El majordom Antich avui ens ha ofert unes quantes perles que val la pena que el lector no se les perdi, perquè el faran més ‘persona’ i més submisa al meravellós sistema de Camp de Concentració i Terror que imposa el BIS a Europa, i que aquí, a casa nostra, s’encarreguen de dirigir els tres Dons de «La Màxia» (tothom ho entén, oi?) amb l’oncle Soros:
Mentre el tarat de Leicester brama per la vacunació dels nens, i si li donen temps proposarà la vacunació dels espermatozous, el col·lega, un altre tarat ‘cum laude’, ens dóna classes del seu profund coneixement en el servilisme esclau, amb unes paraules conhortadores però que subreptíciament condueixen a l’acceptació de l’immens horror que estem vivim per aquesta pandèmia que si no fos pels tarats, els subnormals, les meuques, els lloros cagaguano i les escombraries dels urinaris, ningú no sabria que existeix. Però, noi, l’Arenas és el que és perquè és molt bon minyó, i els jueus no sabeu com s’estimen els que els fan riure! I com sigui que l’Arenas s’ha esforçat el que no està dit per justificar científicament (que és un acudit dels bons) la necessitat d’una presó eterna, per això, el bon jan, crítica l’oci, perquè no ens enganyem, cal instaurar el règim dels esclaus: de l’estable al camp de treball, i del camp de treball a l’estable, sempre amb el morrió posat, mantenint la distància i en un aïllament que ens protegeixi a tots d’una immensa mentida que no es creu ningú, però que alhora que aniquilarà els goyim, fa riure molt els nassos i omple les butxaques dels llepaculs, els imbècils i els venuts, si és que el paquet es pot presentar per separat. Molt bé Arenas, de ben segur que els de ‘La Màxia’ et proposaran perquè el Pétain de Pineda et guardoni amb algun honor patri per a major glòria d’Israel!
https://www.elnacional.cat/ca/salut/alex-arenas-aixi-no-obre-oci-nocturn_622133_102.html
I ara, cultura. La Mozart i la meravellosa música que enriqueix l’esperit.
Ah, però no canta? Home, cantar, cantar, canta. Si bé, fer música, el que es diu música, home, doncs, serà que no.
Ara, una més en el museu dels horrors psiquiàtrics, una profunda indigent intel·lectual, que això sí, excedeix en el servei a la pàtria, a Israel i al seu amo i senyor, l’home que des de les grans i filantròpiques ONG dirigeix els prostíbuls de barri baix i els urinaris que infecten tota la pell de brau. Aquesta i la Celaá, a parer meu, farien molt de joc si en la gran revolució de la Humanitat, actuessin plegades.
I això, no pot ser. https://www.elnacional.cat/ca/politica/jutge-imputa-president-iberdrola-sanchez-galan-espionatge-comisario-villarejo_622871_102.html Com gosen acusar un directiu d’una companyia elèctrica de relacions mafioses, criminals, amb el Deep State? Hi ha periodistes que no tenen vergonya! Quan heu vist un directiu d’una companyia elèctrica que no sigui un sant, de sant, baró? Són com els banquers; quan heu vist algun d’ells que robés ni tan sols un cèntim? De ben segur que el jutge (cosa estranya això d’imputar un criminal) s’ha despistat, i si no és així, no us amoïneu que algú li tocarà el crostó i li dirà: «Jutge – o merda, depèn de l’autoritat -, aquest és innocent! No veus que és bona persona? Com si no podria estar en una companyia elèctrica?» I el jueu, així que penja, riu i es pixa damunt dels que passegen la llibertat del NOM protegits de la llibertat i la dignitat darrere el morrió, tot desitjant, que no dient-ho, que hi passi algun goyim del seu prostibul, que pixar-se damunt dels seus esclaus, és una cosa que encara els fa riure més, evidentment, molt menys que veure una mortaldat, que això per a ells és insuperable. I el jueu, mentre va fent el riuet, pensa nostàlgic: Com vam riure amb els gasos de la primera guerra, o amb l’extermini de la grip espanyola, que és una estafa fins i tot en el nom, perquè d’espanyola tenia el mateix que jo d’escòria jueva; o en la segona guerra, amb tants de milions de joves morts, civils, ciutats destruïdes del tot, i els camps de concentració, la pel·lícula de l’holocaust, per no parlar de la pixarada monumental amb els magnífics espectacles de Hiroshima i Nagasaki, una elecció de ciutats cristianes molt valorada per la secta, i que féu Bernard Baruch, teledirigint el pallasso assassí de Truman (Una bomba feta per jueus: Oppenheimer i Einstein, amb l’objectiu cristià i civil elegit pel jueu Bernard Baruch. És que la seva humanitat els excedeix, la història es farta de demostrar-nos-ho).
