Fa molt de temps que no llegeixo premsa judaica, o sigui, premsa; però - com em sembla que ja vaig escriure -, n’hi ha tres que, mira, per matar una estona, els dono un cop d’ull, són: Vilaweb, el Tebeo de «La Caixa», que es presenta en públic amb la sarcàstica capçalera de ElNacional.cat, i finalment Elmón.cat, i amb ‘això’ ja estic prou desinformat per cercar informació, almenys més seriosa i desinteressada, a la xarxa. Del Vilaweb què us diré, la seva informació, això sí, és constant: La tenim a tocar! Que el Tribunal Suprem A o B o C, la tenim a tocar; que el Femer Europeu A o B o C, la tenim a tocar; que els traïdors de Catalunya es reuneixen a l’urinari de sant Jaume, a l’urinari del zoo o al restaurant del Cercle d’Economia (si en té), doncs, la tenim a tocar, per més que després de deu anys amb la mateixa cantarella es faci tan pesat com increïble, però tant la direcció del diari com els soferts lectors, perseveren i es conjuren per assolir el que mai no assoliran, tot i saber-ho. Però, és clar, qui no passa el temps amb qualsevol bagatel·la! Quant a ElNacional.cat, aquí la inventiva dels capos mafiosos és espectacular. Apart de tot el seguit de mentides que s’hi escriuen cada dia, hi ha la impressionant secció de «’El Caso’ segons La Caixa», que és per veure’l. Que si mata la sogra amb un tornavís llençat amb un arc de precisió olímpic des del terrat de la filla, que si entra de nit a casa de la víctima i se l’enduu, i a casa la filla, mentre la innocent criatura dorm, la trosseja i l’emmagatzema al congelador, i després tot veient una pel·lícula de terror, se la cruspeix sense salsa, ‘sense salsa!’, es remarca en la notícia... i com riuen els capos de la màfia dels seus acudits! I ara, suposo que amb la col·laboració del lladre de Bankia, entre els quatre, dissenyen mentides macabres per a distreure els malalts que llegeixen el tebeo. Que si un neozelandès s’ha menjat un musclo amb la ràbia i té una urticària que ni la Covid, que si mata a cops de destral tres gossos i després els envia a un restaurant xinès, per fer una broma; i notícies instructives d’aquest caire. Tanmateix, si hi ha alguna cosa que no es pot menystenir durant la lectura d’aquest pamflet còmic dirigit per un pallasso, si hi alguna cosa que en l’espectacle de circ que comanden els mosqueters (que en són tres, però en són quatre) tot posant-se anuncis i propaganda pròpia amb la disfressa de grans notícies filantròpiques de l’organització del crim, sí, però, on volia anar, que m’extravio, si hi ha alguna cosa que no es pot menystenir és a la Mozart i Beethoven junts, potser amb alguna cosa de Bach i Pergolesi, a la ‘gènia’ dels genis de la història de la música, una noia independent, professional com un futbolista, i que cada dia, de cada dia, ens il·lustra amb les ínclites creacions artístiques: avui s’ha fet una foto de les ungles dels peus, avui la podem veure fent ‘morritos’ a tots els fans de la música clàssica, avui s’ha posat una faldilla que és disseny d’una amiga seva dels quart tercera, avui s’ha fet una amanida de raves i préssecs que és l’enveja del Ferran Adrià (un altre eximi geni de la història universal), i així el pallasso i els mafiosos passen els dies amb el seu tebeo, això sí, els mafiosos sense oblidar-se de la seva activitat; que robar, no hi ha un sol dia que no ho facin. En fi, que si d’alguna manera s’ha de fer entendre als pobres incauts que són duts a l’escola què no és un diari, se’ls ha de mostrar qualsevol exemplar d’aquest assortit d’insensateses... Però jo volia parlar de ElMon.cat!
Som-hi. D’aquest fulletó de mentides, el que s’ha de destacar, és que els lectors hi poden enviar els seus comentaris. Generalment, pels comentaris es pot saber què és allò que els els permet, sigui un diari o un canal de la plataforma que sigui, perquè depèn de qui i com hi escriu, et pots fer una idea del bestiar de la gàbia (i escric bestiar, amb simpatia, sense el més lleuger deix d’ofensa). El cas és que, com sigui que permeten els comentaris, més d’una vegada els he remès la meva consideració quant a la mentida que publicaven; que és el que publiquen sempre. No cal que digui que quan m’he afegit al bestiar de la gàbia (sense sentit pejoratiu) he sospesat molt què hi escrivia i com ho escrivia, sense oblidar mai de posar-hi les referències i citar els enllaços on el lector pot comprovar les meves afirmacions. Això ho he fet des de fa temps. Progressivament amb més text i amb més raons. El cas és que alguna vegada el meu comentari havia estat censurat, un fet que així que ho comprovava, els ho comunicava; no perquè no ho sabessin, sinó perquè els lectors se n’adonessin. No cal que digui que si hi escric és per a rebatre amb documents i dades les seves falsedats o l’omissió intencionada de notícies relacionades amb l’article en concret. Amb el temps, i a mesura que els meus escrits són més llargs i sobradament justificats per la relació de documents, publicacions i estudis que hi aporto, el resultat ha estat que uns minuts – com a molt unes hores després del comentari – la notícia desapareix. Els amos, que són nassos, no ho oblidem, que són els mateixos que dirigeixen el genocidi i els papers higiènics de la propaganda; doncs, la canvien per una altra. Al capdavall, l’objectiu és perseverar en la immensa mentida, i així, si la mentida que diuen és rebatuda i demostrada com una tergiversació intencionada i lamentable, la treuen i en posen una altra, de mentida, vejam qui es cansa més aviat, si ells a mentir o jo a aixafar-los la guitarra. Tot i així, si puc, m’agrada destrossar-los i advertir-los del crim contra la humanitat que estan consentint i en el qual col·laboren activament. Canvien la notícia per una altra mentida amb el mateix ‘objectiu’, i com sigui que no em passo el dia llegint tebeos, doncs, la meva denúncia passa a l’oblit amb la mentida de la notícia. Perquè, jo em pregunto, com és que cap d’aquests galliners amb els pals plens de guano, no publica una notícia important i oficial, com és el nombre de morts i afectats per l’enverinament massiu, que publiquen els centres de control mèdic europeus o l’americà? I val a dir, que a més a més, un nombre de denúncies reduït; perquè no tots els efectes secundaris i morts es comuniquen a la base de dades. Però, tot i així, després d’un any i mig d’IMMENSA MENTIDA, no han publicat cap dels seguiments d’aquestes institucions estadístiques de control. Potser perquè el nombre de morts des del començ de les vacunes (3 mesos enrere) és de més de 13000 morts i ‘in crescendo’, com més d’un milió i mig d’efectes secundaris a destacar, també ‘in crescendo’? Però ElMón.cat, el ‘Jalatenimatocar-web’ i ‘El tebeo de la Caixa’, que són els que em miro, no n’han dit ni una sola paraula; això no obstant, NO PERDEN UNA LÍNIA PER ENCORATJAR LA GENT A LA VACUNACIÓ, que és un enverinament, i que a més a més, és un enverinament en fase d’experimentació, per la qual cosa crec, que depèn de com, a la quarta fase ja hi posaran arsènic directament. I si, al cap i a la fi, la gent fa un any que només es moria de Covid, i des que hi ha vacuna, la gent es mor immediatament després de la vaccinació de les malalties de tota la vida, i la gent s’ho empassa que és per no creure-s’ho, doncs a la quarta fase jo, de ser un nas i tenir ganes de riure, hi afegia arsènic o cicuta, o alguna cosa d’aquestes, fins i tot LSD ‘en vena’, i a riure, i després que els pamflets no diguin res o diguin que la gent es mor de parades cardíaques, molt probablement per efecte de la nova mutació del virus, que deixa sense efecte la vacuna que no és vacuna i que per això la gent se n’haurà de posar una altra, de vacuna que no és vacuna, però tot plegat, com si ho fos, i així anar fent i criant pèl, sota l’acompanyament de fons de les rialles cíniques del nassos.
I concloc amb una notícia que m’ha agradat tant com m’ha sorprès. Cristiano Ronaldo, que jo no considero pas a l’altura de Kant ni de Leibniz, que consti, ha tingut dues ‘enrabiades’ de les seves que m’han agradat força, perquè que un ‘home del sistema’ que és el que és, perquè el sistema l’ha fet, n’estigui del sistema fins a dalt de tot, ja diu molt de fins a on pot arribar la roïnesa de l’escòria que dirigeix el món. Així, el Cristiano, l’altre dia en una roda de premsa, d’aquestes ridícules del futbol, en les quals al costat dels micros, o tapant-los, s’hi llueixen les fotudes marques patrocinadores - un fet d’una indigència mental ‘cum laude’ -, doncs, com es veu que els criminals de Coca-Cola li estan fent la guitza (segons crec, ‘ell’ és propietat d’aquests traficants d’homes), el Cristiano les tragué del davant dels micros com si fossin merda hagués fet, i mostrà una ampolla d’aigua amb cara de pocs amics. Puc imaginar-me les rates de la Coca-Cola! I es veu que després en una d’aquestes fotografies corals – com li agrada a la gent de fer-se fotografies!, i ja no sé si són corals o de reunions d’anormals -, es veu tota una colla d’esclaus, ben ensinistrats amb el morrió i la mirada de submissió que tant agrada als amos, mentre que el Cristiano (Súpercristiano) posa sense morrió, com un home. Bravo, Cristiano! Tanmateix, vés amb compte! Si al Cobi Bryant, o com es digués, li estavellaren l’helicòpter, i ja ho havien anunciat en uns dibuixos animats temps abans, vés amb compte, que els jueus són fanàtics dels accidents de cotxe, d’avió, de vaixell, de qualsevol cosa, i si els has ridiculitzat, no et pensis que t’ho perdonaran. Et demanaran que et retractis i llepis una ampolla de Coca-Cola en públic com si fos una altra cosa; si acceptes, els jueus estaran contents de l’esclau retornat al tancat, però si no, vés amb compte. Els avions que s’estavellen o desapareixen, l’enfonsament del Titanic i tants altres accidents de circulació, no han fet riure fins al desmai les rates dels nassos! Cristiano, des d’aquestes pàgines mig secretes, rep el meu reconeixement, que tot i sabent que ho fas per orgull i megalomania, no treu que hagis humiliat públicament una corporació del crim molt poderosa.
Per si el lector no sap de què parlo, que no sé si els lavabos informatius de la televisió ho hauran posat:
P.S. Cada dia surten nous estudis mèdics i científics que demostren la perillositat i la intenció de tot plegat. Sense prendre les precaucions que tenen l’obligació de prendre, els governs s’han posat a disposició dels genocides, per tant, essent-ne còmplices:
INEFICÀCIA DELS VERINS.
EXISTÈNCIA DE MEDICAMENTS ‘CONVENCIONALS’.
EFECTES NOCIUS EN ELS NADONS I FETUS.
MANIPULACIÓ DE DADES OFICIALS.
LA PERILLOSITAT DEL RNA-m.
CONFLICTE D’INTERESSOS DELS PROPAGANDISTES.
LA BAJANADA DELS PCR DEL TARAT DROSTEN.
PERILL DELS VACCINS PER ALS NENS (Dr. Bhakdi...)
PER NO PARLAR DEL RISC IGNORAT
DELS EFECTES SECUNDARIS A MITJÀ I LLARG TERMINI.
No oblideu cap polític, cap metge, cap científic, cap periodista, cap policia, cap director d’escola ni rector d’universitat. TOTS SÓN CÒMPLICES, perquè o són còmplices, o la seva summa estultícia és impossible que els hagi fet guanyar la plaça que ocupen. PER COL·LABORADORS O PER IDIOTES, tant se val el motiu, però ni un culpable sense el càstig just!
QUI NO ÉS RESPONSABLE DE LA SEVA LLIBERTAT
NO TÉ DRET A LA LLIBERTAT,
LA PLENA CONSCIÈNCIA EN L’EXECUCIÓ
D’UN CRIM DE LESA HUMANITAT,
EXIMEIX LA JUSTÍCIA
DEL RESPECTE SAGRAT PER LA VIDA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada