CONFESSIÓ

No hi ha ningú que no estigui patint la tirania dels criminals de la Generalitat, l’Estat i la Claveguera Europea. Des del primer moment, vaig veure les orelles del llop en tota aquesta fantasia per a nens de P3. Però, com era de veure, tothom ha seguit fil per randa les instruccions dels contacontes. I fins i tot, ‘la joventut més preparada de la història’ clou els ulls, es tapa les orelles i, sobretot, embolcalla la boca, perquè és la joventut més idiotitzada de la història. Llevat d’honroses excepcions, la majoria són borregada, carn, un sac de desigs i necessitats, i res d’homes, o sigui, d’éssers lliures i pensament propi. La tasca dels devastadors sistemes ‘educatius’ (que avui ‘educatiu’ vol dir: destructiu fins a l’anorreament) ha donat els resultats esperats, que per això, els joves que cridaven ‘els carrers seran sempre nostres!’, sembla que només els volen per reclamar ‘l’avortament’, ‘el sexe lliure’, ‘taxes universitàries més barates’ (això és just, no cal pagar fortunes perquè et destrossin el cervell), ‘feminisme de l’odi’ i totes les proclames que les ‘innocents’ ONG proposen a la ramaderia.

JOVES! OBRIU ELS ‘PUTOS’ ULLS D’UNA ‘PUTA’ VEGADA !!!

Bé, que em disperso. El cas és que vull dir que darrerament he escrit molts textos en el blog, quan no fa gaire que deia que ho volia deixar estar. Tanmateix, cada volta la situació és més dramàtica i el crim silenciós més inapreciable. Per això, no puc estar-me de cridar, d’assenyalar els assassins i els lladres que, amb nocturnitat, traïdoria i ple coneixement del crim que comenten i les seves repercussions, actuen amb total impunitat i immoralitat. Dic això, perquè he escrit altres textos que no he publicat en el seu moment, perquè em semblaven durs o desagradables per algun motiu. Ara, però, amb aquest escrit, vull presentar-los. Són tres textos que penjaré en el blog tot seguit, i els penjaré perquè els considero importants.

«Policia o sicaris uniformats» és un escrit on recrimino la deixadesa de funcions dels responsables de la seguretat pública (obvio els jutges, que han demostrat que són, entre tota l’escombraria institucional, els mesells menys ètics de tots, que sembla mentida que hagin pogut estar en una Universitat aprenent els fonaments del dret. Sembla un acudit negre i escatològic).

«Paneroles i altres insectes» que és un retrat del Parlament i

«Indepen... què?», que és una descripció molt general de tot l’engany de la independència i la seva íntima relació amb la situació actual. No hi trobareu una anàlisi exhaustiva del procés, només faltaria això!, sinó el moviment dels dits dels actors reals que mouen els fils de les titelles que infesten els parlaments i els governs. A destacar, la crítica a Torra, l’infecte responsable de la mort de Catalunya. Voldria dedicar-li una ‘Carta oberta’, però no val la pena perdre el temps amb un deficient. Es pot criticar la intel·ligència, no la inèpcia, la pocapena, la hipocresia, la inutilitat, i menys encara, el posat de pare protector; el posat de pare protector del violador de tots els seus fills. O no és un violador qui et sotmet als seus capricis d’humiliació? Qui et prohibeix l’exercici de la teva realització personal? Qui et sotmet a un règim presidiari injustificat? Qui es creu amb el poder omnipotent de regular la vida de tots els seus fills? Qui es creu que per gràcia divina té l’absolut coneixement de la veritat, el molt imbècil? Qui amb la mentida pretén mantenir el seu règim disciplinari i continuar vivint del teu treball i sacrifici? No hi ha cap dubte que la més gran desgràcia que ha patit el nostre petit país en tota la seva mil·lenària història, ha estat aquest criminal incompetent, que ha traït el seu poble i ha lliurat el seu país als interessos més espuris i repugnants de la societat. Torra és el càncer de Catalunya, la raó suficient perquè un català senti vergonya de ser el que és. I penseu, que darrere d’ell, en la corrua d’ases, hi ha tot un bé de Déu d’animalons, cap d’ells útil, tots ells perniciosos i que ofenen les institucions que representen amb l’exercici dels càrrecs que han jurat i prostituït (De la mateixa manera, un botxí fent de metge és una ofensa a la medecina, encara que avui els encimbellin a la direcció d’Hospitals o Col·legis).

La corrupció sistèmica sura com un cagarro en el mar. Compartir la corrupció és corrompre’s. Mentre pugui i em resti un alè de vida, els escopiré a la cara i els maleiré. La veritat mai no és un insult, si bé la veritat, sempre és cruel. El fet de confondre l’insult amb la veritat és el que descriu a un miserable.

Us deixo doncs, amb aquesta tripleta d’escrits, que espero us facin reflexionar i reconsiderar els assumptes que s’hi proposen.

La situació és extremadament perillosa. A l’Argentina, ja han fet llei que el ‘teu cos’ és propietat de l’Estat. Estan preparant lleis, que com ja ens va advertir la repugnant Celaá, perquè els nens no siguin ‘propietat’ dels pares. Aneu amb molt de compte, hi ha hagut un fotimer de polítics i periodistes i ‘imbècils titulats a les Amèriques’ que han escrit contra la potestat dels pares respecte dels seus fills. Els que teniu fills petits, aneu amb molt de compte, aquests terroristes us els prendran quan us en descureu. Vigileu-los de més a prop que les pertinences en el metro, feu-me cas.

Bé, concloc, perquè fa tanta nàusea observar la indignitat humana dels ‘salauds’ que tenen les ‘photos’ en els mitjans de comunicació, que començaries a vomitar fins a perdre la vida.

Molt de compte! Els CRIMINALS han estat cridats a cometre els CRIMS PENDENTS!