Avui hi ha dos escrits del Vilaweb d’ahir que m’agradaria comentar. El primer d’ells és un article de ‘The Washington Post’ titulat: «La tensió creix al Llevant...», i el segon, l’editorial d’en Partal, titulada: «Contra el fanatisme...». Pel diari jueu d’Amèrica sabem que els sionistes estan atacant el Líban, Síria, Iraq, Iran i Iemen, amb atemptats terroristes, ja que el mateix diari reconeix la implicació dels serveis secrets israelians i els exèrcits d’Israel i la Reserva Federal, en aquests actes terroristes, ja que no poden ser considerats d’altra manera, no havent-hi guerra declarada entre cap d’aquelles nacions i el règim terrorista d’Israel. Malauradament, la gent només s’empassa la informació oficial, controlada absolutament pels sionistes, i desconeixen les capacitats criminals d’aquests assassins professionals.
Com ja he escrit en altres ocasions, al sionisme li importen menys els jueus que a mi. La raça bastarda dels asquenazites pretenen de muntar una matança a l’Orient Mitjà, en el que és l’objectiu des que els Rothschild compraren Palestina als britànics, en el que és el frau més gran de la història, on un país tercer que manté el control temporal sobre una zona, decideix de vendre el territori protegit als interessos del sionisme internacional, sense que els ancestrals habitants d’aquelles terres hi puguin dir res. Des de la ‘creació’ de l’estat d’Israel, aquella zona no ha conegut què és la pau. Sense dubte que serà per culpa dels musulmans que odien els bons, pobrets! Sembla que tothom ha oblidat que Israel abans de la seva creació va ser la ‘fundació’ del terrorisme indiscriminat, i que quan assolí la ‘creació’, la immensa majoria dels seus governants han estat terroristes amb delictes de sang per matances d’innocents. Però això, és antisemitisme. Els jueus són els bons i tothom els odia sense la mínima raó, pobrets! I el conte que es van inventar i que tothom continua creient, sense que hi hagi proves ni documents, més que la declaració oral dels suposats supervivents, compensats amb pagues vitalícies, els protegeix. Els sionistes estan cercant el conflicte internacional i devastador des de les primaveres de colors, liderades pel terrorista número u del món, George Soros. Ucraïna no ha funcionat perquè els europeus no han comprès la necessitat de defensar un pallasso que assassinava russos per plaer. La Corrupció Europea de la Sinagoga ha fet mans i mànigues per arruïnar la Unió i involucrar-la en el conflicte, però no ho han pogut fer per la desídia dels europeus, que mai no han vist aquest conflicte com un conflicte que els atenyés. Vist això, el sionisme ha hagut de cercar una altra font de conflicte i violència, la seva ancestral especialitat, i mitjançant el muntatge de l’atac de Hamas (recordem que és una branca de l’exèrcit israelià) han encès la matança de palestins, en el que – aquest sí – que és un genocidi premeditat, sistemàtic i perfectament organitzat. Suposo que esperaven que els països àrabs tindrien una actitud més bel·ligerant i que no es quedarien en paraules i buides amenaces. Però això no ha esdevingut i els israelians han aconseguit d’arrasar Gaza i dur a terme un dels seus sacrificis rituals amb sang humana d’innocents i, sobretot, de nens, al seu Déu amb cua, trident i banyes. La intenció sionista és de crear un infern a la zona, amb l’esperança que el reguer de pólvora escampi el conflicte arreu. Als sionistes, els jueus, els importen tant com els goyim. Per això estan cometent actes de terrorisme en territoris estrangers, per a provocar la reacció i la difidació, que encendria en flames tota la zona... No és del tot incomprensible que l’ONU (si no fos la Gran Sinagoga) no hagi parat els peus d’aquest estat criminal? És incomprensible, si no sabem que l’ONU està al servei d’Israel i els sionistes, que per això totes les resolucions de l’ONU, Israel se les ha passat per l’engonal. El sionisme està desbocat perquè han començat una guerra contra el món que no podrà guanyar. Ells sempre acusen els altres dels seus somnis de sang. Hitler volia conquerir el món, ens deien. I són els jueus els qui estan en la guerra definitiva per a conquerir i sotmetre per sempre els goyim. Hitler volia exterminar tots els jueus del planeta, ens deien. I no hi ha un sol document que ho acrediti, no hi ha proves ni imatges que certifiquin que l’Holocaust no fou un muntatge, no hi ha factures dels forns, no hi ha ordres de la comandància de com s’hauria d’executar el pla, no hi ha absolutament res, i tanmateix, hi ha l’evidència que encara avui cremarien cadàvers, que els camps estaven infestats de tifus, que els aliats bombardejaven les carreteres per on havia d’arribar el subministrament dels camps, fins i tot, que els aliats bombardejaren camps de concentració; com acords i negociacions del règim nacionalsocialista amb el Congrés Mundial Jueu per a l’expatriació dels jueus a Madagascar. I avui, sense anar més lluny, veiem amb els nostres ulls l’extermini d’un poble a plena llum del dia... i ells, però, són els bons. L’estat d’Israel té dret a defensar-se, diuen els titelles dels sionistes. Organitzen un atac de falsa bandera, un atac que és reconegut per tothom que seria absolutament impossible en la frontera més vigilada del planeta, reaccionen tres hores tard, sense que hi hagi ningú que pugui donar-ne una explicació, i posteriorment, l’exèrcit israelià arrasa la presó de Gaza i mata tot el que pot matar, mentre els comandaments parlen dels palestins com a animals, i a això, els titelles dels sionistes, n’hi diuen: dret de defensa. Això sí, la persecució dels jueus com a culpables de la situació econòmica d’Alemanya entre guerres, no és dret a la defensa. Des de la pau de Versalles, tenint com a amfitrió de tan sonat esdeveniment, Edmund Rothschild, en la que fou la rendició i la humiliació més indigna i vergonyant de la història, Alemanya vivia en la misèria, mentre els jueus controlaven l’economia, la política, l’oci i la cultura, en aquell bordell que fou Berlín durant la república de Weimar. Curiosament, en només sis anys i desempallegant-se del deute sionista, Alemanya era de bell nou la primera potència del món. Pobres jueus! Vivien de robar i matar de fam els alemanys, i els alemanys els ho pagaren expulsant-los del país i cloent-los en camps de concentració, com si els aliats, allà a la Reserva Federal, no haguessin tingut camps de concentració per als japonesos. I, fins i tot donant per bo que Hitler volia conquerir el món com qualsevol psicòpata jueu, i volia exterminar la raça elegida, quina explicació té que els aliats arrasessin Alemanya i bombardegessin les ciutats on només hi havia nens, dones i vells? No era Hitler el qui estava pertorbat? Quina culpa hi tenia el poble alemany? Tots eren Hitler? O la realitat és que els jueus van trobar l’oportunitat de destruir definitivament Alemanya, matant els civils, violant les dones (el ‘magnífic’ exèrcit roig dels sionistes russos), assassinant els presoners alemanys una vegada signada la rendició, i sotmetent econòmicament i a perpetuïtat els béns dels alemanys a la usura jueva, un saqueig únic a la història.
Bé, aquesta dissertació ens servirà per a tractar el segon escrit d’avui, l’editorial contra el fanatisme d’en Partal, des d’una posició equidistant:
https://www.vilaweb.cat/noticies/contra-el-fanatisme-tres-mesos-despres-de-latac-de-hamas/
L’equidistància és sempre favorable a Israel. En Partal està carregat de bones intencions, però s’erra, desconeix moltes coses, per negligència o per conveniència. Sempre que algú parli d’Israel i algun dels seus crims, sempre hi apareixerà la referència a l’holocaust, el conte sionista per excel·lència. Fixeu-vos-hi: sempre. És com si allò que inventaren els jueus dels camps alemanys, els atorgui carta blanca, patent de cors per a fer el que millor els sembli sense atendre què fan, contra qui i amb quins resultats. És com si diguéssim: ‘Després de l’Holocaust, allò que facin els jueus, pobrets!, sempre serà bo’. Com sempre, no es demana una reflexió intel·lectual, sinó una reacció emocional. Si llegiu l’editorial i els comentaris dels lectors, veureu que la gent creu sense discussió el conte fantàstic dels jueus. Ho han vist a les pel·lícules, ho han sentit a les televisions i els diaris, i ho han llegit en els llibres. Tant se val que les pel·lícules siguin produïdes per jueus sobre textos de ficció (La llista de Schindler), que les televisions i els diaris siguin propietat exclusiva dels sionistes, ni que els llibres siguin fraus (El diari d’Ana Frank, escrit amb bolígraf) o pures invencions (El pijama de ratlles), ningú fa preguntes i ningú reclama els documents i les proves d’afirmacions tan greus com les del genocidi sistemàtic, a més a més, realitzat per un poble com l’alemany, far de la cultura i l’ètica durant segles. És ben curiós, que sabent que els jueus sempre han estat acusats d’actes immorals, usura i assassinat de nens per a sacrificis (la història en va plena d’aquests casos), sense que puguem comptar cap contribució jueva important a la cultura universal (llevat de Maimònides i Spinoza, aquest, rebutjat pels seus), i en canvi, un poble desenvolupat, que ha estat bressol de músics, escriptors, pintors, científics, matemàtics, físics, etcètera, reconeguts per l’educació i el respecte, de cop i volta, es converteix en una banda de criminals sense escrúpols, principis ètics i que han adoptat la ‘ideologia racista i xenòfoba’ dels jueus, sense que ningú sospiti de l’engany i les conseqüències.
També fa gràcia que digui que l’antisemitisme és secular. D’entrada, el terme antisemitisme és un terme creat pels jueus per a victimitzar-se, a part, que els pobles semítics són majoritàriament els àrabs i no pas la minoria jueva. De fet, la matança sionista de palestins és estrictament parlant una manifestació inexcusable d’antisemitisme. En Partal i els qui majoritàriament expressen la seva opinió als comentaris (llevat d’uns pocs) tots accepten la ‘matrix’ sionista com a estat de les coses i realitat històrica. Ningú no es planteja les moltes preguntes que no tenen resposta, i per les quals l’Holocaust és un tema que s’ha admetre i no pot ser investigat perquè seria una ofensa als mentiders... i escric això, perquè quin hauria de ser el temor jueu a la investigació profunda d’aquesta suposada matança sistemàtica? Tots ells ignoren que més enllà de les versions personals, no hi ha proves que certifiquin les mentides, i això es pot dir perquè després de més de seixanta anys i tenint present que les forces que venceren Hitler eren sionistes (així la Reserva Federal com els comunistes), resulta difícil de creure que no disposin dels documents que acreditin les afirmacions dels ‘testimonis’ (recordem que remunerats per vida) i que són l’argument de la Xoà, a la qual fa referència el Partal. I val a dir que m’he empassat sencer tot l’inacabable documental, i que vaig plorar en determinats moments del conte sionista, però ja aleshores, m’estranyava que tot fossin versions, records dels supervivents, i descripcions d’atrocitats que no rebien altre suport que la veu de la víctima. En fi, aquest és el problema de la premsa oficial i la premsa en general. I això és recriminable perquè un periodista no és un lloro, sinó, un investigador d’allò que se li conta. I val a dir, que les preguntes elementals sobre el conte jueu, no són rebuscades sinó evidents: Com és que moriren 6 milions si només hi havia 4 milions de jueus a Europa? Com poden explicar l’ineficaç sistema de genocidi – els gasejaven als soterranis i havien de pujar-los als forns després -? Com és que el camp de concentració no va volar si els crematoris estaven tan a prop d’on es produïa la matança amb un verí altament inflamable? On són les cendres de 6 milions de jueus, se les endugué el vent? Per què haurien inventat – els alemanys! - un sistema tan car, absurd i barroer? Els fas cavar la fossa, els poses al costat i a bala per jueu, el resultat és molt més econòmic; i racional, perquè els cossos no han de ser transportats. I podríem continuar: de la porta de fusta amb vidre de la sala de gasejament, a la sala – com s’ho farien per a buidar centenars de cadàvers? -, o les constatacions que 6 milions de cremacions a tres hores per cadàver són 18 milions d’hores (donant per fet que estaven actius les 24 hores), o sigui, 750000 dies, que, passats a anys, són 2054 anys. Ara afegiu a aquest forn, tants altres com vulgueu, i veureu que si no hi havia actius dos mil forns alhora i sense descans, mai no haurien pogut exterminar sis milions. Amb aquests supòsits, hauria calgut més d’un any per a fer-ho, però, que jo sàpiga, no hi havia dues mil cambres de gas. Ni mil, Ni cinc-centes. En canvi, la Creu Roja va certificar en el seu moment, que en els camps de concentració hi havien mort 300000 jueus, que ja són!, però uns quants menys; i cal recordar que en cap moment la Creu Roja parlava d’extermini, sinó de morts per tifus i altres malalties. Però en Partal continua creient el conte fantàstic i macabre d’aquests assassins innats: els sionistes asquenazites.
Per concloure avui, una mostra dels herois desconeguts:
i dels miserables criminals de bata blanca. Aquest terrorista es diu Antonio Zapatero. Anomenem l’esclau pel seu nom:
morrió i verins als menors de 5 anys. Això, amics meus, això sí que és un genocidi.
I què dir d’aquest criminal ignorant – les seves paraules són delictes penals -. Posem el nom del terrorista: Daniel López Acuña:
SER UN IRRACIONAL DEFENSOR D’ISRAEL
NO ÉS FANATISME, ON VA VOSTÈ A PARAR!
FANÀTIC ÉS AQUELL QUE, AMB PROVES,
ACUSA ELS SIONISTES.
PER AIXÒ, ELS INFAMES DESTAQUEN,
MENTRE LA VERITAT ÉS ERRADICADA.
I es va morir.
NO ÉS ODI,
ÉS EL CANSAMENT SECULAR
DE L’ODI DISFRESSAT D’AMOR
QUE ENS PROFESSEN ELS SIONISTES.
https://t.me/resurgente2020/52579
QUI T’ESTIMA, NO ET MENTIRÀ.
‘De regal’, aquest vídeo per als més despistats:
https://t.me/resurgente2020/52579.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada