Tot els està sortint malament? Comencem amb una notícia que no té res a veure amb l’atemptat contra el candidat americà, però que ens il·lustra que les coses no van sobre rodes per als sionistes. Stanley Plotkin, casualment jueu, que ha estat reconegut com el millor dels vacunòlegs, resulta que ha publicat on estudi on desmenteix tot el que ha afirmat durant la seva carrera professional, finançada per la farmàfia, tot sigui dit:
https://cienciaysaludnatural.com/el-dr-stanley-plotkin-admite-que-las-vacunas-no-son-seguras/
https://t.me/Disidenteincontrolado/18030
Quant a l’atemptat, val a dir que tot sembla una habitual posada en escena sionista. Tractaré d’analitzar-lo, des de la meva perspectiva i intuïció, ja que no pertanyo al CFR i, per tant, no puc assegurar què és el que ha passat i allò que els del CFR coneixen fins al darrer detall. L’estratègia de l’atemptat contra un polític del sistema i del qual resulta il·lès, no és nova. Recordem el teatre del criminal contra la Humanitat José María Aznar López - posem el nom complet perquè no hi hagi cap dubte - amb el suposat atemptat d’ETA, del qual va sortir ben tranquil i espolsant-se amb la mà la solapa de l’americana. Després, d’aquest ‘intent d’assassinat’, mai més res més no en vam saber. Coses de la jueria, suposo.
Doncs bé, analitzem la versió oficial, primer. Donald Trump estava fent un discurs en una zona que no cal ser un linx per a saber, que estava absolutament controlada per la seguretat del candidat. De manera que jo considero excepcional, els serveis secrets i la policia estaven a la vista i amb dispositius armats muntats, casualment, mirant l’indret on s’apostaria el presumpte assassí frustrat. El cas és que els policies que hi havien posat eren bastant curts de vista i no distingien la figura fosca d’un home que s’arrossegava amb un fusell per damunt de la teulada blanca que ells tenien davant mateix. L'intrèpid assassí, perquè se n’ha de ser!, es col·loca en posició i té temps de fer cinc trets abans que els policies curts de vista se n’adonin i aleshores, disparin a matar. Trump resulta ferit molt lleu en una orella, un home mort i dos més en resulten ferits de gravetat. Immediatament l’assassí és mort. Hi ha massa coses que no lliguen, però el que menys lliga de tot, és que una volta el candidat és protegit pels guardaespatlles, la missió de la policia ha de ser de detenir el delinqüent. És possible que com els policies dels serveis secrets eren curts de vista, a l’hora de disparar-li per a deixar-lo fora de combat, erressin el tret i li n'estavellessin un de mortal. Tot pot ser, és clar. En resum, segons la versió oficial, un desequilibrat ha disparat contra Donald Trump, que ha resultat il·lès pràcticament, i després ha estat abatut per les forces de seguretat.
Analitzem ara la informació d’acord a les dades no oficials i als testimonis que corren per la xarxa. La presència del ‘terrorista’ fou descoberta pels assistents abans que l’assassí hagués estat en disposició de disparar, però segons que sembla, l’actuació dels agents no fou allò que es diu ràpida ni eficaç. També hi ha un vídeo on es pot veure un home del servei de seguretat que fa enretirar-se dos periodistes que estaven tot just darrere de Trump, en l’indret on havien d’anar a parar les bales del terrorista. Aquests detalls, aplegats a la visible disposició del servei de seguretat, i en una disposició, en principi, una mica extemporània, com amatents d’un atemptat, amb els fusells degudament col·locats en els trípodes (o com es digui l’artefacte) per a disparar; tot plegat, resulta, com a mínim, sospitós. Vegeu els vídeos que corroboren les meves paraules:
https://t.me/mustangcomunicacion/15073
https://t.me/mustangcomunicacion/15083
https://t.me/mustangcomunicacion/15087
https://t.me/No_plandemia/8319
UNA MICA ESTRANY, OI ?
