació afavoreix la comprensió, perquè la comprensió sempre s’estableix a malgrat de la informació.»