PÍNDOLES PERIODÍSTIQUES

La premsa cada dia fa més vergonya. Els periodistes mai no han estat sants de la meva devoció, des que Nietzsche em va advertir quant a aquesta professió, tot dient que «és una capa de pega viscosa que ajunta i enganxa totes les formes de vida de totes les classes socials, totes les arts i totes les ciències», i «El periodisme és l’indret on es culmina el disseny que el nostre temps té sobre la cultura; el periodista és el senyor de l’instant que substitueix el geni de la cultura», o «El geni no és un home que se li encén un llum d’un milió de volts; és un ésser vinculant, tanmateix, els vincles que crea no són pas els dels periodistes. El geni no fonamenta aquella cultura que s’estén amb la domesticació i que s’embruteix amb la reducció; no és aquesta la seva funció». Ai, que orfes estem de saviesa!

Avui vull comentar algunes de les notícies que han alterat el meu ritme cardíac. Darrerament, percebo que tinc una sensibilitat especial per a detectar les ofenses a l’enteniment, i sé que ho pateixo, quan el cor salta com si li haguessin donat un ensurt. Les notícies corresponen a Vilaweb (primer apartat), Elmón (segon apartat) i el tebeo ElNacional (darrer apartat).

*

- Editorial d’en Partal: «El rei i els jutges es descaren i la crisi a Espanya es fa monumental».

En Partal em cau bé, però el seu optimisme injustificat, és tan ple de bona voluntat com de poc seny. En aquest article descriu la crisi institucional espanyola, i torna a trobar-hi l’oportunitat del ‘momentum’ (la fal·làcia de les fal·làcies), tot i que lamenta i critica la manca d’unitat de l’independentisme. Crida l‘atenció que lamenti la manca d’unitat, quan l’independentisme mai no ha estat altra cosa, que per això així ens ha anat, i ens ha anat així, perquè al tren de l’independentisme s’hi afegeixen tots els vagons que vulgueu, perquè tots ells saben que el tren no va enlloc. Però, deixant a banda la presa de número dels partits independentistes, en Partal comenta la situació espanyola després de l’enfrontament de la monarquia i la judicatura (el ‘deep state’, segons ell) amb el govern d’Espanya. És correcta la interpretació que la ‘vella dreta franquista’ no vol perdre el poder ni el control, però ignora que els uns i els altres són la mateixa cosa. El ‘deep state’ té aquestes dues cares: la monarquia i el ‘desgovern’. Els dos responen als interessos i ordres del BIS. El rei, perquè els Borbons són part del ‘deep state’ des del primer Capeto, i els estalinistes-maoistes són la cara nova de la dictadura universal del ‘deep state’. Sembla mentida que a aquestes altures no se n’hagi adonat: sempre creen bàndols que són el mateix: PP-PSOE, Petdegat-ERC, monarquia-comunistes, independentistes-unionistes... i així divideixen la gent, i ja ho sabem: «Divideix i venceràs». La bona fe s’agraeix, però la manca de profunditat en el criteri és el que li fa creure i fa creure als seus lectors, que la voluntat de la gent serveix per alguna cosa, i que les eleccions són el moment de la veritat. Les eleccions són l’engany més ben tramat de la història: voteu el que vulgueu, que sempre sortiran els seus. I és així. Estimat Partal, ni en la classe política d’aquí hi ha el mínim interès en la independència, ni a l’Estat hi ha cap crisi que no estigui controlada per provocar l’enfrontament. I val a dir, que convé estar molt atent a aquesta divisió, que el ‘deep state’ necessita i que aplicarà en el mes que ben aviat entra. Els maoistes del govern, la tirania comunista espanyola, són homes per a quatre dies. Aquí mana, com sempre la monarquia, que són Cavallers de Malta, i això, amic Partal, és ‘la crème de la crème’ de la màfia mundial. Els altres són il·lusos, ineptes i espavilats que juguen el joc i mengen dels seus beneficis. Encara que tota Espanya vulgui la República, Espanya serà monàrquica, que així ho vol el BIS i el femer europeu. O per què es pensa que el fratricida, lladre i franquista és impune. Ja li dic jo que morirà en el llitet amb totes les putes al costat i serà enterrat amb honors de cap d’estat. Amic Partal, amb respecte i estimació, i si deixéssim de veure a galet?