Cal indagar més, doncs. Hi ha una imatge, que pot estar perfectament trucada, en què es veu Donald Trump amb un estrany objecte a l’orella que després seria ferida. No crec que sigui una imatge real, tanmateix, l’enllaço perquè la vegeu:
https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/5071598,
https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/5072057
aquesta versió suggereix la possibilitat d’un muntatge, se suposa que per a garantir la victòria de Trump que, no hem d’oblidar-ho mai, és un servent de la sinagoga com l’avi criminal que repapieja. De totes les especulacions, per a mi, és la més increïble, ja que de saber-se la complicitat de Trump amb el seu atemptat, seria el final de la carrera per a la presidència, almenys, això suposo. Aleshores, si la versió oficial - això de segur - és falsa, com ho revelen els testimonis, i si no ha estat un muntatge que ha comptat amb la complicitat de Donald Trump, què pot ser?
He llegit una versió que m’ha semblat prou enraonada, i aquesta versió defensa que qui ha disparat contra Donald Trump no ha estat l’home abatut, sinó que hi havia un altre tirador. Això podria explicar perquè només després dels trets, els agents de policia disparen. Tenien davant l’assassí, però no el veien preparat per a disparar, i només en sentir els trets, i malgrat que el noi del terrat no hagués disparat, gairebé per acte reflex, li han disparat, ben bé sense entendre per què. En aquest cas, el veritable assassí frustrat mai no serà enxampat i el miserable del terrat en serà el culpable, i assumpte resolt i aclarit. Si acceptem aquesta possibilitat, cal preguntar-se si veritablement qui disparava volia assassinar el candidat republicà. Cal suposar també, que si el franctirador no era el jove mort, aquest franctirador hauria de ser un professional, i els professionals no solen fallar. Aleshores, se’ns obren dues possibilitats: o qui disparava pretenia de ferir-lo només – i pel que sigui erra el tir – o volia matar-lo d’un tret al cap, que és el que sembla, evidentment, perquè l’orella és al mateix cap. La veritat és que costa de creure que, si hi havia aquest altre franctirador, pogués errar, perquè si bé el xicot del terrat estava posat de mala manera i hauria estat possible no encertar la diana; el cas del franctirador desconegut, no pot ser el mateix cas, i de ben segur que tenia tots els dispositius ben abillats, com vèiem que tenien els policies que han mort el noi del terrat. Com costa de creure que un professional pugui errar un tret amb tota la infraestructura necessària al seu abast i un fusell de precisió, cal pensar que potser sí que el volia matar, i l’atzar ha fet que un moviment de Trump en el darrer segon li hagi salvat la vida. No crec que sigui una possibilitat que puguem descartar fàcilment. Al capdavall, segons ens diuen, només un centímetre li ha salvat la vida. Si tenim en compte que el tret havia sortit des d’un centenar de metres, la precisió del tirador no es pot posar en dubte.
Vist tot això, entrem en el moll de la qüestió; que és preguntar-nos: qui hi guanya?
Si la intenció dels sionistes – perquè són ells, d’això sí que no es pot dubtar – era assassinar-lo, cal considerar el fet que podrien haver abocat els esclaus de la Reserva Federal a un enfrontament civil. En aquest cas, el tret els hauria sortit per la culata. Però també pot ser que el teatre de l’atemptat (amb un mort i dues víctimes més com a danys col·laterals tan agradables als nostres amics, els bons; a més a més que serveixen per a donar credibilitat a l’escenificació, no ho oblidem), doncs, només tractés de ser un missatge per a Trump: Guanyaràs – que jo crec que ni els sionistes confien a fer una nova tupinada -, però sàpigues qui mana. Pot ser. Tanmateix, Donald Trump no és ni de bon tros l’enemic del sistema, un sistema del qual viu i que li ha salvat els comptes quan li ha calgut. Si fem memòria, recordarem que era l’home que havia de dragar el pantà, i no el va dragar pas, es va deixar robar les eleccions, i fou l’impulsor dels verins jueus. Si quan va assolir la presidència semblava que veritablement era un patriota americà, a mesura que passava el temps vam veure que era un titella més dels sionistes, i no va fer res més que obeir-los, això sí, amb l’única excepció de la ferma oposició a la guerra, on certament va aconseguir de sortir-se amb la seva. Aquesta raquítica victòria, de ben segur, fou el motiu pel qual els sionistes havien de posar el mamarratxo idiota que han posat a fer el babau com a president de la ‘primera potència mundial’, un perfecte al·lucinat.
Caldrà esperar uns dies, vejam si alguna notícia ens pot orientar quant al perquè els sionistes han muntat aquest atemptat o teatre. Sembla clar que Trump tornarà a ser president, com és clar que no dragarà cap pantà, però aquest estrany incident sembla indicar que Trump és més díscol i té més caràcter que els altres presidents americans, que és veure’ls i pixar-se de riure, per més que es passegessin pel món com a homes poderosos, essent poc menys que una tifa seca. Òbviament, J.F. Kennedy fou l’única excepció, i tots sabem com li ho feren pagar els sionistes. Ronald Reagan també va ser la víctima d’un atemptat, després del qual, l’home es va redreçar i va fer molt contents els sionistes. I sí, foren ells, perquè d’altra manera en coneixeríem els motius i els cervells de l’assassinat; però anar al CFR a detenir-los, quedaria com una mica lleig.
Per concloure, no vull acabar sense exposar una altra possibilitat, si voleu mística o espiritual, però que vist que la guerra és també una guerra espiritual, de dimonis contra els homes lliures, cal considerar. Podria ser que els sionistes volguessin matar Trump per a activar el caos a la Reserva Federal i una més que probable guerra civil i potser, a més a més, ètnica, com a base per a l’expansió dels conflictes racials arreu d’Occident. No és una barbaritat de pensar-ho. Potser sí que l’assassí va disparar per a matar Trump i per a posar la primera nota a la part final de l’Apocalipsi, tanmateix, potser la mà de Déu hi ha intervingut? He escrit altres vegades, que malgrat que els dimonis sionistes ens intenten enganyar amb tot, hi ha el que sembla una voluntat que se’ls oposa, i contra la qual no poden fer res. Pensem en les mentides del canvi climàtic i com el clima està responent contra les amenaces i el terror mediàtic: Fa menys calor, i l’ebullició planetària de la qual parlava l’escòria repugnant d’Antonio Guterres, només la pateixen les dues neurones socarrimades que s’allotgen en els budells intracranials de l’animal. Al mateix temps, tots els desastres naturals que els sionistes tracten de magnificar, han disminuït. Hi ha menys huracans i menys violents, hi ha menys incendis, hi ha menys desastres naturals i menys víctimes. La tragèdia muntada pels sionistes amb la IMMENSA MENTIDA i els verins per a matar-te, han servit perquè molta gent s’hagi adonat que la vida és un sistema cooperatiu i no combatiu. Malgrat els despropòsits de les campanyes per a fer-nos a tots disfuncionals sexuals i trastornats mentals, la gent conserva la fe en la vida, i llevat dels més desfavorits socialment i intel·lectual, la majoria manté la fidelitat als principis i valors que distingeixen la moral cristiana per damunt de totes les altres. És com si Satanàs hagués llençat l’atac final contra la Humanitat amb els seus esbirros sionistes, però, alhora que la gent es va mostrant cada volta més contrària a les pretensions de les Potestats Infernals, Déu, en silenci, com qui no vol la cosa, continua essent l’Amo i protegeix les criatures que cerquen la veritat i el bé. Podem pensar en l’atemptat sionista contra Robert Fico, i com Fico va sobreviure. Aquesta guerra és una guerra definitiva, Déu no ha de patir, només faltaria, però nosaltres, els humans, els qui per la raó el podem conèixer o deduir, o el volem conèixer i deduir, hem de patir les accions criminals dels Diables que ens volen destruir.
LA GUERRA ÉS PER LA VIDA I LA MENT.
NO ENS DEIXEM ROBAR
NI L’UNA NI L’ALTRA.
SENSE DUBTE, DÉU ESTÀ AMB NOSALTRES.
DÉU ÉS PACIENT I COMPRENSIU,
PERÒ TAMBÉ ÉS
LA IRA DE LES IRES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada