CARTA DES DE LA PRESÓ

Es fa dur, sí. La presó no és un bon lloc per viure-hi. Tots els ciutadans del món estem empresonats per raó d’una immensa mentida, i a la península ibèrica també, amb l’agreujant d’unes mesures de privació de llibertat més grans que en altres indrets, sobretot comparats amb la resta d’Europa, encara que ara els vigilants SS de la presó, els sicaris del NOM, estenen la repressió arreu del continent; ja com a Sud-amèrica, que estan tant o més fotuts que nosaltres sota la bota assassina del BIS, d’on el FMI fa funció de sola clavetejada. De la península ibèrica com a localització general, visc en el racó nord-oriental, un malaurat país dit Catalunya. Des d’aquesta presó us escric. El règim NOM ens obliga a portar i a exhibir, d’acord amb les normes, el morrió del sotmetiment tothora, ens castiguen si ens reunim més de sis presos, ens obliguen a romandre a les cel·les, independentment del teu estat de salut i el teu comportament. «Tots a dins i prou!» criden els criminals que ens vigilen. A més a més, et poden fer proves, auscultacions i vexacions mèdiques sense que puguis dir res. Els vigilants... bé, ara us en parlaré d’aquests homínids.

Els vigilants són uns miserables, són paternalistes, enganyen els vells i aniquilen minuciosament la llibertat dels menors. Són miserables perquè ens tenen empresonats per una mentida inventada que corroeix de soca-rel les condicions naturals de vida d’un ésser humà. Són paternalistes perquè alhora que maten la llibertat i ofenen constantment la dignitat dels presos, escampen benediccions i reclamen un sotmetiment absolut perquè ells són els nostres protectors, perquè només estan preocupats perquè no ens passi res. Enganyen els vells, ja que alhora que amb afalacs impostats, els hipnotitzen, i amb la inducció del terror a la mort imminent els paralitzen; els vigilants, creieu-me perquè és veritat, els enverinen amb vacunes o els abandonen a la més cruel i infecta solitud, la solitud abjecta de negar l’adéu dels éssers estimats i la companyia abans del comiat definitiu. Sí, sí, creieu-me, són així. Gaudeixen amb l’extermini dels vells, mentre els acaricien les galtes. Al seu costat, el metge de torn, degudament reconegut pel genocida del Col·legi, infecta amb l’agulla el confiat vell, que creu en les paraules dels senyors empolainats, i que parlen tan bé a la televisió. I si amb això no en teniu prou, aniquilen els nostres joves en un holocaust silenciós, fins i tot, cridaner i ple de rialles embolcallades sota el morrió que els sotmet, els anul·la, els menysté i aconsegueix de minvar l’oxigen que el seu desenvolupament fretura. Sí, creieu-me, maten de mica en mica els joves, escanyant-los, prohibint-los de gaudir dels moments més rics i generosos de la vida, de la joventut, i els emmalalteixen amb els morrions, amb la separació i la humiliació. El comandant en cap d’aquests Camps de Concentració per a la Formació d’Esclaus es diu Bargalló i ostenta l’execrable càrrec de Reichsführer-SS. L’home no hi cap de goig, veient els esplèndids resultats dels seus experiments amb nens i joves. D’altra banda, l’organitzadora de tota la mentida, bé, el cap responsable que obeeix ordres del NOM per al genocidi sistemàtic, coneguda com a la Mengele catalana, de la qual cosa se’n vanta, està, no contenta, sinó eufòrica, perquè ha contractat un botxí especialista en l’horror, que ha assolit d’empresonar-nos i privar-nos de tot dret, llibertat i dignitat, amb l’excusa d’uns ‘indicadors’ que assenyalen que els ‘contagis’ són creixents. La Mengele i el seu botxí en cap, l’Argimon, que així es diu el criminal, es fan uns tips de riure, que és per veure’ls! Com l’Ameba als peus de Soros! Només es comporten amb una mínima dignitat quan arriba l’amo i els estén el xec pels quilos de carn humana morta o empresonada; que tot ho paguen. I aleshores, una volta pagats pels seus crims, s’apleguen tots i celebren com de bé dirigeixen la presó del NOM, en aquest sector que abans es deia Catalunya.

És una situació depressiva, angoixant i que dia a dia genera ansietat entre els presoners, però els vigilants estan molt satisfets, perquè comproven que els presos són dòcils, submisos i més obedients que un gosset de circ. Tot i això, encara hi ha sicaris del mal, que per guanyar un preu afegit al preu de mercat de la carn humana, no es cansen de demanar més repressió i més aniquilació de qualsevol vestigi de vida humana amb una insània psiquiàtrica. El principal apologeta de l’holocaust se’l coneix com a Mitjà, i no sé si Mitjà és el seu cognom o és una consideració desencertada del grau de desenvolupament intel·lectual, ja que el seu desenvolupament ètic encara és cercat i la seva honestedat científica fa anys que va davallar claveguera avall. I encara n’hi ha més de sicaris que animen als vigilants a endurir les condicions perquè, segons ells, els presos encara viuen massa bé.