I per concloure, l’espectacle final. El moment de la tragicomèdia.
https://www.elnacional.cat/ca/salut/fong-negre-fong-blanc-pacients-covid-que-es_622796_102.html
Ens prenen per subnormals. De fet, no m’estranya. Si veus una colla de paranoics amagats darrere un morrió per por que no els mati un virus, és clar, et dius, quin grau de deficiència mental han assolit per a ser tan summament submisos. Però és clar, després recordes un ‘científic’ que ja ens advertia que si li plantàvem cara al terrible monstre víric, es revoltaria i es faria més letal, que no sabem la mala llet que conté un nanobitxo com aquest! I em ve al cap, la magnífica explicació de la ‘pallassa de Sanitat’ veneçolana, una peça clau de l’harem de Soros i el Sionisme, quan explicava amb paciència i dolçor als periodistes, que la setmana vinent de dijous a diumenge, es podien treure el morrió i fer vida normal, perquè el govern havia arribat a un acord amb el virus. I dit això, va romandre ben tranquil·la, com els intel·ligentíssim veneçolans, que van donar gràcies a un govern tan eficaç que era capaç de signar un acord de no agressió amb l’enemic, sobretot perquè s’admiraven com s’ho haurien fet per a signar l’acord: com seria el nanoboli del nanovirus? I es deien:
- Es que tenemos unos gobernantes que no nos los merecemos. ¡Qué listos que són!
I Veneçuela i el món entraven en tranquil·litat, perquè sabent de la letalitat del bitxo, de la necessitat del morrió perpetu, de l’aïllament, del confinament, de la necessitat dels camps de concentració i extermini per als dissidents a la oficialitat que pacta amb el virus, tots sabem, que malgrat que la guerra serà llarga, vencerem, quan el virus desaparegui i només ens governin uns macròfags amb nas, els nostres salvadors, i tots de goyim lobotomitzats, els obeeixin per a major glòria de la Terra Promesa per les Potestats Infernals.
Bé, el tebeo fa el que pot, que l’Antich, que menys periodista és qualsevol cosa, és un experimentat lloro cagaguano, i fan de la música de la Mozart, dels calés de ‘La Màxia’ i de les humiliacions i vexacions dels jueus, que amb liquiditat, tot sigui dit, són menys humiliacions i vexacions... o no? Però, bé, això no ho pot pensar el director del tebeo; ell és el majordom i va ben vestit i obeeix l’amo i condueix els ramat de servidors i d’esclaus a l’estable o a l’escorxador, segons designen els amos nassuts.
I punt apart mereix l’article de Bernat Dedéu. No sé com pot suportar la fetor a jueu d’aquest lavabo periodístic, però tothom s’ha de guanyar les garrofes, i si te les pots guanyar essent tu, ningú té dret de recriminar-te res. No diu res que no sapiguem, però està bé que algú exposi la putrefacció política que impregna el nostre país venut i rendit, no a Espanya, no sigueu ximples, venut a Israel, en la que avui és la gran colònia ibèrica de Soroslàndia. El títol ho diu tot: Rendició.
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-rendicio_622751_102.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada