ESTEM EN GUERRA

 

Els pobles, la gent de tots els països del món està en guerra. L’enemic: sobretot, la classe política en qualitat de traïdors, però també els periodistes oficials, la medecina al servei del règim criminal i de la iatrogènia deliberada, i finalment, l’abjecta classe judicial i els no menys menyspreables cossos de seguretat. Certament l’enemic és poderós, però de gent, en som deu per cada un d’ells. No ho oblidem!

Saber on rauen els enemics és fàcil: als palaus governamentals, als palaus de justícia, als hospitals, a les casernes i a les redaccions de premsa. Aquests són els caus de les bèsties. Fins que no ens adonem que NOMÉS LA DESOBEDIÈNCIA GENERALITZADA ens salvarà, la guerra la tenim perduda. Com passa en totes les guerres, la lluita és a mort, i són ells (polítics, jutges, policies, periodistes i mata-sans, sense oblidar els llepaculs dels experts científics) que volen acabar amb la nostra vida per imposar-nos la que els seus amos han decidit. Ells són els pitjors enemics que ha tingut mai el poble. Cal l’extermini TOTAL I ABSOLUT. Ells saben perfectament què estan fent, per què ho fan i com ho han de fer: De la Gran Sacerdotisa von der Leyden i la porquera del Parlament europeu, a tots els governs nacionals, regionals o autonòmics i locals. Tot aquell que col·labora en el crim CONTRA LA HUMANITAT és còmplice, i com el delicte és de lesa humanitat no hi pot haver, ni hi ha d’haver, commiseració ni perdó. El resultat final del conflicte tots sabem quin ha de ser: o imposen el NOU ORDRE MUNDIAL JUEU o els exterminem, fins a l’últim vestigi d’aquesta raça de monstres i dels seus sequaços. Cap ni un no ha d’escapar, si volem l’oportunitat de viure d’una punyetera vegada amb dignitat. I vull manifestar expressament que quan faig servir la paraula ‘jueu’ no em refereixo a aquells homes i dones de raça jueva, que són jueus com haurien estat indis o xinesos, si haguessin nascut en aquestes civilitzacions. Quan faig ús de ‘jueu’, em refereixo a la diabòlica expressió de la maldat que representen els asquenazites, l’escòria de la societat, criminals sanguinaris insaciables, o sigui: la banca, l’enginyeria farmacèutica per a l’extermini, Hollywood, el Femer Europeu al servei del BIS i, com no podia ser d’una altra manera, la Gran Bagassa Vaticana, el niu de les serps jesuïtes al servei de l’àngel caigut. No ignorem què fan els jueus sionistes amb els palestins. Hem de lamentar l’extermini nazi de jueus i no hem de criticar l’extermini jueu dels palestins? Agradi o no agradi, el jueu és el racisme i el supremacisme fet home; només s’han de llegir els seus textos sagrats per adonar-se que el seu Déu és l’enemic de tota la Humanitat. Podeu concebre un Déu amb un poble elegit? Serà un Déu bondadós o un criminal sàdic, aquest Déu? Doncs, el Déu jueu és aquest assassí de gentils, i els qui el serveixen són per això enemics de la Humanitat. Només cal llegir els seus textos sagrats per adonar-nos de qui són. Només cal investigar en la història per descobrir que darrere de qualsevol massacre, sempre hi ha el nas d’un repugnant asquenazita, sempre. No em creieu? Investigueu-ho.

Us contaré una anècdota personal. Essent jo jove, sensibilitzat per l’holocaust i amb les ànsies, pròpies de la joventut d’abans, de somiar un món millor, demostrava la meva solidaritat amb les ‘causes perdudes’ i exposava tothora els meus desitjos de pau per a fer un món més digne i millor. Vaig ser objector de consciència, de la segona fornada; s’ha de matisar, perquè els valents foren els primers objectors. M’oposava a l’Estat per animadversió connatural. I havia pres com a símbol de tot plegat, la creu de David. Aquella creu de David, era una creu d’argent, i la duia penjada del coll i em sentia orgullós d’exhibir-la, en part com a provocació, en part com a manifestació de la solidaritat amb les causes dels vençuts i humiliats. El cas és que un bon dia passejant pel carrer, un bon home – que tindria la meva edat actual – en veure’m la creu, em va deturar. L’home no feia l’aspecte de ser un nazi, ni molt menys, si no que demostrà ser un home educat i agradable, que amb molta cortesia es va dirigir a mi. Em va preguntar per què duia aquella creu damunt del pit. Lògicament, i del tot orgullós, vaig començar a exposar-li les ximpleries que m’havien explicat i quant a la fe que havia adquirit amb relació a la causa jueva i sionista. L’home, que no devia estar de bones per a escoltar imbecil·litats d’un jove il·lusionat però del tot idiota encara, només em va dir: «Amaga la creu dins de la camisa. No et vulguis crear problemes. Tanmateix, informa’t, informa-te’n, de què són els jueus i què signifiquen». Després m’estrenyé la mà en salutació de comiat i se n’anà.

Aquesta aparició fou la llum que em féu veure TOTA LA HIPÒCRITA MENTIDA QUANT ALS JUEUS. És fàcil, tot consisteix a cercar bona informació sobre aquest poble, que és l’ÚNIC poble del món que ha estat perseguit arreu, i en alguns casos amb veritable acarnissament, un acarnissament que, com sempre passa, acaben pagant justos per pecadors. Tanmateix, Babilònia, Egipte, els visigots, França, Anglaterra, els austríacs, Parma, Milà, Portugal, Castella, Aragó, Navarra, Provença, Baviera, Tunísia, Nàpols, Gènova, els Estats Vaticans, Rússia... fins l’Alemanya nazi, tots, els expulsaren. És possible que a un poble format per tan bona gent, tothom els odiï? Espanyols, francesos, alemanys, italians, russos, àrabs, etcètera... tots som pitjors que la ‘tribu elegida de Déu’? No hi ha un sol poble en el món que hagi acumulat tant d’odi envers els altres, com ells! No hi tindran alguna cosa a veure ells mateixos en l’odi que desperten en els pobles que els soplugen? No fem cas omís de les seves sagrades escriptures, que diuen que ‘ells’ poden practicar la usura amb els gentils (per als jueus, l’escòria humana no jueva, o sigui, animals) mentre que entre ells és una pràctica prohibida. En el Deuteronomi, crec que és, hi ha el manament d’escampar-se per arreu del món i practicar la usura, perquè d’aquesta manera el país i els regnes passaran a dependre d’ells. Són textos sagrats, no me’ls invento jo. I si repassem la història fins als nostres dies, ens adonarem que certament el problema amb els jueus sempre ha estat el sotmetiment dels pobles que els han acollit a la tirania de la seva impagable usura. I avui què tenim? Quin és el poble que ‘inventa’ la banca? Què són els grans banquers del món? És casualitat que l’accepció 3 dels DIEC defineixi jueu com ‘usurer, persona que no mira sinó el guany, dit abusivament’? Hi ha més expressions populars – no oficials o acadèmiques – que relacionen els jueus amb gent a qui un hom no es pot confiar: fals, àvar, sectari, mentider, lladre, maquiavèl·lic, això significa en català: «És un jueu». I com he escrit moltes vegades, els tòpics són tòpics perquè són pures evidències, i no, com ens volen fer creure, perquè són tergiversacions interessades i de menysteniment. Un francès és xovinista, un alemany, cap quadrat; un català, pesseter; un anglès, flegmàtic; un belga, ximple (per als francesos); un castellà, primari (per als catalans); un ‘moro’, de poca confiança (entre cristians)... i un jueu, fals, usurer, enganyador per a tothom. La prova irrefutable que justifica això, és que no hi ha un poble més racista en el món que els jueus. Qui no ho veu és perquè és cec, o perquè no hi vol veure, que és pitjor.

A Catalunya tenim una escriptora que ha assolit importants èxits comercials, presència mediàtica, ‘rellevància’ intel·lectual i una certa influència política, i és una acèrrima defensora del pobre i malaurat poble jueu. Hi tindrà alguna cosa a veure, la devoció judaica, amb l’èxit personal? Mai no li sentireu dir una sola paraula de crítica al genocidi israelià sobre Palestina; mai, ni una sola paraula. Tots sabeu qui és, oi?

Hitler va penjar aquest cartell pertot Alemanya:

Das Judentum

ist das Volk mit der geringsten

eigenschöpferischen

Befähigung.

Der Jude ist der Dämon

der Völkerzersetzung

das Symbol der

dauernden Zerstörung

der Völker.

Der Jude hat noch keine Kultur

gegründet

aber hunderfe

vernichtet.

El poble jueu/és el poble amb la més petita/capacitat creativa./El jueu és l'esperit del mal/que anorrea pobles/el símbol de la/destrucció constant/dels pobles./El jueu no ha fundat mai/cap cultura/però n'ha anihilat/centenars.

Llevat que el concepte ‘capacitat creativa’ dels alemanys és infinitament més subtil i profund que el pragmatisme intel·ligentíssim dels jueus - per la qual cosa el Dictador alemany no l’encerta -, tota la resta és la descripció perfecta del poble ‘elegit’.

Heu pensat alguna vegada que l’ascens del nazisme fou impulsat per una crisi brutal del marc i pel fet que els alemanys vivien en la misèria i sense possibilitat de sortir del deute de guerra de la primera guerra mundial? Recordeu què feien els nazis quan detenien els jueus? No els requisaven les riqueses? No us resulta xocant que mentre els alemanys a Alemanya malvivien, els estrangers emparats a Alemanya, jueus-alemanys, reservessin la seva riquesa davant d’una necessitat imperiosa per ‘al seu poble’? O és que potser només podien prestar amb interès? No hauria estat lògic que els alemanys (jueus) compartissin la penúria del poble alemany? Els jueus són paràsits de l’hoste, per això, els alemanys que fugiren als Estats Units es feren americans, com s’haurien fet suecs o francesos si haguessin anat a Suècia o França, la seva pàtria són els diners del món!

És interessant i oportú de pensar-hi. I escric això en homenatge a Julian Assange, que suposo que encara deu estar pres, perquè CAP periodista el recorda. I ho escric perquè Julian Assange és pres i amb una amenaça de ser deportat als EUA, de ben segur que per a ser-hi executat, perquè va descobrir milers de documents que certifiquen els crims de les Administracions americanes en les guerres i en la corrupció interna, o sigui, descobria els entramats del ‘deep state’, allò que dirigeixen el Council on Foreing Relations, sobretot, amb la Reserva Federal i la Comissió Trilateral, i que escampa tota la seva putrescència dels serveis secrets, de seguretat i les forces armades fins a l’Administració americana. A EUA mana la FED i la política la fa el CFR. Investigueu de quina raça són els seus destacadíssims i filantròpics defensors de la ‘democràcia universal’.

Julian Assange no seria on és sense els asquenazites. De bona lògica, un govern democràtic i liberal, i val a dir que els EUA n’és l’emblema i paradigma, hauria pres mesures contra els culpables dels incomptables crims de guerra, negocis fraudulents, tràfic de persones, drogues i armes, pedofília, etcètera, però no és el govern dels EUA a qui atacaven els descobriments de Julian, sinó al ‘deep state’, i això, els criminals sense pàtria però amb raça, no li ho han tolerat. L’atac d’Assange és contra els qui mouen els fils de tota la corrupció de la gran Corporació Americana dels jueus, i això, amics, és com tractar d’atacar directament el mateix Llucifer!

Que aquest ditirambe anti-asquenazita serveixi d’homenatge a Julian Assange, perquè no oblidem que L’HOME QUE DEMOSTRA LA VERITAT és empresonat, mentre que els assassins i criminals de tot tipus que els documents acusen sense possibilitat de dubte, el reclamen per a matar-lo. Aquesta és la lluita que vivim avui: la veritat contra la immensa mentida. Dit d’una altra manera: La llibertat contra els jueus asquenazites i sionistes (sense oblidar els seus grans socis gentils com Ford o Rockefeller, destacats criminals universals; que... el seu Déu els cria i ells s’ajunten).