En aquesta presó no hi ha servei mèdic, ni informació ni entreteniment. Els presos som esclaus. Als esclaus que treballen, els furten el menjar i el son, i els vigilants viuen d’aquest robatori. I no se’n senten; que se’n foten, dels esclaus! I els que tenen, a més a més, la desgràcia de no treballar, han de matar el temps fent alguna cosa, lamentant la seva situació d’atur, desitjant de treballar, encara que els furtin el fruit del seu esforç els paràsits dels vigilants, cruels i abjectes; en aquests presos ‘intocables’, només els resta la fam, l’ensopiment, l’alcoholisme o la bogeria, i mentre els pobres esclaus aturats es desfan com a homes, els vigilants, hauríeu de veure’ls com riuen des dels seus palaus de cristall!, mentre pels altaveus de la presó, criden consignes polítiques de democràcia, llibertat i independència per a tots, i sobretot, no a la discriminació ni als privilegis. Això mai!, proclamen.

En aquest trist presidi, els serveis sanitaris són una colla d’arreplegats sense consciència, que els parles d’Hipòcrates i es creuen que és el fundador de la hipocresia, com que Confuci és el pare de la confusió o Fournier el de la fornicació. Es passen les hores al dispensari de la presó estant amb les mans plegades, ballant cançons coreografiades de manera patètica, o assassinant, això, segons el temps que disposen i la demanda dels vigilants, sobretot de l’Argimon i la Mengele, que són els seus directes superiors.

Quant a la informació, què us haig d’explicar! Una presó és una presó i la veritat no hi entra per enlloc. Podem llegir un seguit de tebeos, tots amb les mateixes històries. Unes en rosa, altres en verd, altres en groc, altres en marró, però tots en negre. Els lloros que hi treballen, perquè són lloros, alguns de verds amb uns plomatges veritablement arranjats, ja que els diners que produeix la pronuncia exacta de les intencions dels amos, els serveix per anar al perruquer de la presó i que els faci metxes de colors assortits i molt vistosos. Els lloros són feliços, no han d’anar ni tan sols a cercar la notícia; la notícia els arriba feta i impresa, de vegades. Ells han de distribuir les mentides i així omplen el pap, i els més afortunats dels lloros, els lloros caps de redacció, que així se’ls coneix, es fan metxes i assisteixen a sopars amb els seus amos, alguns dels quals els donen a menjar de la boca al bec. Són una espècie carregosa i inútil, vanitosa i soberga, curta de gambals i molt obedient, però són ells els que ens distreuen amb mentides. Ja se n’han de fer, de tips de riure, amb les beneiteries que escriuen! Tanmateix, de tant en tant, transmeten informació segura i fidedigna. Jo, haig de reconèixer-ho, tinc debilitat per la Mozart actual i de tots els temps, i agraeixo molt que els lloros especialistes en música de primer nivell, m’informin del color d’ungles del dimarts al matí, per exemple. Així he sabut que la Mozart té ‘nòvio’, encara que no sé a quina flor fan olor els pets de bon matí al costat del ‘nòvio’; però avui, tot just, he llegit – i no en el tebeo dels tebeos – que la Mozart s’ha calçat unes espardenyes que han tornat beneits els seus fans i el vídeo de l’esplèndida exhibició ‘podomusical’ ha superat els dos milions de ‘likes’. Aquesta és la nostra ‘civilització’.

Però, la veritat, després de mirar per la finestra el que roman dempeus del meus país destrossat, després de deixar lliscar una llàgrima en veure la trista presó on visc, reconec que les espardenyes de la Mozart m’han animat. És molt important que els presos siguin feliços. Al capdavall, el NOM desitja que durant les tortures, els presos se sentin honorats de ser esquarterats vius. Són així d’empàtics els psicòpates que han donat l’ordre de construir la presó.

Som la primera presó en funcionament estable i regular, junt amb l’Estat espanyol, de tot el Femer Europeu. Una vegada hagin comprovat quina mena de criminals han de ser els vigilants de la presó i com s’ho han de fer per aconseguir de convertir els homes en puces ensinistrades, l’invent serà exportat, que els avenços i la modernitat no han de ser exclusius d’un territori.

