PALEONTOLOGIA O ANTROPOLOGIA

Vés a saber! M’ha cridat l’atenció de veure que amb la pandèmia d’idiòcia absoluta i irreversible que pateix la humanitat, estiguin sortint ancestres dessota les pedres, mai millor dit: «Es un no parar, oiga. Levantas una piedra y ancestro al canto».

Vegeu aquesta curiosa notícia, ja que ens parla d’un extraordinari descobriment, però es veu que els descobridors són així com tímids. https://monplaneta.cat/ciencia/el-descobriment-de-lhome-drac-una-nova-especie-dhuma-sorpren-la-comunitat-cientifica-31127/. Us hi heu fixat: «... una nova espècie sorprèn ‘la comunitat científica’»; «Els ‘descobridors’ afirmen...»... Ara t’ho diran, ja veuràs: «’Un equip de científics de diversos països’...»... Aviat, l’home n’ha d’estar orgullós d’haver descobert l’home-drac! «Segons han publicat els ‘responsables del descobriment’...». Ja ho entenc, hi posen emoció. «... ‘els científics’ es va adonar de la seva enorme importància històrica...». Friso, ja, friso, literalment! «... el descobriment es va fer per casualitat...» Hòstia, ja és tenir sort! ‘Aixeca la pedra, Manel’ ‘Carallot de tots els sants: l’home-drac!’. «... han aixecat molta polseguera entre ‘els científics’ (?)», deuen ser coses dels paleontòlegs omplir-se de polseguera, física i discursiva durant la discussió: que és un home sàpiens primitiu!, que no!, que és un neandertal que no n’és!, ves, quina cosa més rara, oi? Que no, que és un home de Deníssova! Fins aquí podíem arribar, inventar noms no s’hi val! Jo proposo que és una espècie desconeguda fins ara. Però ja la coneixem, ara. Aleshores no sé què dir. Li’n direm l’home-drac. I per què? M’ho ha suggerit una veu darrere la cortina. Carai quines coses que passen a l’antropologia o a la paleontologia, que ni jo no ho sé. Sí. I d’on sou, que heu fet aquest fonamental descobriment de Batmans? No, que era un drac i no un ratpenat. Per què no li’n diem Bola de Drac? Perquè és un home! Ah, essent així. I d’on dèieu que sou?... Sabeu qui sou? Vejam si tot és una metàfora del fet de no saber qui sou? Que una cosa porta a l’altre, i si esteu vacunats o sou covidians, m’ho crec tot, fins que li hàgiu trobat unes protuberàncies al crani que suggereixen que tenia ales. Al crani! No, al cul! Home, podies ser una mica més educat... I així acaba la reunió d’experts que no saben qui són, ni si són paleontòlegs, antropòlegs, geòlegs o laringòlegs, però satisfets d’haver sortit al diari explicant que un obrer els va donar – bé, els hereus de l’home que s’havia enamorat del crani – un crani de l’home-drac.

És bonica i instructiva la ciència, o no? I calla, que apart d’aquest crani, que ben mirat sembla el de ET (que ja serà el suport del maquillatge), a Israel, sí, allà mateix!, han trobat l’home més antic dels homes antics de tota l’antiguitat antiga. D’aquesta troballa no en tinc testimonis, però m’ha fet pensar. Com és que ara surten ancestres d’arreu? I a més, documentats, que és per no creure-s’ho! D’on sou? Qui ets?... Però, es bonica o no la notícia? No et fixi’s en bagatel·les! Però jo que sempre tinc la mosca a la punta del nas, mai millor dit, m’he preguntat:

Com sigui que els conec, que sé que són de la gresca com els que més, què dic, com els que més, COM NINGÚ! Doncs, vejam si s’han reunit i algun dels seus còmics els ha dit. «Ara que els avions els piloten morts vivents, ara que els goyim s’empassen que si tusses a Tucson, s’infecta un jove esportista de Benalmádena, podríem fer-los veure que la Terra ens pertany perquè som els primers». Hòstia, si reien i si el van lloar, al nas exemplar! «Tu ets un fenomen!» «I voleu dir que seran tan nicis per creure-s’ho?» I la pixarada va necessitar litres i litres de lleixiu. Però els nassos, gens sensibles a les olors fortes, lleixiu, salfumant, cal viva, morts, sobretot morts; no perden mai les ganes de facècia, i enmig de la pudor que tot ho empastifava, un altre va dir: «Jo proposaria que ‘algú’ trobes un altre crani. Li’n diem l’home-drac, i així ja els introduïm a acceptar la nostra existència i els orígens infernals dels nostres amos!». Els aplaudiments van estar a punt de fer caure l’edifici. «Una nova espècie, l’home-drac, que fou exterminada per al bé de la Humanitat pels ancestres d’Israel, que som sense dubte els primers propietaris del planeta i que per tant ens pertany del tot!» «Com ara!!!» I vinga riure, a pixar-se altra vegada! No em direu que les aportacions a la cultura no són exímies en aquests dimonis disfressats de negre o de ‘normals’, segons la funció, que els primers ensinistren en l’odi als goyim i els altres l’executen amb passió desmesurada, les més de les vegades; almenys per a una persona no psicòtica.

No ho sé, se m’ha acudit, i com sigui que m’agrada compartir les idees, doncs, aquí les teniu. I no és que jo pensi que aquesta gent riallera ens pren el número, els calés i la vida, no, mai de la vida, amb la manera que tenen de riure, com es pot pensar una cosa així! Volen el nostre bé, que per això ens han estat enviats...

Senyor que escriu...

Digueu-me, però sou pesat.

Pesat o no, vostè es contradiu.

Ah, sí?... dels Inferns.

Ui!

Ara ho veu més clar, senyor que molesta?

Ui!