RESPOSTA A L’ANTONI TRILLA

Antoni Trilla, cap de medecina preventiva de l’Hospital Clínic de Barcelona, ha ofès la intel·ligència altra vegada, ara en una entrevista per al tebeo ‘ElNacional.cat’. El titular de la notícia és: «Estaríem més a prop del descontrol que de recuperar el control». Digues que sí, Antoni! Sobretot fer confiança i transmetre tranquil·litat! La veritat és que no sé en quin tipus de fireta de mala mort es rifen els títols acadèmics i els càrrecs! N’he sentit a dir, de bestieses, en aquest bon home, a carretades! Ara feia uns dies, que com va passar també amb el setciències del Mitjà, havia desaparegut i no llepava càmera, micro ni sortia als papers higiènics a donar-nos consells de pare paternal i paternalista, d’aquells que et diuen bonament el que és bo per a tu, perquè si no, el teu pare paternal i paternalista, en fotrà una allisada que no sabràs ni com et dius, xato. Així, en aquest article que haurà fet contents els ‘caixerus’, el bo de l’Antoni ens explica que el virus «està pitjant l’accelerador», és a dir, que a més de provocar malalties, practica per fer-se pilot de fórmula-1, el que no faci aquest virus! Per això, perquè el virus va molt de pressa i és molt dolent, estem en un greu perill si no acatem les ordres sanitàries i del govern i fem bondat de la més bondadosa, perquè si no, ell serà el primer que demanarà el confinament per a salvar les vides que la Mengele voldria incloure a la llista dels seus beneficis. Tanta bondat i preocupació per tots nosaltres! Emociona, de veritat, emociona. Tanmateix, quan un hom es preocupa per veure les terribles velocitats de l’acceleració de la que ja podem considerar la ‘mare de totes les pandèmies’, resulta que o el bon home ha fet l’entrevista després d’una nit inconfessable o té problemes seriosos de reg sanguini.

Vegem els números oficials, publicats pels ‘caixerus’ del tebeo:

6073 nous contagis. 150 defuncions (21 a Catalunya). Índex de risc del 713,37, i ahir era de 635,71.

150 defuncions són les defuncions normals, estadísticament parlant, i cal tenir molt present que no es fan autòpsies per prohibició governamental (per la qual cosa no se sap la causa de la mort), i que els morts amb Covid són declarats morts per Covid, encara que tinguin més de 80 anys i trenta patologies diferents. Si els nostres sanitaris són així d’escrupolosos amb tot, us aconsello de no caure mai a les seves mans. Quant a les morts, res que sigui digne de ser destacat per anòmal o insòlit.

Si parlem de l’índex de risc, em pixo. D’on s’han tret aquesta sortida de bomber? No tenen altres coses a fer? Inventar-se un mètode matemàtic per a calcular l’índex de risc de rebrot és veritablement estar molt defectuós. Suposo que els poses davant d’un ordinador que fa càlculs i dibuixa gràfics a la pantalla i els nens resten bocabadats i admirats de tot plegat, de la màquina, de la vida, del sars-cov-2, del var i de la Verge de Montserrat. Només espero que no hagin consultat el paraplègic cerebral del Imperial College, només ens faltaria això! Ja tenim prou verros aquí! Tot això sembla un acudit de desqueferats. De tota manera, el que més gràcia em fa, és la precisió en la ximpleria. De 635,71 hem passat a 713,37! Ningú no sap de què parlen, ni els que inventen els números, però tothom s’acolloneix i quan va al forn de pa diu a la dependenta: «Mira noia, 713! Gairebé 80 punts més que ahir». I la noia respon: «Què m’explicarà! El meu marit ja em va dir que per damunt de 500 tot era terrorífic». «No sé on anirem a parar. Aquest virus malèvol que ens sotja assassí a cada cantonada, què dic a cada cantonada!, sota el coixí, al dedins de les aixetes, de l’aixella del veí, en l’aerosol expel·lit per un asimptomàtic terrorista o en una miserable moneda. Ai! Quina desgràcia... Una de quart». «Sí, senyor X. (mantindrem l’anonimat) Tot és decebedor, la ETA dels virus, els pallassos de la independència...». «No tregui aquest tema que em sulfuro! Deixem-ho amb el punyeter virus que ens matarà tots.» «En això també té raó. Si perdrem la vida quan l’índex de ric de rebrot pugi a 800, que m’ho diu el meu marit: Mira que quan arribi a 800!, per què hem de preocupar-nos per una colla de traïdors penques i penjapancartes que no ens duran enlloc». I així passa la vida en el camp de concentració de Catalunya, tots pendents dels punts i els decimals.