L’ambient a la presó és opressiu i descoratjador, però en som uns quants - i no ho digueu a ningú -, que estem preparant la gran evasió. Cal preparar la infraestructura, després caldrà organitzar-se ben organitzats, més no puc dir, i n’estic convençut que aleshores els esclaus es rebel·laran com acomboiats per l’esperit d’Espàrtac. Quan els esclaus atemorits comprenguin que el Reichsführer-SS està destruint els seus fills, com la Mengele la salut dels presoners i tota la colla de vigilants plegats enfonsen la llibertat, la dignitat i la vida, aleshores, espero que no caldrà fugir pels túnels que estem excavant, sortirem per la porta principal, amb tots els criminals emmanillats i esperant el judici pels més horribles crims comesos en la història humana.

La presó només se suporta mentre hi ha esperança.

La llibertat és la insígnia de l’home.

La justícia, la raó ètica de l'existència.

I l’amor, el sentit de la vida.

JO HE ESCRIT DES DE LA PRESÓ CATALANA,

PERÒ TOTS ESTEU EMPRESONATS.

O TRENQUEM LES CADENES

O SEMPRE ESTAREM ENCADENATS.

NO HI HA LLIBERTAT AMB SEGURETAT,

COM NO HI HA DIGNITAT EN LA COVARDIA,

NO HI HA PROTECCIÓ EN EL SOTMETIMENT,

COM NO HI HA ÈTICA EN LA MALDAT.

P.S. Acabo de llegir que un pres (lladre i assassí) ha mort un altre pres (proxeneta i violador de nens) al Centre Penitenciari Brians 2. Fixeu-vos que un lladre i assassí demostra més qualitat ètica que la judicatura – que ara l’encausarà per assassinat amb premeditació i acarnissament – que ha protegit la vida del proxeneta i violador de nens (!), com també ho fan els insectes parlamentaris i les paneroles dels governs, ja que no oblidem que ells formen part d’aquestes xarxes de pedofília, com ho sabem pel Bar España, on hi ha involucrats jutges, centres de protecció de menors, polítics i policies, la flor i nata del país! Aquesta és la realitat: els assassins i criminals s’asseuen als escons i als empostissats dels jutjats, i des d’allí protegeixen els seus servidors. Perquè no hi ha cap raó ètica ni humanitària que justifiqui mantenir la vida d’un proxeneta i violador de nens, CAP NI UNA. Només la merda del dret que estudien els ximples a les facultats on s’imparteix el règim legal de la Injustícia, poden vomitar arguments en la defensa dels criminals.

Fins que l’atemptat conscient contra la innocència d’un nen no s’hagi de pagar inexcusablement amb la mort (recordem, per exemple, els jutges que va denunciar l’actual fiscal general de l’Estat, dels quals va dir, i ho va dir ella, que després de sopar en una convenció d’aquestes que fan per llepar-se els uns als altres, se n’anaven a violar menors), fins que aquest moment no esdevingui, no haurem sortit de l’edat de pedra. Pregunta: Per què ara que Dolores Delgado és fiscal general de l’Estat no els denuncia? Si no ho fa, és còmplice. Lògicament, doncs, la fiscal general de l’Estat és una protectora del proxenetisme i de la violació de menors. Tanmateix, no veureu cap ximpanzé que des de l’escó porti a col·lació l’assumpte. Recordem el cas de Jeffrey Epstein i la trama que amb el cas es va descobrir. Això són els nostres polítics i jutges, necessiteu més arguments per a perdre’ls absolutament la confiança? Sense dubte, hi ha més sentit ètic i de justícia entre els reus de les presons, criminals i assassins, que a les facultats de dret, no en tingueu cap dubte. I si arguïu el cas dels polítics, només penseu que ells són els criminals que fan les lleis que protegeixen i emparen aquests criminals repugnants.

Mentrestant, poseu-vos el morrió, separeu-vos cent metres si cal, confineu-vos voluntàriament, obeïu els criminals dels governs, deixeu que us treguin el pa de la boca i arruïnin el futur dels vostres fills, i deixeu el camí planer per a l’expansió urbi et orbi de la presó NOM del BIS, per a major glòria de la Gran Bagassa Vaticana.

PREGUEM LA ‘BASTILLA’ D’UNA PUNYETERA VEGADA!

Convertim els països en indrets de llibertat on és respectada la dignitat humana, i convertim els palaus de justícia i els femers parlamentaris en les noves presons. Mantinguem-hi l’oripell, però no hi deixem entrar menjar ni beure (ni nens, és clar).

«PRESÓ DE CATALUNYA. CAMP DE CONCENTRACIÓ DE BARCELONA».

PENITENCIÀRIA GENERAL «COMUNITAT EUROPEA»,

secció CAMP D’EXTERMINI «ESPANYA».