LA VACUNA DEL N.O.M.

Sense proves, sense arguments i sense evidències per a sostenir la pandèmia, l’Organització criminal, el N.O.M., persevera en la violació sistemàtica de tots els principis de llibertat, aquí i arreu. A cada indret actua d’acord a les necessitats. Així a Catalunya ens té entretinguts amb la ‘renovada mentida de la independència’, l’odi al rei espanyol i la importància d’unes eleccions que, com sempre, només serviran per asseure els culs dels que menjaran del teu treball en els escons de la vergonya. I a Espanya, Pedo, el gos de Soros, ha bordat molt enutjat i ha congregat la gossera en consell de ministres per a determinar que confinaran Madrid per ‘al·lucinació paranoica de l’horror’. L’amo, abans, després de cridar-lo pel nom, li havia exigit: «Imbécil, cierra!».

Tothom sap que no hi ha pandèmia, que no hi ha contagis, que, de fet, no hi ha virus; tanmateix, els criminals que exerceixen de polítics arreu mantenen i sostenen (actitud molt espanyola) la perillositat letal d’una mentida. Una pandèmia sense morts és com jugar un partit de futbol sense pilota. A l’estadi, la gent protestaria; però a la vida real, la gent pateix una descomposició lamentable en el cervell, i tem la mort com si s’hagués de morir demà mateix. Certament, si cauen en mans dels botxins que treballen als hospitals, potser sí que s’hi trobaran, amb la figura de la falç, però si es mantenen allunyats d’aquests centres d’emmalaltiment i negoci, molt probablement no patiran res més que la misèria que els criminals polítics han acceptat com a modus vivendi per als seus països, sempre seguint les ordres dels amos, que per això són el que són i mengen i viuen bé, que si fos per les capacitats de cada un d’ells, poc més podrien fer que escorcollar els contenidors per a trobar-hi menjar (com fan amb els seus amos – els contenidors -) i dormir en un banc (que és qui els paga la casa). I així, aquests humans de tercera categoria són els que decideixen els destins de la gent. Avui han confinat Madrid, encara que no hi ha morts ni virus, però ells s’inventen els infectats asimptomàtics i els bens que mamen televisió tremolen en el sofà, tanquen les finestres, resen perquè la maledicció apocalíptica no es compleixi, i es lliuren de cos i ànima als pròcers de la societat, la colla d’imbècils, babaus, inútils i criminals que obeeixen ordres com els bens els obeeixen a ells. Si algun be pensa que qualsevol d’aquests pallassos que fan el paper d’autoritat el pot salvar d’algun mal, és que a més a més de ser un be, està com una punyetera cabra. Que no els veuen? Algú, amb un estat neuronal normal, pot creure una sola paraula d’aquests deficients? Només de veure’ls i de sentir-los, a un ésser humà li entra un malestar impropi, una mena de vergonya fastigosa, un tel llefiscós de llimac al cervell, una sensació repugnant que pot resultar emètica, de veure’ls i sentir-los, sí, de comprovar que allò que s’exhibeix a la televisió amb tota la solemnitat no és més que un simi ben vestit.

Els criminals continuen executant les ordres de l’agenda dels amos, en un exercici d’irresponsabilitat que només es pot comprendre en saber la capacitat intel·lectiva d’aquests homínids, que és la limitació objectiva per a poder abastar un pensament racional. Són simis emocionals, emotius, tan apegalosos com repulsius i repugnants. I els tenim a tothora a les pantalles de televisió i, de decoració, en els papers higiènics. No podrem comprendre mai com a uns discapacitats se’ls pot fer capaços d’assumir responsabilitat. Bé, de fet, sí que ho comprenem, quan veiem els discapacitats arrossegar-se als peus dels amos i bavejar com a vells que repapiegen i assenteixen com aquells gossets de feltre que anys enrere la gent duia al vidre posterior del cotxe. Vergonya i nàusea és el que provoquen!

Doncs bé, malgrat la tasca dels criminals polítics d’arreu, les intencions i la desfilada triomfal que els psicòpates i assassins de la humanitat pretenien, no acaba de sortir com desitjaven. La gent obeeix i està cagada, duu el morrió, tem i està espantada, però segons que sembla, més en altres països que no aquí, és clar!, la població comença a demostrar que no està disposada a deixar-se posar una vacuna per combatre una mentida. Al capdavall, la millor manera de protegir-se d’una mentida és no creure-se-la; i per a això, no calen vacunes. Tanmateix, és important de vacunar la gent per als criminals dels governs i sobretot per als assassins que els manen, ja que apart de l’interès pèrfid que hi tenen, sigui el microxip, sigui l’enverinament, sigui la infertilitat, sigui l’alteració de la conducta, de les emocions o de l’espiritualitat, apart d’això, tenen por que al final no puguin injectar les vacunes a discreció compulsiva i que aleshores la gent demani als seus ximpanzés explicacions dels milers de milions atorgats graciosament a les organitzacions del crim farmacèutic per a la confecció del verí, com també pel pagament avançat per un verí inútil i ineficaç per a vèncer una mentida, les quals despeses han estat un malbaratament sense precedents, i més, en una sostinguda situació de crisi econòmica. Temen, els psicòpates, que la gent demani explicacions al fet de llençar els diners de tothom a la caixa de cabals dels psicòpates amb l’excusa d’una falsedat que ha comportat la destrucció de tota l’estructura econòmica dels països i la gent, sotmetent-la a aquests foscos interessos. A mi, i això no és nou, no m’han caigut mai els anells per dir que aquests tipus de psicòpates han de ser exterminats, ja que un sol segon de vida d’aquests criminals, posa en perill la vida de tots els altres homes... I no ens enganyem, un psicòpata no és un ésser humà; i per això, no podem entrar en consideracions ètiques. Gent com Gates, Soros, Murdock, els Rockefellers, els Rothschilds, els Ford, Zuckerberg, Kissinger, les cases reials... tots són malalts mentals, i uns malalts mentals perillosos, per això, no hi ha cap raó ni principi ètic que pugui justificar la necessitat de la seva vida, ni encara menys la consideració del principi sagrat de la vida, ja que, ni el més cruel dels animals, fa mal pel gust de fer-lo ni se sent satisfet pel mal que ha fet, cosa que passa amb aquestes misèries d’homínids que, això sí, disfressen la més perversa crueltat en la filantropia. Totes aquestes defecacions han assassinat impunement nens i han esterilitzat dones arreu del tercer món. Aquestes defecacions preocupades per la humanitat, han aconseguit subornar les ‘inconsciències’ dels retardats polítics comprats, per escampar la mentida d’un fantasma que no mata ningú, i l’han convertida en la gran preocupació social i humanística dels botxins (abans metges) de la humanitat. I no sigueu mal pensats, que les grans fortunes hagin multiplicat els seus capitals durant aquesta terrible pandèmia, no té res a veure amb la pandèmia! Són gent molt preparada i llesta i han aconseguit fer-se més rics que mai i salvar-nos a tots, quines coses!, i tot plegat per una pandèmia que és la cinquena o sisena causa de mort en tot el planeta. Bravo!

Només penseu un moment: Cada dia, dia rere dia, moren 8000 nens, sí, VUIT MIL nens de FAM en el món. Aquests psicòpates de la filantropia no hi tenen cap interès però; i sabeu per què, perquè la filantropia de donar a menjar no és rendible: dónes el menjar, i la gent se’l fot i ja està! En canvi, salvar vides comporta la venda de les meravelloses vacunes esterilitzadores, les vacunes que emmalalteixen els nens, que al tercer món els extermina i al primer i segon els fidelitza a la farmacèutica, que rebrà els milers de milions anuals de la Sanitat pública per a garantir la vida del client mentre sigui econòmicament rendible. Que això ho veiem ara amb els vells: que ara ja no compensen. Aquest és el crim planetari. Els psicòpates l’ideen i els retardats l’executen.

Bill Gates i la Melinda, l’home que li fa de dona, la família monster, estan preocupats. Jo sóc del parer que el millor que podríem fer en un acte de solidaritat és alleugerir-los el patiment. Oi que no poden estar-se sense fer el bé i resoldre els problemes de la gent? Doncs, tinguem-los compassió. Com el sofriment pels altres no podran evitar-lo, que la seva filantropia els vessa arreu, fins i tot l’escampen i transmeten amb la saliva, com el virus, i n’és tanta la carrega filantròpica que duen dins! Doncs, com no seran capaços de suportar tanta preocupació i patiment socials, jo proposo de fer-los un favor: d’exterminar-los; sí, matem-los perquè deixin de patir. Jo, és que veig el psicòpata en les conferències, les xerrades i les entrevistes, i pateixo. Pobre home! Què ha de ser, viure constantment preocupat per 7500 milions de persones! Potser per això, per rebaixar-se la preocupació, amb una autoprescripció mèdica, que el Gates és metge, a més d’informàtic, polític, sociòleg, científic, futuròleg, epidemiòleg, creatiu i psicòpata, doncs, l’home creu que si eliminem uns quants milers de milions, ell estarà menys preocupat. Home, vist així. El cas és que ell ara està guanyant diners de la filantropia com mai a la vida, i quan tingui la caixa de cabals fins a dalt, aleshores em penso que té pensat de fer un any sabàtic, en el qual liquidarà uns quants milions d’humans per rebaixar la seva tensió arterial, que li puja molt amb la preocupació per la humanitat. Ell ja ens ho explica en les xerrades que fa: com sóc tan ric després de treballar tota la vida i d’haver-me-la guanyat sense l’ajut de ningú, sense irregularitats, coaccions ni cap altre delicte - si no és que vaig fumar un porro un dia essent molt jove -, doncs, com a bon i exemplar emprenedor made in USA, com sóc tan ric, em preocupa la gent de merda que és pobra. I penso: què puc fer per ajudar-los? I com sóc tan bona persona, treballadora, honrada i sense una màcula en el meu impecable currículum d’emprenedor social, doncs, crec que haig d’aconseguir els diners de tots els estats per tal d’ajudar la gent amb unes vacunes que són obres de misericòrdia, i així, esgarrant-ne uns quants, esterilitzant-ne unes quantes i emmalaltint-los a tots, em garanteixo que estaran protegits per la meva bondat i la col·laboració de l’estat en la meva desinteressada generositat en salvar vides humanes i fer-les dignes, esgarriades i estèrils, però dignes de la misèria.

I el psicòpata, després de donar-li el petó de bona nit a l’home que li fa de dona, s’estira i, amb els braços al clatell, contempla el sostre i hi veu nens sodomitzats, socarrimats per bombes, paraplègics per les seves vacunes, malalts i amb febre o amuntegats, morts de fam, i l’home clou els ulls, satisfet de la seva bondat, mentre al costat la dona ronca com un camioner begut.

Ara, com sigui que hi ha gent que vol salvar la humanitat de la plaga de psicòpates i de gossos obedients i han començat a fer manifestacions i manifestos, fins i tot han estat presentades denúncies de crims de Lesa Humanitat contra la colla de criminals dels governs i parlaments, doncs, resulta que el psicòpata i suposo que l’home que li fa de dona, acompanyant-lo amb un somrís que té la mateixa feminitat que un renec i escopinada de carnisser, han decidit que cal ‘comprar’ els ídols dels bens, i així, ara faran una campanya pro-vacuna que comptarà amb els herois de l’esport, de la pantalla, de la joventut, de la mitjana edat i de la vellesa, tots ells demostrant amb un somrís de pasta dentífrica que la vacuna és d’allò més, que ells se l’han posada i han trobat feina, tenen un cotxe vermell d’alta gamma, una dona espectacular que els estima pel que són i no pel patrimoni, que viuen en una casa com trenta vegades la de l’imbècil del teleespectador i que tot és tan bonic després de la vacuna, que fins i tot pensen a fer trampes i posar-se’n una altra. I la gent dirà, oh! No podrà dir més, tan gran serà l’emoció i el desconcert! La vacuna de la felicitat i no haver-me’n adonat!

En fi, que el psicòpata i el bomber que li fa de dona, invertiran una petita part dels diners que els han regalat tots els presidents del món, del robatori estatal sistemàtic dels ciutadans esclaus, i ompliran de somrisos heroics, esportius o cinematogràfics, tots ells emotius i emocionants, les pantalles de totes les televisions mundials, que no m’estranyarà de veure els noticiaris arrencar amb l’anunci del miracle de la vacuna, i tot seguit amb somrís de pasta dentífrica, el presentador o la presentadora et dirà, com sortit del fons del cor, que se l’ha posada i la seva vida ha canviat, que ha trobat feina, que té un cotxe vermell i un company de vida que ni demanat a un geni de llum d’oli, etcètera... aquí, qui no perd oli, se li esmuny el cervell per les orelles! I així anem fent.

Que aquest escrit serveixi perquè estigueu alerta i sapigueu que la vacuna obligatòria s’està trobant molts obstacles. El més evident és l’ABSOLUTA FUTILITAT d’una imbecil·litat com aquesta! Tanmateix, un psicòpata és un psicòpata fins que no deixa de ser; no psicòpata, sinó de ser. Potser hauríem de fer un pensament, que la manca de decisió sempre és un contratemps. Mentre et confinen, mentre destrossen la teva vida els criminals que et roben, t’enganyen, t’insulten i et ‘maten la llibertat’, mentre et qüestiones tantes coses que ara ja no entens... pregunta’t:

LA FALÇ ESMOLADA,

NO ÉS L’HORA DE FER-LA SERVIR?