Aprenguem els nombres amb imatges:
UN (1) subnormal.
https://www.vilaweb.cat/noticies/moncloa-tergiversa-informe-comite-drets-humans-persecucio-proces/
Val a dir que el nombre u té gènere, i així, aquí https://elmon.cat/societat/la-reduccio-de-la-pressio-hospitalaria-es-fa-mes-lenta-262833/ hem de dir: UNA subnormal.
DOS (2) subnormals.
https://www.vilaweb.cat/noticies/aragones-sanchez-conversa-telefonica-reuni-moncloa/
Val a dir que el nombre dos té gènere, i així, si fossin la Colau i la Celaá, també tindríem subnormals, però ara: ‘DUES’.
I en aquest cas https://www.vilaweb.cat/noticies/guanya-carlos-mazon-torna-el-zaplanisme-al-pp/ teniu DOS subnormals menjant xurros amb xocolata. El masculí sempre és el genèric, no per masclisme, com us deu dir el tarat que us dóna classes d’educació transsexual, sinó perquè la gramàtica és així. Com no és feminista la gramàtica quan les ciències són totes femenines. De tota manera, no intenteu d’explicar això al depravat d’Educació Sexual perquè o li cauen els ouets a terra o la silicona dels pitets, o ambdues coses alhora, que avui ja no se sap. I perquè vegeu que no us dic cap mentida: https://www.elnacional.cat/ca/cultura/artistes-persones-no-binaries-genere-musica-bonitx_616241_102.html.
Però, senyor professor, això és un o una artista?
No. Això és un person o una persona amb problems o problemes molt seriosos i moltes serioses psicològics i psicològiques. No és ni un artist ni una artista, és un o una fantasma.
Per què és tan complicada la gramàtica, senyor professor?
La gramàtica és complexa, per això els deficients no la poden entendre.
I les deficientes, tampoc?
Exacte o exacta, si ho vols així.
Senyor professor, jo crec que acabarem tots tocats de l’ala.
No ho saps prou!... Però, continuem.
TRES (3) subnormals.
https://t.me/elinvestigador_org/3294
Un, en primer pla, i dos més darrere. El tres no té gènere. O sigui, si apleguem Macron, Merkel i Johnson, o la Georgieva, la Lagarde i la Leyden què tenim?
Primer, tres subnormals! Després, tres bruixes!
Molt bé!
Senyor professor, però el Macron no és com un artist o una artista binària?
El Macron és un tarat, tant, que no pot ser considerat un exemplar de la nostra espècie.
I aleshores què és, senyor professor?
Una titella i un paràsit.
Com el primer dels subnormals?
Exacte o exacta, com vulgueu.
I el QUATRE (4).
Quatre són els genets de l’apocalipsi.
No són genetes?
No, són genets, encara que siguin la pau, la pesta, la guerra i la mort. Tanmateix, això no ho expliqueu a cap artista no binari que, com al trans de la l’educació sexual, li cauran els ouets a terra o se li desinflarà la silicona dels pits, o ambdues coses alhora, si no li pugen els ous al pit i els pits li baixen als ous, en un desordre fisiològic provocat per l’autopercepció.
Què és l’autopercepció, senyor professor?
Avui expliquem els nombres de l’1 al 4. Un altre dia us explicaré què és ser idiota, imbècil i l’esquizofrènia dels narcisos.
Hòstia, que bé que sona: esquizofrènia dels narcisos!
Nen, aquesta llengua!
O llenguo.
I tots riuen, i s’acaba la classe per avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada