LES ELECCIONS

 

La tirania catalana convoca eleccions. Fa gràcia, oi? En un país devastat psicològicament, políticament, econòmicament, socialment, culturalment, i amb la llibertat empresonada, la colla d’animalons de l’annex del zoològic – com fa uns anys hi van muntar en un annex una exposició de serps i altres animals verinosos – ha decidit que han de tornar a ‘combatre’ per aconseguir la seva part de la víctima, que han de tornar a batre’s ‘civilitzadament i democràtica’ davant d’una comuna electoral per a repartir-se el pastís.

La data per a l’evacuació popular i generalitzada d’excrecions és el 14 de febrer. Prepareu-vos, perquè si fins ara no ens han dit altra cosa que mentides, ara les elevaran a l’enèsima potència. Si els combats fossin reals, almenys; vull dir que si els veiessis els uns barallar-se físicament i armats amb els altres, almenys seria divertit. I dic això perquè és evident que no poden combatre dialècticament, ja que ni tan sols entenen què és la dialèctica. Ells, pobres ànimes desgraciades, es pensen que la dialèctica és el joc de la mentida. Els és impossible de sortir de la seva limitació intel·lectual que confon democràcia amb demagògia.

Ara començarà la vergonyosa escena de la cacera de vots. L’histrionisme, la grandiloqüència i l’exhibició de la més repugnant emotivitat, que tot s’hi val per aconseguir d’asseure el cul en els escons del parc entomològic. Ara tornaran les promeses buides i les lloances al sacrifici del poble. Ara tornaran a assenyalar l’altre com a culpable de la patètica situació que vivim. Ara tornaran a omplir les vostres orelles d’escombraries demagògiques. Ara tornaran a somriure i acostar-se a la gent, a fer les caricietes convencionals als nens, tots amb morrió però; sí, als mateixos nens que ofeguen, castren, anul·len i destrueixen en les escoles avui. Ara tornaran a dirigir-se a la gent gran, tots amb morrió, és clar, a fer referències a la saviesa de l’edat, al record de la seva lluita per les llibertats i pel país, sí, als mateixos vells que exterminen sense que els tremoli la mà, a consciència i seguint una estratègia molt ben ideada des de la Conselleria d’Eugenèsia, Iatrogènia i Eutanàsia, d’acord a les directrius dels amos del BIS, els amos del Femer Europeu i de l’O,M.S., la delegació especialitzada en el crim silenciós (Tot just avui llegeixo que el ‘Remdesivir’, la solució patrocinada per l’Organització Mafiosa de la Salut, resulta que provoca greus danys renals. Oh, quines coses, qui ho hauria de dir, oi? A l’OMS què hi treballen, metges o esbudelladors?). Ara tornaran a prometre-us que ara sí, que després de vuit anys de prendre-us el número, ara de veritat, de veritat veritable, ara afrontaran amb coratge i valor la reclamació històrica del país. Ara us tornaran a engalipar, com ho fan sempre, aquests venedors d’elixirs d’amor!

I després, quan acabeu de defecar dins l’urna, tornareu a veure les bestioles com mouen les antenes entre els escons, com es reparteixen les vísceres i com els mateixos que durant la campanya electoral es treien els ulls, es fan petons amb llengua i es grapegen com bonobos en plena excitació. Són així, aquesta subespècie d’humans, no s’hi pot fer més. I quan us hagin marejat amb la indecència que prostituirà el Palau i el de qui ho farà amb el que fou el Parlament de Catalunya, aleshores, tornaran a devorar incansablement els catalans, com han fet sempre i com ho faran sempre des del clavegueram de la partitocràcia.

Els partits són organitzacions criminals, com ja van sentenciar jutges ‘espanyols’ amb relació al cau mafiós de Génova. Perquè ho reconeguin jutges del país veí! és que ha de ser tan evident que negar-ho seria presentar-se a la resta del món com a idiota irreversible. I tots els altres partits són fets de la mateixa pasta. Què és un polític? És un delinqüent comú, una mena de banquer per aspecte i pel ‘modus operandi’ en el robatori que és la seva professió; i un arrencaqueixals, firaire o xarlatà, anomeneu-lo com millor us assembli. Aquests paràsits socials, que devoren l’hoste i no li aporten més que patologies i cap bé, han de ser extirpats de la societat, reclosos en petits tubs d’assaig o capses de vidre d’entomologia i aïllats per sempre, o llençats directament al foc que tot ho purifica. Penseu que el mal que poden fer mai no es pot preveure, tot depèn de la seva letalitat, i aquesta augmenta a mesura que viuen en l’hoste. Són els pitjors organismes creats en el món, i és d’imperiosa necessitat esborrar-los de la societat, perquè mentre en resti un, la societat estarà malalta, i malalta de veritat, no com ara amb la immensa mentida que els paràsits socials han inoculat en totes les cèl·lules i nacions per convertir-les en estèrils i esclaves. El fet de confiar en un polític, creure-li una sola paraula – ni que sigui ‘bon dia’, ‘bon vespre’ o ‘salut!’ -, esperar una acció intel·ligent del sac de fems i comptabilitat que clouen dins del crani, o abraçar les seves utopies de la distòpia, és senyal inequívoc d’imbecil·litat. Per això, si tens carnet d’algun clan mafiós, desfés-te’n, d’ell; digues-los què en penses del que són. No t’hi encaparris gaire tampoc, que no t’entendrien, que arriben on arriben; i no és qüestió de sobreescalfar-los que poden entrar fàcilment en catalèpsia. De fet, si us hi fixeu, n’hi ha, de polítics, que sembla que algú els ha cantat les quaranta i viuen com mig somnolents: parlen quan han de parlar, callen quan han de callar i tothora mantenen aquella expressió somrient o asèptica que tenen els babaus que no comprenen res. Són així aquests animalons. I farien gràcia i ens podrien despertar commiseració si no fossin animals sense escrúpols, consciència ni límits. Avui, sense haver de recercar en períodes històrics passats, el CRIM que perpetuen no els immuta. Fins i tot fan conferències, entrevistes i xerrades, rodes de premsa i manifestacions públiques quant als seus crims i resten després, amb el somrís babau o asèptic. I malgrat que la seva limitació com a éssers els impedeixi de ser conscients del que fan, tingueu present que nosaltres no ho hem d’oblidar. Aquests insectes semblen tots diferents, però tots són iguals. Són insectes? Són microorganismes patògens? Són llimacs repugnants que empastifen tot el que toquen, sigui quina sigui la seva dignitat? Són animals de zoològic que tenen estructures metàl·liques i cordes per fer gronxades i les coses pròpies de les mones? Són serpents verinoses o escorpins? Paneroles? Són tot el que vulgueu; el seu assortit és divers a més no poder. Tanmateix, tots ells són copròfags o menjadors de cadàvers i zombis, encara que no us ho sembli. Heu de burxar en els seus costums i vida, i aleshores tota l’escatologia brollarà com el brou que bull en una olla.

Ara us conviden a oferir-los la vostra excreció i la vostra ànima empestada. Negueu-los-les!

I per concloure, dirigit tant a la Doctora Mengele catalana com al Reichsführer-SS de la Generalitat de Catalunya. A Alemanya han mort tres nens per causa del morrió. N’hi ha que diuen que fins i tot ja en són cinc. Com tot el que diuen les notícies és mentida, no saps mai què creure. Tanmateix, sense dubte que hi ha hagut nens que han mort pel morrió, que ja es va documentar fa temps, en publicacions del mateix ‘règim NOM’, que a la Xina havien mort dos nens mentre feien exercicis a la classe de gimnàstica. Sense dubte, que n’hi ha hagut d’haver més. Crida l’atenció que les tres morts dels nens a Alemanya sigui tan immediata a la imposició del morrió, mentre que aquí que fa mesos que la tirania humilia amb el morrió de l’obediència, no n’hàgim tingut cap, de cas. Per això adverteixo: Sra. Alba Vergés i Sr. Josep Bargalló, només amb un nen mort pel morrió, vostès seran responsables d’ASSASSINAT EN PRIMER GRAU. Saben – o haurien de saber – què fan. I els esclareixo, ‘molt honorables persones’, que els assassinats en primer grau són gairebé sempre crims comesos per ‘estrangulament’ i ‘enverinament’ perquè impliquen una actitud deliberada en l’acte. I vostès dos, ‘honorabilíssimes persones’, estan enverinant i estrangulant els nostres nens i tota la gent. El temps els posarà davant d’un Tribunal, cada volta ho tinc més clar, i els ben juro que sentiré plaer de veure’ls pagant els seus crims. Són a temps d’aturar la massacre de vells i de nens que tenen pensada. No fer-ho és perseverança, protèrvia i pertinàcia.

Em costa escriure i no fer esment als grans criminals del govern. No em cansaré d’assenyalar-los, si no desisteixen en les conscients i premeditades accions criminals.

Reseu perquè cap nen sa mori ofegat pel vostre enverinament, reseu. I no se us acudeixi d’ocultar l’assassinat perquè el vostre crim aleshores encara s’agreujarà.

I al lector, recorda: només donant l’esquena a aquests paràsits que viuen del teu treball (t’han reduït l’IVA? t’han reduït el pagament d’impostos? t’han ajudat en les despeses o han respectat els teus beneficis en èpoques de crisi PROGRAMADA per ells?). Mengen del teu pa, insulten la intel·ligència i destrueixen el país, el futur i la seva gent. Encara els escoltaràs? Dels seus llavis només surten MENTIDES. No oblidis que tots són el mateix, tots juguen el mateix joc i entre ells es reparteixen els papers per a tenir-te absolutament enganyat.