Certament, aquesta fou la ferida de mort per a la nació catalana. La gent, fastiguejada i molt enfadada amb Espanya, va ser valenta i, amb el risc de sortir atonyinada, va caure en el parany ‘etern’ de les urnes. No ens enganyem, l’enfrontament entre Espanya i Catalunya és un muntatge dels polítics, que així mantenen la societat dividida, enfrontada i amb ràbia, de la qual cosa ells poden fer-ne mentides de l’alçada d’un campanar i viure del robatori dels ingressos de la gent. Ni més ni menys, perquè aquesta és la mecànica de la partitocràcia: enganyar i dividir el poble, per a poder viure del seu treball. Això és el que fa l’escòria política, i no fan res més. Ells són el mal de tots els pobles, perquè són una colla d’inútils i mediocres que gràcies al teatre de la política (dirigida des de fora i pels nostres amics), viuen com a reis de l’explotació de la generació de riquesa del poble. Sincerament creieu que cal tota aquesta colla de paràsits per a governar un país? És més, creieu que els més incapacitats i vanitosos són els que millor i més honradament poden representar i defensar els interessos del poble? Perquè, no oblidem, que la funció d’un polític en democràcia és el servei als interessos populars, una gestió delegada, l’administració en bé del poble i no de les seves butxaques; i la intervenció en els aspectes conflictius entre parts, sempre a favor de l’interès nacional, entenent-hi, la majoria de la població. Però, avui, i això ho veiem des de fa anys, el polític és un lladre, un delinqüent, un mentider, un farsant i un vividor que té com a mitjà de vida, fotre’s de la gent i permetre’s els capricis amb la parasitació del seu treball, ja que ells, l’escòria política, són senzillament actors, i tan dolents com pocavergonyes.
Des que tinc ús de raó - si és que n’he tingut mai -, crec en la independència i la necessitat d’alliberar-nos de la presó espanyola. Han estat molts anys, havent de superar i sobreviure a l’escull d’aquella societat autonomista i feliç de tenir una màfia política que havia convertit el país en un casino, on l’única cosa que no importava era Catalunya i el seu poble, i sí, organitzar una màfia política i la divisió entre la ciutadania. Al capdavall, d’això viuen els polítics. Si no fossin mentiders, hipòcrites i paràsits, no hi hauria política partitocràtica. El lema de tots els polítics d’aquest règim sionista és: «Enganya’ls i ells et mantindran».
Quan hi va haver la gran manifestació del 2012, si no recordo malament, perquè cada volta hem de mirar més enllà i enrere, jo vivia fora, i em va sorprendre molt aquella reacció reivindicativa que semblava sortida del més profund del cor dels catalans. Tanmateix, tota aquella mobilització fou organitzada i muntada pel terrorista número u del món, George Soros, amb la seva organització criminal «Espai Societat Oberta», suposo que amb la intenció de distreure la gent mentre el sionisme corcava els fonaments de l’estat de dret. El terrorista jueu ha estat l’impulsor de TOTES les revolucions de colors i de pa sucat amb oli; totes amb la intenció de consolidar el poder sionista a cada país. Ho veiem a Ucraïna, on ara mana un jueu; ho hem vist a totes les altres zones, on el resultat ha estat la consolidació dels lacais dels jueus, i aquí a casa nostra, amb el mamarratxo que hi tenim ara, el Pétain de Pineda i escuder del menja-senglars, el jesuïta traïdor que ordia tot l’entramat amb un seguit de paraules que commovien els cors i els sumien en l’engany més ignominiós, un fet que hem comprovat amb tot el teatre del judici i que certifiquem en veure tots els presumptes líders de la revolta catalana, tots ben situats, amb els ronyons coberts i amb pocs problemes per a enfrontar la crisi preparada pels seus amos i que ens ve al damunt, sense que ells, pobrissons, no hi puguin fer res, més que obeir.
