SÓN PARÀSITS MOLT NOCIUS, NO, POLÍTICS

Avui tornarem a parlar de zoologia, perquè em centraré en els polítics.

Què és realment un polític? Una persona que dedica un període de la seva vida als afers socials i nacionals, per tal de contribuir a millorar la societat i les relacions en ella i amb els estrangers, acceptant un càrrec públic. Lògicament, la funció que desenvolupa en el càrrec està íntimament lligada a la professió que exerceix o als coneixements que imparteix i domina. Una volta acomplerta la ‘missió’, l’exercici temporal del càrrec, el polític torna a la seva vida habitual de civil i particular. Què no és un polític? Una persona que dedica la vida sencera a escalar posicions en una màfia que és només per al fet de parasitar la societat i les relacions en ella i amb els estrangers, per tal de ser un poll, una puça, una paparra o qualsevol altra bestiola d’aquestes repugnants. Lògicament, aquests paràsits no tenen altra professió que el fet de fer el paràsit tot el dia i tota la vida, sense poder aportar res, perquè qui no té coneixements, experiència, ni capacitat intel·lectual ni ètica, no pot servir absolutament per a res, menys encara en una funció pública. Aquest fals polític fa de paràsit tota la vida, si no és el cas que mitjançant alguna de les seves traïcions, hi ha un criminal que li deu un favor, que aleshores, el polític es retira del món dels parasitaris i, per art de màgia, es converteix en milionari.

Del paràgraf anterior, podem deduir dues coses: el polític de veritat se sacrifica per la societat, dedicant el seu temps al servei de la comunitat que representa. El polític paràsit no se sacrifica per la societat, i inverteix el seu temps a perjudicar la societat per al bé propi, del partit i de l’amo del partit. El polític de veritat és un home lliure. El polític paràsit és un esclau. El polític, tot i els errors que pugui cometre, és intel·ligent, ètic, té principis i capacitat per a la resolució de problemes. El polític paràsit, tot i algun encert involuntari, és idiota, mancat d’empatia (tothom és el seu enemic, més encara els del mateix partit, o sigui, els paràsits amb qui conviu i que volen el mateix que ell: un capil·lar d’on viure de xuclar la sang de l’hoste - la societat), i brilla per la discapacitat per a entendre els problemes, els quals, lògicament, no pot resoldre i sempre complica. El polític és una persona digna. El polític paràsit és la més pràctica demostració de la indignitat i la inutilitat.

Cap societat que vulgui prosperar tindrà com a polític a algú que mai no ha treballat, que no té estudis ni coneixements, i que arriba on arriba perquè ha anat estroncant la vida dels rivals de partit fins a convertir-se en el paràsit líder. Imagineu-vos una munió de rates que es barallen per un crostó de pa, doncs, això és un partit polític. És clar, que com depenen – en una suposada democràcia – del vot dels incauts, han de donar una imatge de senyors, de responsables i de seriositat; un repte que mai no poden aconseguir perquè són escòria social i no senyors, són ignominiosos i traïdors, i no responsables, i mancats de qualsevol rigor i autenticitat, perquè són pallassos, actors dels amos que els governen. Per això existeixen els partits polítics, diverses espècies de rates, de dretes, d’esquerres, de centre i de totes les combinacions possibles entre les tres fal·làcies, que són com granges de paràsits, i els amos sacsegen les gàbies dels uns o dels altres, d’acord amb els seus interessos, i aleshores, els animals s’esveren i de vegades es mengen entre ells, perquè el cas és que l’amo ha sacsejat les gàbies i això vol dir que volen i cal més sang per a fer-se amb les brides de la manada de rates, i així demostrar els amos que ets la rata que necessiten.

Un polític és una persona honrada que maldarà i vetllarà per complir la seva funció al servei dels interessos socials i nacionals. Un polític paràsit és un animal de la carronya que malda i vetlla per ell mateix, que vol dir, per a servir correctament l’amo, que és la manera de garantir-se el capil·lar des d’on xuclar la sang dels hostes (la societat). La partitocràcia és aquest engany descomunal. La democràcia no necessita partits polítics, sinó polítics. La partitocràcia necessita partits, perquè calen moltes escombraries per a triar el sac de brossa més adient d’acord amb els interessos dels amos. Un polític té amo? No, si no és el servei a la nació i a la societat. Un polític paràsit té amo? És clar que sí, perquè és un esclau, l’esclau miserable, el kapo del camp de concentració, l’escòria humana que per elevar-se per damunt dels altres només necessita que li demanin abjeccions sense escrúpols, que ell, com no en té ni en coneix, serà el primer a servir orgullosament els seus amos, i a més a més, ben satisfet de ser esclau.

Un polític estima, un polític paràsit odia. Un polític no pot dormir amb tranquil·litat pels problemes que el preocupen i la responsabilitat que ha assumit amb relació a la societat. Un polític paràsit viu de tots els vicis i plaers, perquè els problemes no el poden preocupar – per això, cal una intel·ligència i una empatia mínimes – i no tenen responsabilitat, perquè els esclaus, tot just, mai no tenen responsabilitats.

Avui el món occidental ha sucumbit a la partitocràcia, el que els jueus sionistes anomenen ‘llibertat’ i ‘democràcia’, i que en realitat és la màfia del robatori, el sistema de saqueig de les riqueses alienes, que els paràsits garanteixen a canvi d’un capil·lar d’on xuclar la sang de l’hoste (la societat). Si els jueus són paràsits socials perquè viuen de la improductivitat i del robatori sistemàtic, els paràsits polítics són animals inferiors que viuen de la negligència i la discapacitat, tant com del robatori i, avui ja, de les matances que tant agraden als nostres amics ‘els bons’, els amos de les bestioles.

Els gossos castrats i les prostitutes inútils i idiotes són, si tenen prou abjecció, ignorància i orgull, els candidats favorits dels sionistes. Els gossos perquè són animals de companyia i molt fidels als mandats, ja que si un gos castrat actua contra l’amo, l’amo senzillament se’n desfà, d’ell. I les prostitutes inútils i idiotes que farceixen els harems de la jueria, són estranys animals que no serveixen per a res i que estan mancades de les característiques intel·lectuals i ètiques que demostren el desenvolupament d’un ésser humà, unes característiques que els animalons o ‘animalones’, no és que no tinguin, sinó que ni saben que existeixen, pobres bestioles!

Aquests discapacitats racionals, així els castrats com les promíscues, han conduït tot Occident pendent avall. Aquests animals dels sionistes roben, tasca fonamental d’aquest tipus de paràsits; malversen diners públics per a donar-los als amos; fan xantatge, coaccions i amenacen qui haurien de representar, per tal d’imposar la por com a respecte i així poder seguir liquidant el país i cedir-lo als sionistes; castren i prostitueixen la llei i la legalitat, que per això són castrats i putes, i per això els trien els sionistes, perquè violin la llei i converteixin la legalitat en paper mullat; i d’aquesta manera hem arribat als extrems que patim avui: les nacions han estat venudes pels paràsits i, en els darrers tres anys, els paràsits s’han dedicat a transmetre malalties i mort, amb terror i mentides. Com veieu, cap dels gossos castrats ni de les putes inútils i idiotes són polítics, sinó paràsits, i el mal que han provocat a l’hoste (la societat respectiva) és veritablement greu, fins al punt, que costa de creure que la salut de la societat pugui ser recuperada. El mal és profund, perquè han desballestat els valors i els principis naturals de cada societat per a imposar les pixarades dels gossos castrats i les mamades de les prostitutes inútils i idiotes, sempre al servei de les directrius que mana la màfia sionista. En unes altres paraules, han traït les nacions, roben a la gent i, darrerament, per a fer contents els amos de l’harem i la canera, amb la perversa dedicació a les matances, s’han ofert a matar els ciutadans per a extraure un somrís o una rialla de l’amo Soros; que els diners, ja se’ls ha endut el psicòpata Gates, probablement el xoriço inútil més insolent de la història.

L’únic polític bo és el polític mort. D’això, avui, no n’hi pot haver cap dubte. No tenen cap virtut de polític, cap, ni una!, i se les arroguen amb eufemismes i la hipocresia, a més d’amb la destrucció del llenguatge i la significació de les paraules, que és clar, com ells no són ni intel·ligents ni capaços, amb prou feines han après a parlar, que és l’únic que es necessita, junt amb la insolència i la barra, per a mentir constantment a la gent sense immutar-se ni sentir remordiment ni res que s’assembli.

La solució als problemes d’Occident passa per l’erradicació d’aquestes rates, que només escampen ràbia, malalties i corrupció, fins al punt que ja vivim sumits al bell mig de la putrefacció social entre tanta pixarada de gos castrat i tanta puta idiota. La solució depèn de liquidar comptes amb els traïdors i genocides, i, sincerament, jo, amb molt de dolor i amb gran desencís ètic, però, jo, només veig com a única sortida digna l’execució de tots els paràsits. I quan dic tots, són tots, llevat d’aquells quatre gats que han demostrat que, perduts i marejats al mig del zoològic nauseabund, encara són persones. Els altres i les altres – com agrada als tarats -, jo, no veig millor solució i caritat humana, que el sacrifici, per al bé social, sense dubte, i per compassió, perquè els paràsits, ja que no tindran hoste del qual viure, no pateixin. I si hi ha algú que em diu: «No, home, no! Siguem caritatius, magnànims i demostrem la nostra superioritat moral i ètica!». Bé, siguem caritatius, magnànims i superiors èticament, però aleshores els gossos castrats i les putes idiotes han de ser reclosos per a tota la vida, amb morrió, isolament, sense contacte amb l’exterior i amb alimentació a base d’insectes vius... aleshores, hi estaré d’acord. Ells ens van dir que la millor manera de conservar la salut és obstruint la respiració i tornant a aspirar les deixalles pulmonars, ells ens van dir que el millor era no tenir contacte amb ningú, perquè qualsevol era un assassí víric; ells ens clogueren a casa perquè l’exterior, el mar, la muntanya i els parcs, eren nocius per a la nostra salut i ells sabien que el virus s’amagava a les crestes de les onades, a qualsevol indret a la muntanya i darrere els arbres dels parcs; ells ens inciten i animen a tenir una alimentació sana i no la nociva dieta de filets de vedella, costelletes de xai, el porc, el conill, el pollastre..., per això, perquè tindrem cura dels animals, volem que mengin sa, i com sigui que allò que és cru sempre té més nutrients, crec molt recomanable el subministrament d’insectes vius, perquè a més que són més sans i nutritius sense cuinar ni adobar, a més a més, així, estimularíem l’exercici amb les escenes de cacera dins de la cel·la. Cal ser molt respectuós amb els animals, cal donar-los una vida digna – que, si no, la tarada de la Belarra s’enfada -, això, si no els voleu donar el passaport sense gaires miraments – que és el meu parer -, però, sigui com sigui, el que cal és assegurar-nos que mai més no podran fer mal a la societat.

ELS CRIMINALS ESTAN AL GOVERN.

ELS POLÍTICS SÓN ELS ENEMICS.

CAP D’ELLS SENSE CÀSTIG !

Per concloure, un minidocumental de ‘Noticias NOM’: ‘El nou esclavatge’

https://t.me/noticiasNOM/1741.

SI NO VOLEM SER ESCLAUS,

CALDRÀ MATAR ELS KAPOS,

PERQUÈ ELS KAPOS

ET VOLEN ESCLAU O MORT,

PERQUÈ AIXÒ ELS MANA L’AMO:

ELS ‘BONS’,

I ELLS SÓN MOLT OBEDIENTS.