- Escrit de Thomas Harrington: «Les màscares...». Seré més breu, que se me’n va la mà. De tots el col·laboradors del diari, Thomas és l’únic a qui li he llegit articles escrits amb seny i posant en dubte la mentida que el diari sosté. Sense que sigui un article per emmarcar, aporta les proves de la mentida dels morrions que tan feliç fan a la nostra ‘simpàtica’ ameba ‘independentista’ i escarcellera.

- D’Àlex Arenas, poc a dir. És el Mitjà II. No li llegireu declaracions que no siguin demostracions de TERRORISME, i avui, per no canviar el pas, ja ens amenaça d’un confinament a tota Espanya per culpa del ‘rebrot’ de Madrid. El que haurien de fer aquests experts en rots i altres expulsions d’origen gàstric, és cloure la boca i deixar de dir allò que el cervell prestat els mana. No hi ha dignitat en l’esclau. Això, aquests ‘expertíssims’ científics no ho saben, però és així.

- Finalment, per cloure l’apartat, vull fer un breu esment a l’article literari escrit per Montserrat Serra sobre la poetessa Antònia Vicenç. Com a article, res a dir. L’Antònia respon a les preguntes de l’entrevistadora i expressa els seus pensaments i emocions quant als seus llibres. El que és vergonyós, és que una frase treta de context i gens explicada en la conversa, en sigui el titular: «La maternitat no és cap festa». No m’entretindré en aquesta proclama de les feministes que renuncien a la feminitat. No es pot ser més curt de gambals! La frase de l’Antònia no és afortunada, però el fet de titular l’article amb la frase, desmereix l’entrevista i la periodista. La maternitat és l’essència de la dona, no entendre això és ser profundament idiota. D’altra banda, tenir la gosadia de dir que el fet del naixement del teu fill no és cap festa, ja no sé com valorar-la. Només l’egoisme i la insensatesa poden parlar així. I si bé és cert que el part és una ‘tortura’ natural, no és menys cert que la recuperació de la mare després del trauma és, avui encara, inexplicable per a la ciència. I és que, estimat lector, el fet de pensar que l’home és ‘superior’ a la natura, demostra l’extrema limitació de qui ho expressa.

*

- Alberto Garzón, Gerardo Pizzarello (o Pizzicatto, segons la Colau del Polònia) i Jaume Asens, són tres elements per a donar-los a menjar a part.

Alberto Garzón, un paràsit que mai no ha fet res de bo i que ara el veiem de Ministre de Consum, ens informa que la monarquia ha actuat contra un govern democràticament elegit. La pocavergonya d’aquesta gent no té comparació possible. Elegit democràticament? Que li ho pregunti a l’amo del Pedo, i sabrà com es fan les eleccions i qui en decideix el resultat. La poca ètica i capacitat d’aquesta gent, ofèn.

Seguim per a bingo. Gerardo Pizzicaretto és un altre ‘arribista’, que de la mà corrupta de la Colau ha arribat a ‘líder intel·lectual’ (deu ser una facècia del periodista) dels Comuns i a ser Secretari primer de la Mesa: El cul ben assegut. Val la pena tenir present que la Colau és alcaldessa, entre altres coses, pel suport incondicional de l’extrema dreta espanyola i del Valls. Res com ser comunista! El frau electoral que ella avalà contra el senyor Xavier Trias, democràticament parlant no pot tenir perdó ni excusa: Guanyar unes eleccions amb trampa i gràcies a operacions il·legals de desprestigi, descriu perfectament la usurpadora i qui li fa les funcions de cervell, deteriorat, això sí; però tota sola la Colau no podria canviar les piles a un transistor. Doncs aquest bon home, considera Felipe VI desobedient, i creu que precipita la caiguda de la monarquia. Ai, Pizzicarol·la, aprofita els beneficis de la corrupció, que ell et veurà caure a tu molt més aviat que et penses.

I conclourem el repàs a la sèrie ‘The clowns’ amb el sobiranista Jaume Asens, que essent el més sobiranista del Comuns ha acabat mamant de la mamella espanyola sense posar-se vermell. Ser el portaveu del grup és tot un signe de prestigi! No rieu. I l’home, sobiranista, comunista, colauista i sensacionalista, ha manifestat que ‘la cúpula judicial ha comès colpisme constitucional’. Cert és que la latrina judicial està d’acord amb el clavegueram de La Zarzuela (opereta), però no és menys cert que Jaume Asens amb tota la colla d’estalinistes i maoistes de ‘Podemas-Comunas’, fent suport al gos de Soros, han convertit Espanya en una presó soviètica.

Sentir aquests aprofitats, ineptes, venuts, garlar de democràcia fa venir basques! Sembla increïble que aquesta gent, sense el suport dels votants, hagi arribat a aquestes cotes de poder. Com sempre dic, els més incompetents ocupen els llocs de rellevància, perquè els amos no volen gent intel·ligent, sinó babaus i limitats intel·lectuals incapaços de pensaments propis i d’arguments per portar la contrària. Només considerant els tipus que conformen aquesta formació, n’hi ha per desitjar el retorn de Hitler. I això que no he parlat del paraplègic cerebral aragonès! El Stephen Hawking de la política... I no, no crec que perdi el temps mai parlant d’ell; seria com ocupar el temps en l’estudi de la racionalitat d’un fanàtic desequilibrat. Tot dit, això sí, amb el màxim respecte. No confonguem les coses.

- Ja se m’ha anat la mà una altra vegada. Catxis! I conclouré l’apartat amb l’esplèndida i esperançadora notícia del dia, això sí, una mica amagada al diari, no sigui que si la posen de portada, desperti la gent: Europa aprovarà préstecs als estats per valor de 87.400 Milions d’Euros. Un cafè. Tot és tan maco! La Lagarde ja va dir que tenia la màquina de fer bitllets de monopoli ben engreixada i que estava preparada per imprimir tot el que calgui, que la casa és gran i no repara en despeses! És bonic o no? Els amos fan bitllets que donen als estats perquè socorrin la gent. Tanta caritat i solidaritat m’arrenquen, literalment, les llàgrimes. Sobretot, després que penso, que mai hi ha hagut un préstec que no s’hagi hagut de tornar. Per això, se m’acut una pregunta ximple, pròpia de la meva condició: Com cony es tornaran els milers de milions, ja incalculables, que han estat invertits per socórrer econòmicament els malaurats països que la mentida del virus, escampada per l’OMS i celebrada pel BIS i els copròfags de les sagrades institucions europees, ha arruïnat per sempre? Serà interessant de veure com s’ofega els nàufrags, una mica com feien al començament de la immensa mentida als hospitals, que ofegaven les víctimes amb oxigen. És que tot és tan entendridor! El patiment, el sacrifici i la solidaritat en un món unit contra la pitjor plaga de la història. I no són els banquers i els financers, malpensats, desagraïts, meuques de barris baixos! La desgràcia ens ha vingut per un ‘bitxo’ invisible, el pitjor dels nostres enemics, la guerra que mai no podrem vèncer.

*

Potser hauria de dir que he anat a Brussel·les, però no, he hagut d’anar a Can Roca. Són coses de les males digestions, suposo. Però, és clar, qualsevol li ho pregunta a un metge, que t’agafa un Clotet qualsevol i et fa una ventilació sense autòpsia!

Conclourem tot aquest resum de notícies amenes i divertides, amb el millor de tots, el tebeo dels tebeos. El Jueves? El Cu-cut!? No: ElNacional! De cada número d’aquest fulletó se’n poden escriure llibres i assaigs. I sé que podeu preguntar-vos, si el detestes, per què el llegeixes o mires, doncs? Perquè m’agrada comprovar el nivell de la gent i la diarrea conceptual que pot desprendre’s de la ment dels banquers, que s’expressen com a casa seva, en aquesta cosa digital. En ElNacional s’ajunten la vergonya i la manipulació. La vergonya és del lector i la manipulació dels amos. I ja no us dic si llegiu els titulars de les seccions; que són per no creure-s’ho. Per cert, Antich, fa molts dies que no ens explica res de quins colors són les ungles ni quina olor a flor fan els pets de la Rosalía?

- «Sàmper veu ‘molt factible’ tancar regions a Catalunya en els mesos vinents». És evident que si l’ameba canviava el porter de discoteca, el canvi no podia ser de tal magnitud que posés en evidència l’anterior conseller. Desconec qui és aquest bon home, tanmateix, si ha estat triat per l’ameba, ha de ser home de prou confiança per obeir les ordres que el BIS transmet a la vergonya del Palau. I no m’equivoco gens ni mica, perquè llegint la ‘tristíssima’ crònica des d’un punt de vista democràtic, veiem que el nou agent de l’ameba, confia en ell mateix per acabar de construir la perfecta presó per als catalans. Confinaments, tancaments, restriccions, controls i, sobretot, sancions per a mantenir la colla de paràsits del govern i del parlament. Anem bé. I el que més gràcia m’ha fet, perquè descriu perfectament quina mena de persona és i com està saltant en la mateixa corda que l’ameba (que l’hauríeu de veure, com salta!), és quan l’ínclit conseller d’interior manifesta sense immutar-se: «El virus és molt violent». És ximple, és curt, no té cervell, obeeix ordres, no té criteri, no sap que significa violent? És amic de l’ameba, potser això ens ho pot explicar tot. Només ens faltarà, que un dia se’ns presenti el senyor Sàmper en roda de premsa acompanyat d’un agent dels mossos amb un ull de vellut, i que ens digui que l’agressió violenta i a traïció del virus, ha deixat el nostre pobre agent protector amb aquella fila. En fi, que estem ben apanyats. Hem sortit del foc per caure a les brases, i coneixent el penjapancartes, hi ha poques raons per dubtar-ho. Les declaracions del conseller destil·len l’ànsia de cloure els catalans, d’humiliar-los una mica més, d’enfonsar-los una mica més, de robar-los una mica més, almenys, fins que encara tinguin calerons que prendre’ls. És tan bonica i democràtica la política catalana... I tan avançada! La Dinamarca del Mediterrani!

Que aquests pallussos hagin convertit la tirania de Franco en un oasi, ens hauria de posar molt alerta quant als criminals que ens governen. Ningú pot posar en dubte que avui hi ha menys llibertat que en els darrers anys de la dictadura. Això però, a l’ameba penjapancartes no li ho digueu, que s’ofèn, que és molt sensible, mentre dóna les ordres als seus agents per sancionar, reprimir i segrestar; com als seus equips mèdics d’aplicar les pràctiques eugenèsiques i eutanàsiques que li manen els amos; com també de seguir amb el parany de les PCR, que tenen l’impagable valor de convertir en malalts la gent sana i així poder perpetuar el crim que la Generalitat està executant amb el seu poble.

- Abans d’acabar, fem una passada pels Camps de Concentració per a la Formació d’Esclaus que dirigeix eficientment el Reichsführer-SS Bargalló, amb la inestimable col·laboració de la Mengele catalana. El Govern amèbic ja ha decretat la clausura de 4 C.C.F.E. i suma 130 nous barracons de Camps de Concentració en confinament. Fins ahir eren 922 els barracons dels Camps que estaven en arrest i confinament, privació de la llibertat i sotmetiment absolut i sense rèplica a l’autoritat SS del camp, per haver-se trobat UN cas asimptomàtic a la classe. Avui, el Reichsführer-SS n’ha afegit de nous, mentre l’ameba saltava i lliscava que, us ho torno a dir, és per veure’l! Seria una pena que la inhabilitessin per revolucionària en la defensa dels drets dels catalans? De fet, jo, personalment, crec que és millor que l’inhabilitin, es convoquin eleccions, i, tant de bo, la gent emetés el vot a Can Roca, per raons del confinament - si ho voleu així -, perquè de perpetuar-se el microorganisme en el Palau, en uns mesos veig els catalans sortint al carrer amb pancartes: Franco! Franco! Franco! Encara que, coneixent la nostra estirp, potser encara sortiríem amb pancartes reclamant: Més C.C.F.E.! Més confinament! Més repressió! En fi, que la llibertat té un nom: Catalunya (És un ‘xist’, com diria Montilla; un altre que és per fer-li un monument!).

- I concloc, amb la demostració del grau de deficiència intel·lectual que ens amenaça, essent aquest sí, el terrible i veritable virus que posa en risc la nostra dignitat. En un article o acudit del tebeo, que mai no saps quina cosa és, se’ns diu que «La ciència confirma els beneficis de la meditació per al control mental». Ara ja us ho podeu creure que us ho certifica la ciència. Que això se sabés des d’abans de Crist, no vol dir res; però ara sí que val, que ara ens ho ha confirmat la nova religió: La ciència.

Bé, fins aquí, el despropòsit d’avui. Que la tirania xinesa, comunista a Espanya i farcida de Camps de Concentració per a la Salut a Catalunya, us sigui lleu. Ells avancen mentre nosaltres fem el babau.