La prova de la indignitat del Prostíbul de sant Jaume i de l’Urinari públic és el fet de veure l’afecció a les pancartes dels nostres pròcers traïdors. La vergonyosa pancarta que presideix el balcó del Prostíbul del mamarratxo actual descriu perfectament la idiosincràsia dels polítics catalans: traïdors i estafadors. Vegem-la (Fixeu-vos només en la cagarada del balcó):
Sabeu a qui serveixen? «Amb la pau, la llibertat i els drets humans» del genocida jueu Zelenky, que bombardeja ciutadans russoparlants a Ucraïna! Bravo! Això vol dir que si fóssim independents, bombardejaríem L’Hospitalet i Cornellà? Potser sí, només caldria que Soros els ho demanés. No oblideu que el mamarratxo viu al Prostíbul perquè als jueus els interessa, no perquè els catalans votessin Esquerra. La tupinada fou majúscula, però ni ‘Junts per la Pasta i el que Faci Falta’ ni cap altra classe d’escombraries van dir res de res, perquè el jueu havia decidit quin era el futur de Catalunya i dels ‘tiets’ i les tietes. Al cap i a la fi, Soros va col·locar, ben col·locat, el president Puigdemont a la Sinagoga Europea, on no té cap feina a canvi d’un sou prou generós. Així que totes les escolopendres i altres animals verinosos de l’urinari callen i es porten bé, vejam si un dia els toca la ‘Jewloto’.
La ‘carismàtica’ i intel·lectual ameba, amb afecció incontrolable per ‘les pancartes’, va lliurar el país als jueus perquè el dessagnessin. I ves uns, ells! Els ha faltat temps per a derruir l’essència del catalanisme, sigui amb la desunió, sigui amb la importació dels africans catalans de tota la vida sense saber-ho, sigui amb la destrucció de la cultura i els fonaments civilitzatoris del país o sigui amb la perversió dels menors que fa la Genociditat de Soroslàndia, durant aquest ‘impasse’ en el genocidi. Tota la púrria política viu de l’enganyifa. A ells se’ls fot que l’essència del catalanisme estigui ferida de mort, que hi hagi una heterogeneïtat poblacional que fa impossible un projecte comú, que els catalans que vénen d’Àfrica a fer-nos evolucionar i a pagar pensions, si algun dia treballen i no viuen dels ajuts als universitaris catalans nouvinguts, siguin realment un problema; com que el català sigui una llengua amb menys futur que l’hitita, o que l’escola sigui un femer i una exhibició d’adoctrinament castrador, a part d’un cau de perversitat i barbaritats ètiques, intel·lectuals i socials, que només les prostitutes venudes al sionisme no són capaces de veure. Què han de veure? Elles es mouen per diners, ja ho sabeu. Qualsevol escrúpol és desat, més encara si l’escrúpol afecta els teus representats. Bons uns, ells! Catalunya és morta, perquè l’ha mort a consciència i amb benefici personal TOTA L’ESCÒRIA PARTITOCRÀTICA, del capo mafiós Jordi Pujol a l’ameba que va vendre el país i el seu futur i història per una paga perpètua, cotxe oficial i un despatx pagat per tots els ‘ex’-catalans. Ja m’estranya que quan conclouen un discurs no els surti del cor un intens: Visca Israel!
CATALUNYA ÉS MORTA.
TOTS CONEIXEU ELS SEUS ASSASSINS.
Val a dir, que a la vida s’aprèn a mesura que et fas gran. Després de molts d’anys i del que ha passat a casa nostra (o hauria de dir, la colònia jueva?) amb relació amb l’Estat espanyol, no tinc el mínim dubte que si hi hagués intenció d’acord, no seria gens difícil de trobar-nos a mitjan camí. Per prova d’això, l’evidència manifesta que els catalans no odiem els espanyols. La divisió, com sempre, la generen els polítics de la partitocràcia, que per a això els paga la corrupció sionista. Si en lloc d’inútils, idiotes i paràsits, si en lloc de la més trista mediocritat - si no és pura inferioritat racional i ètica -, hi hagués, més que polítics, bones intencions, no tinc el mínim dubte que l’acord i la unió d’espanyols i catalans, seria acceptada de gust. Al cap i a la fi, com més gran és el teu país, més gran és ‘el teu domini’. Tanmateix, els sacs d’escombraries sionistes espanyols i els catalans, són on són tot just per a impedir els acords quant a llengua, impostos, relacions, institucions, etcètera, perquè només dividint el sionisme pot guanyar. Si no em creieu, penseu en l’Alemanya de Hitler. Què us penseu que els passaria, a l’escòria sionista, si Espanya fos capaç d’integrar en harmonia les comunitats disconformes? I no siguem falsos, que durant dècades els catalans s’han sentit ben a gust dins de l’Estat espanyol. L’amic de l’emètic, en Jordi, fou qui va començar a treure llustre als comptes corrents enganyant tots els catalans. No recordeu que quan tenia un problema, l’home s’exaltava en la defensa del català? De fet, penso que no m’equivoco si dic que l’essència del català és sobretot en l’amor envers la nostra llengua. Essent així, creieu de veritat que els problemes amb els espanyols no es poden resoldre? És clar, que el paràsit de La Moncloa i l’escòria de l’Urinari dels lleons amb les boles, tenen com a màxima ordre del sionisme, exacerbar els ànims contra aquells que pretenen ‘imposar’ la seva llengua en la ‘pàtria comuna’. I així, desdibuixant i falsificant la realitat, aconsegueixen dividir el que la gent per ella mateixa no dividiria.