I he deixat per al final l’horripilant nombre de nous contagiats: 6073 homes sentenciats per la infàmia del virus; gent contaminada, execrable, pàries. Tanmateix, estimadíssim Antonio, el percentatge d’infectats respecte a la població total del presidi de Catalunya és el terrorífic percentatge del 0,0809%, o sigui, 8 de cada deu mil. 809 de cada milió. Tota una catàstrofe, més si sabem que el 80% són asimptomàtics, que del 20% restant un 15% desenvolupa la malaltia sense adonar-se’n o molt poc, un 5% té símptomes i un 2% pot haver de ser hospitalitzat, essent la taxa de mortaldat dels hospitalitzats, si no recordo malament, un 20%. És a dir, ahir amb l’extraordinària feinada de caçar virus criminals dins dels cossos humans, uns quinze poden ser hospitalitzats i 2 poden morir (recordem, gent de més de 80 anys i amb patologies prèvies). Com podem veure, és per estar preocupats, no preocupats, preocupadíssims!... Què els donen? Van drogats, aquests homes? Perquè se suposa que saben de què parlen. No és un afeccionat a la numismàtica, és cap de medecina preventiva. Si hi hagués una pandèmia de veritat, l’home es mor només de l’ensurt de sentir la notícia, de l’horror que sentiria. Antonio, pregunta a la Mengele com s’ho fa, i aleshores potser ho entendràs tot.

A més de totes les insanes insensateses d’aquests presumptes metges, cal remarcar un fet que crida l’atenció. Per què tots els ‘experts’ només recomanen repressió i confinament, i són incapaços de fer medecina preventiva? No en saben? No saben que el passeig diari, prendre el sol, no tenir por, menjar bé, dormir bé, respirar bé, mantenir relacions i afectes, és salut? No ho sap el cap de l’Hospital Clínic de medecina preventiva? Millor cagar-se al damunt de por, menjar malament, no poder dormir de preocupacions, respirar el teu anhidríc carbònic tot el dia, no activar la vitamina D, romandre reclòs i sedentari? I a l’Antoni, el tebeo li diu metge. Mata-sans potser, metge ja us dic jo que no.

Per abandonar aquest homenet, sabíeu que l’Hospital Clínic ha estat reconegut – per vés a saber qui – com el millor hospital del país? Aquest deu ser el resultat de la negociació.

Mentrestant, la Vergés baveja amb el toc de queda. Mesura sanitària entre les mesures sanitàries! Es desfà com un gelat, en dir la paraula màgica. Recomana la seva neurona letal, que l’horari d’empresonament de la població reclosa en aïllament de cel·la, sigui de les deu del vespre a les sis del matí, un total de vuit hores, un terç del dia. Ja no entro a considerar si el virus ha enviat una amenaça en un comunicat que la seva activitat, a més a més de l’acceleració que ha conegut l’Antoni, serà mortal de necessitat a les hores intempestives de la nit. No hi vull entrar. Només vull recordar què fa aquesta criminal. Imaginem per un moment que la pena per segrest és d’un mes, aquesta criminal hauria de pagar per això, sense comptar la mortaldat hospitalària i la de mig i llarg termini, per les sàdiques imposicions sanitàries contra la salut; només amb un mes de presó per cada segrest, si som 7,5 milions, són 625 mil anys de presó. A quina desraó hauríem d’atendre per a no resoldre el problema immediatament? I parlo només del segrest que proposa i encara no ha complert, que espereu a veure-la en plena activitat. Us esglaiareu.

Suposo que la unineuronal no hi pot fer més, estaria escanyant el seu gos i no s’adonaria del que fa, i també suposo que l’Antonio resta tan meravellat de les gràfiques que li presenten, que si 0,37 amunt, que si 0,17 avall. I l’home observa els pics de la gràfica, i se sent important. Què voleu! Al seu hospital l’han ‘condecorat’ amb la medalla d’or dels hospitals espanyols, entre les gràfiques i les medalles, l’home no hi cap de felicitat per l’alegria immensa d’aquesta immensa mentida que el fa ric per mentir sense pudor ni vergonya.

Això són els nostres cervells conductors, que s’alimenten de carn humana i desen els escrúpols rere la màscara o darrere d’un somrís. Són així aquesta gent, no n’espereu més.

ÚLTIMA HORA:

El Pedo Sánchez, després de reunir-se amb el fill de Satanàs, ha decretat l’estat d’alarma fins al mes de maig. L’excrement obeeix ordres. Ara començaran les desaparicions misterioses de dissidents. La cacera ha començat i el NOM ja té data de fundació: Maig 2021. O ens traiem les màscares i comencem de fer JUSTÍCIA, o la mort serà el millor que podrem desitjar.

L’execrable mata-sans del Col·legi de Genocides, Jaume Padrós continua servint els criminals i avui ha manifestat, per tranquil·litzar-nos i col·laborar en la normalització: «Ens hem de preparar, les pròximes quatre setmanes seran molt dures». L’únic avantatge que tenim els ‘presos’ és que sabem els noms de tots el assassins. O comencem a moure’ns o els camps de concentració d’extermini, de control i de reeducació seran enlairats en quatre dies.

ELLS SÓN ELS VOSTRES ASSASSINS,

DEFENSA PRÒPIA !!!