L’enemic és l’Estat Espanyol, sí, tant com la Genociditat de Soroslàndia. No són els nostres enemics ni els espanyols ni cap gent de cap altre poble, perquè entre els pobles no hi ha enemic, si no és creat per la mediocritat política que obeeix, des de fa centúries, les directrius del mal a la Terra. Tota la situació al món és causa d’aquesta raça infecta. On hi ha problemes, sempre hi trobareu ben amagat el nas d’una escòria dels Inferns. I a Catalunya, tots els representants polítics són mesells dels amos de la quipà. Fins i tot el president Puigdemont té una repugnant fotografia rodejat d’aquests voltors de la mort i la misèria. I el mateix passa, amb les escombraries del Palau Reial i de La Moncloa, de fet, com a tot arreu de tot arreu. Què dir del pedòfil humorista de la Casa Blanca, el nou Xiquito?...
En fi, l’1 d’Octubre és la ferida letal en el moment que el poble comandava l’alliberament, és el moment que la Llibertat conduint les tropes és tocada al cor i cau. Només hi va mancar l’ameba intel·lectual preocupada per la jubilació - que les feines intel·lectuals són poc lucratives – i amb la venda del país als jueus, acomplia el somni de tenir una vellesa tranquil·la i agradable, i tant se li’n fot, que Catalunya i el seu poble s’ofeguin en la misèria econòmica, social i cultural. Recordeu que ell mateix feia teatre en posar-se malaltó de la Covid (que curiosament no ens ha portat cap bona nova de cap baixa política, la qual cosa mai no hauria estat de lamentar) per tal que Soros li fes una cariciota en el caparró per haver instat els catalanets a injectar-se els verins que els jueus tenien preparats.
Ens resta de commemorar la Independència dels VUIT SEGONS, encara. Una vegada commemorada, aleshores, el mal tràngol haurà passat i els polítics podran continuar amb el teatre, el robatori i el sotmetiment de genolls a la voluntat del sionisme criminal. El mamarratxo al Prostíbul, la dona de fer feines al Prostíbul local, els sacs d’escombraries reunits a l’Urinari del zoològic, el menja-senglars compartint senglars amb el gos de Soros, mentre les prostitutes inútils i idiotes els canten cançons eròtiques i els fan insinuacions de pedofília, que tant agraden a les autoritats polítiques, tant, com els avortaments, que són, com tots sabem, la manera natural de comportar-se...
En fi...
LA POLÍTICA ÉS L’ENGANY DELS ENGANYS.
ELS POLÍTICS ELS LLADRES DELS LLADRES.
ELS PARTITS, MÀFIES ENTRE MÀFIES.
LES CELEBRACIONS OFICIALS, LITÚRGIES SATÀNIQUES.
ELLS SÓN LA PUNTA DE L’ICEBERG
DE L’ABOCADOR D’ABJECCIONS,
IGNOMÍNIES I CORRUPCIÓ.
ELLS SÓN L’ENEMIC.
I conclourem l’espectacle d’avui amb una pregunta:
https://t.me/voluntasoficial/4334
(Si no sabeu la resposta, la trobareu en els comentaris)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada